Costa Daurada

Marques Turístiques
En una extensió de 3.000 quilòmetres quadrats, la Costa Daurada té una oferta turística variada, que va des de la seixantena de platges que li donen nom fins a tot tipus d'atractius històrics, gastronòmics, paisatgístics, d'oci i de cultura.

Entre les ciutats més importants, hi ha Tarragona, Reus, el Vendrell o Valls, i els centres turístics principals es troben a Salou, la Pineda, Torredembarra, Altafulla, Cambrils, l'Hospitalet de l'Infant, Mont-roig del Camp, Cunit o Calafell.

Platges, parcs temàtics, Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya.

Participar en algunes de les nombroses fires i festes gastronòmiques que s’hi celebren durant tot l’any.

  • Comarca: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès
  • Província: Tarragona
  • Municipi: Aiguamúrcia, Albinyana, Albiol, Alcover, Aleixar, Alforja, Alió, Almoster, Altafulla, Arboç, Arbolí, Argentera, Banyeres del Penedès, Barberà de la Conca, Bellmunt del Priorat, Bellvei, Bisbal de Falset, Bisbal del Penedès, Blancafort, Bonastre, Borges del Camp, Botarell, Bràfim, Cabacés, Cabra del Camp, Calafell, Cambrils, Capafonts, Capçanes, Castellvell del Camp, Catllar, Colldejou, Conesa, Constantí, Cornudella de Montsant, Creixell, Cunit, Duesaigües, El Vendrell, Espluga de Francolí, l', Falset, Febró, Figuera, Figuerola del Camp, Forès, Garidells, Gratallops, Guiamets, La Morera de Montsant, Lloar, Llorac, Llorenç del Penedès, Marçà, Margalef, Masllorenç, Masó, Maspujols, Masroig, Milà, Molar, Montblanc, Montbrió del Camp, Montferri, Montmell, Mont-ral, Mont-roig del Camp, Morell, Nou de Gaià, Nulles, Pallaresos, Passanant, Perafort, Piles, Pira, Pla de Santa Maria, Pobla de Mafumet, Pobla de Montornès, Poboleda, Pont d'Armentera, Pontils, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, Pratdip, Puigpelat, Querol, Renau, Reus, Riba, Riera de Gaià, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Rocafort de Queralt, Roda de Barà, Rodonyà, Rourell, Salomó, Salou, Sant Jaume dels Domenys, Santa Coloma de Queralt, Santa Oliva, Sarral, Savallà del Comtat, Secuita, Selva del Camp, Senan, Solivella, Tarragona, Torre de Fontaubella, Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vallmoll, Valls, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Vespella de Gaià, Vilabella, Vilallonga del Camp, Vilanova de Prades, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana, Vila-rodona, Vila-seca, Vilaverd, Vilella Alta, Vilella Baixa, Vimbodí i Poblet, Vinyols i els Arcs
  • Extensió: 2999
  • Habitants: 613202
  • Entitat de promoció: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
  • Web: www.costadaurada.org

Situació geogràfica

La Costa Daurada està formada per les comarques tarragonines de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Clima

La Costa Daurada presenta un clima típicament mediterrani, d'estius càlids i secs i hiverns suaus. Les temperatures mitjanes de l'hivern se situen en els 14ºC, mentre que les de l'estiu superen àmpliament els 20ºC i, segons la zona concreta, poden acostar-se als 30ºC. En aquest sentit, cal tenir en compte que els punts muntanyosos de les serres de Prades o el Priorat registren unes temperatures sensiblement inferiors.

Les precipitacions acostumen a ser minses i es concentren principalment a la primavera i la tardor, tot i que són freqüents els xàfecs d'estiu, sovint de curta durada però d'intensitat elevada. La mitjana de pluges oscil·la entre els 375 i els 700 mil·límetres anuals, amb força variacions en funció de l'alçada i de la proximitat al mar.

Activitats econòmiques

L’economia de la Costa Daurada és un clar exemple de convivència entre una tradició que ha sabut trobar el seu espai i un desenvolupament de dimensions internacionals. La tradició està caracteritzada sobretot per l’agricultura, que té un pes important en conreus com la vinya (amb cinc denominacions d’origen de vi en el territori: DOQ Priorat, DO Montsant, DO Penedès, DO Conca de Barberà i DO Tarragona), l’olivera (olis amb DO Siurana), l’avellana (DO Avellana de Reus) o altres productes típics i de qualitat com la patata de Prades o els calçots de Valls.

