Val d’Aran

L’orientació de la Val d’Aran, al vessant nord dels Pirineus, és decisiva per explicar un clima totalment diferent a la resta de Catalunya, amb una marcada