També la pesca encarna aquestes activitats tradicionals, tot i que ha perdut molta de la seva presència al litoral en favor del turisme. De fet, actualment només els ports de Cambrils, Tarragona i Calafell mantenen una activitat pesquera de certa importància.

Pel que fa a l’evolució, cal destacar la implantació industrial d’aquest territori, amb un sector petroquímic concentrat en un polígon del municipi de Tarragona de fama internacional. Les indústries del sector químic també han arrelat en poblacions relativament properes, com Reus. Altres sectors amb un pes específic important són el metal·lúrgic i l’alimentari. A més, cal destacar algunes especificitats comarcals, com la fortalesa de les activitats extractives i de transformació de minerals no metàl·lics al Baix Penedès i la producció d’energia al Baix Camp, focalitzada a la central nuclear de Vandellòs II.

D’altra banda, el sector serveis és majoritari a les grans ciutats com Tarragona i Reus, mentre que el turisme ha capitalitzat la transformació econòmica a la franja de la costa. Les poblacions eminentment turístiques s’estenen tot al llarg de la Costa Daurada, com Salou, Cambrils, la Pineda (Vila-seca), Calafell o Coma-ruga (el Vendrell), amb la platja i el sol com a principals arguments. Darrerament, aquest model s’ha vist complementat per l’oferta patrimonial i cultural de Tarragona i Reus, així com l’oci del gran parc temàtic PortAventura.

Història

Els vestigis dels pobladors més antics de la Costa Daurada es remunten al paleolític, i creixen en nombre i importància a mesura que avancen les èpoques. El neolític ja registra algun jaciment de certa importància, sobretot a la Conca de Barberà, on es troba la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí) i les pintures rupestres de Rojals; i al Baix Penedès, amb els megàlits del Montmell. També l’edat del Bronze disposa de força exemples.

En tot cas, és a partir de l’època ibèrica quan els jaciments sovintegen arreu. La tribu dels cossetans va habitar aquestes terres a partir del segle VI a.C., establint-se en assentaments ubicats majoritàriament en tossals i turons. Destaquen la ciutadella de les Toixoneres (Calafell) i el poblat que es va fundar a l’actual ciutat de Tarragona.

La romanització és, sens dubte, un fet cabdal a la Costa Daurada, la qual va obtenir una posició central a la península Ibèrica i un paper al món de l’època. I tot gràcies a Publi Corneli Escipió, qui —en el marc de la Primera Guerra Púnica l’any 217 a.C.— va establir el seu campament al poblat ibèric que ocupava el tossal de Tarragona com a base d’operacions per frenar l’avenç per la península del cartaginès Anníbal. Aquell campament militar va créixer fins a convertir-se en la important ciutat de Tarraco, capital de la Hispània Tarraconensis i port marítim amb via comercial directa amb Roma.

La capitalitat de Tarraco va contribuir a crear al seu voltant —Camp de Tarragona— una extensa àrea d’intensa població romana. Més enllà de les muralles s’estenien els suburbis de la ciutat, a l’entorn hi havia ufanoses vil·les (Centcelles a Constantí, Els Munts a Altafulla) o monuments (Arc de Berà, Columbari de Vila-rodona), així com famoses vies de comunicació (Via Augusta, Via Aurèlia...).

La importància de Tarragona es va mantenir durant la cristianització del territori, raó per la qual el bisbe de la ciutat tenia poder sobre tota la península. Aquests van ser, però, segles difícils a causa de la davallada econòmica romana i dels cada vegada més habituals i colpidors atacs germànics. Els pobles bàrbars van anar destruint des del segle III nombroses vil·les rurals i també els suburbis de Tarraco, obligant els pobladors a concentrar-se en vil·les més grans (els futurs pobles) o a recloure’s a l’interior de les muralles de la Part Alta de la ciutat.

Els musulmans van arribar a la Costa Daurada l’any 716 per quedar-s’hi, tot i que hi van deixar pocs vestigis. Tarragona va estar situada durant molts anys als límits septentrionals del territori àrab, en una mena de terra de ningú molt influïda pels valiats de Siurana —que posseïa la comarca del Priorat— i de Lleida —que posseïa la comarca de la Conca de Barberà.

La conquesta cristiana va ser lenta i complexa, culminada en diverses fases des del segle X, quan els comtes de Barcelona ja controlaven algunes zones del Baix Penedès i el Tarragonès. De fet, els segles X i XI, la frontera entre cristians i sarraïns estava marcada per una important línia de castells a la riba del riu Gaià. Fins el segle XII (1129), els comtes de Barcelona no van poder prendre definitivament la ciutat i el Camp de Tarragona, i la repoblació no va poder començar fins a la caiguda dels bastions sarraïns de Tortosa (1149) i sobretot de Siurana (1153) a mans de Ramon Berenguer IV.

El territori va quedar dividit entre nombrosos cavallers destacats i ordes religioses. Així, van néixer potents nissagues com la baronia d’Entença (posteriorment comtes de Prades), van ampliar enormement les seves possessions els bisbats de Tarragona i Tortosa, les ordes del Temple (comanda de Barberà de la Conca), de la Cartoixa (priorat d’Escaladei), del Cister (monestirs de Poblet i de Santes Creus) i van ser fundades importants poblacions com Montblanc, Valls o Alcover.

També van ser creades institucions de govern, com les vegueries de Montblanc i Tarragona, o altres de més peculiars entre les que destaca la Comuna del Camp, una mena de consell que aglutinava tots els pobles del Camp de Tarragona i que va tenir una vida molt activa fins a la seva dissolució pels Decrets de Nova Planta de 1716.

Els segles XIII i XIV van ser de relativa puixança econòmica, malgrat les epidèmies i algunes males collites. És l’època de creixement espectacular de Montblanc i Poblet, que realitzen les grans obres de fortificació dels seus recintes. Montblanc va arribar a ser la vuitena ciutat de Catalunya i va ser escollida pels reis successius per celebrar fins a cinc Corts Generals catalanes entre 1307 i 1414.

La guerra civil de la Generalitat contra Joan II (1460-72) va ser dura per a la població, sobretot pel fet d’haver de mantenir els soldats. Els principals combats es van desenvolupar a poblacions principals com Montblanc i Tarragona, així com als castells que van oposar una resistència ferma, com Sarral, el Catllar o Tamarit. La decadència va seguir a aquell conflicte en forma d’epidèmies, atacs corsaris a les costes i bandolers als camins.

El següent episodi històric rellevant per a la regió va ser la guerra dels Segadors (1640-52). La Costa Daurada es va posicionar a favor de la Generalitat i la Comuna del Camp va intentar frenar l’avenç de les tropes castellanes al coll de Balaguer, pas natural al Camp de Tarragona. Quan l’exèrcit enemic va superar-los, va caure sobre les poblacions com un flagell, arrasant Cambrils i prenent Salou i Vila-seca. Tarragona es va rendir i, amb ella, la resta de poblacions del Camp. Les tropes de Felip IV van saquejar nombrosos pobles abandonats en el seu camí cap al nord pel Tarragonès i el Baix Penedès. A més, un cop derrotats a la batalla de Montjuïc, la Costa Daurada va tornar a ser objecte de saquejos i destrucció. Mentrestant, Poblet i Montblanc van ser presos com a places fortes d’un i altre bàndol, que van sembrar la destrucció per tota la Conca de Barberà.

Noves plagues i conflictes van donar pas a un altre conflicte bèl·lic, la guerra de Successió de principis del segle XVIII. La Comuna del Camp s’hi va implicar amb força a favor del pretendent Carles i, un cop es va confirmar la derrota, aquesta institució va desaparèixer. La resistència va durar fins i tot un cop acabada la guerra, amb la participació dels guerrillers anomenats carrasclets.

Aquelles penúries van donar pas a una època de transformacions demogràfiques i econòmiques molt positives. La prosperitat va arribar de la mà del conreu de la vinya (Priorat, Conca de Barberà, Baix Penedès) i de la llibertat de comerç amb les colònies americanes a través dels ports de la costa, especialment de vi i aiguardent. Una època de vaques grasses que es va acabar de sobte a causa del bloqueig britànic al comerç marítim.

D’aquesta manera es va entrar en un segle XIX ple de convulsions polítiques. La primera, la Guerra del Francès contra les tropes napoleòniques que van envair el país escampant la destrucció al seu pas per Tarragona, Montblanc o Valls. Els pronunciaments vuitcentistes, la pugna entre absolutistes i liberals, les desamortitzacions que van portar a l’abandonament i saqueig de Poblet no van donar treva i van desembocar en les guerres carlines, intenses a tota la Costa Daurada. El segle va acabar encara pitjor de com havia començat, amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera a la vinya de la regió, que va provocar un enorme enfonsament econòmic.

La lluita contra la fil·loxera i el marc polític de l’època va contribuir al naixement del moviment cooperativista que va tenir lloc a Valls el 1887. L’activisme sindical dels pagesos va créixer a principis del segle XX. Un segle marcat per la Guerra Civil de 1936-1939, que va provocar moltes desgràcies a la Costa Daurada, entre elles els sagnants fets de maig de 1937 i una duríssima repressió després de la victòria franquista de 1939.

El resorgiment econòmic va arribar de la mà de la indústria i el boom turístic a partir de la dècada de 1960, que van situar la Costa Daurada en el punt de partida d’allò que és actualment, amb la capitalitat d’una ciutat de Tarragona que ha recuperat l’orgull després de ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel seu patrimoni romà.

Què veure-hi

Des de l'empremta d'antigues civilitzacions fins al llegat dels seus millors creadors, la Costa Daurada és plena de propostes culturals. El llegat dels antics romans és present sobretot a Tarragona, amb un conjunt arquitectònic reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que inclou, entre d'altres, l'amfiteatre, el fòrum, el circ o la famosa muralla.

La Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya, un recorregut pels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges (aquest a la província de Lleida), o el conjunt monumental de Montblanc rememoren el passat medieval.

El modernisme té un enclavament bàsic a Reus, amb obres tan destacades com la Casa Rull o l'Institut Pere Mata de Domènech i Montaner. La Ruta Gaudí és un itinerari pels escenaris que relacionen la ciutat amb Antoni Gaudí.

Altres artistes han estat molt lligats a la Costa Daurada. El violoncel·lista Pau Casals va néixer al Vendrell, on es pot visitar la seva casa nadiua i on se celebra anualment el festival de música que porta el seu nom. El pintor Joan Miró està molt vinculat a la vila de Mont-roig del Camp.

Què fer-hi

Els 92 quilòmetres de platges dels tretze municipis litorals de la Costa Daurada són el gran pol d'atracció de la zona. S'hi troben tot tipus de platges, com les poc profundes i de sorra fina de Salou, les petites cales de Mont-roig del Camp, les iodades del Vendrell i Coma-ruga o les naturistes de l'Hospitalet de l'Infant.

Tots els municipis disposen, com a mínim, d'una platja distingida amb Bandera Blava. També compten, però, amb altres guardons i certificacions: l'acreditació mediambiental ISO 14001 de les platges de Calafell, Roda de Berà, Creixell, Torredembarra i Salou; la certificació també mediambiental EMAS de Torredembarra; la distinció d'accessibilitat per a persones amb discapacitat de Creixell, o el reconeixement de destinació de turisme familiar de Calafell, Salou i Cambrils. La zona disposa, a més, d'una estació nàutica, la de Salou - Cambrils - Mont-roig / Miami Platja.

Els atractius naturals de la Costa Daurada no acaben a les sorres de les seves platges. El Parc Natural de la Serra del Montsant i les Muntanyes de Prades gaudeixen de la més variada vegetació mediterrània de muntanya habitada per nombroses espècies de mamífers i rapinyaires. La xarxa d'espais naturals protegits del litoral de la Costa Daurada preserva àrees d'aiguamolls i dunes que són l'hàbitat d'una gran diversitat d'aus.

L'oferta d'oci és també molt important, enfocada en bona mesura al turisme familiar. PortAventura (Salou i Vila-seca) és el parc temàtic més visitat de Catalunya. Inclou el parc PortAventura, el parc aquàtic Caribe Aquatic Parc, un camp de golf i un complex hoteler. Aqualeon (Albinyana) i Aquopolis (Vila-seca / la Pineda) completen l'oferta de parcs aquàtics.

La gastronomia de la zona és d'una gran riquesa i es basa en una magnífica matèria primera. Les avellanes de Reus, l'oli de Siurana, el calçot de Valls, les patates de Prades o els vins de les denominacions d'origen Priorat, Montsant, Penedès, Conca de Barberà, Tarragona i Cava són només alguns dels productes de qualitat propis de les comarques de la Costa Daurada.

Aquests productes són la base de receptes com el xató, la calçotada, el civet de senglar, el menjar blanc o el rossejat de fideus. A més, motiven multitudinàries festes gastronòmiques com la Festa de la Calçotada de Valls, la Xatonada Popular del Vendrell i Calafell o la Fira del Vi de Falset.

Voltants

Costa de Garraf, Catalunya Central, Terres de Lleida, Terres de l’Ebre.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Costa Daurada
  • Costa Daurada

  • Costa Daurada

  • Costa Daurada
  • Costa Daurada

  • Costa Daurada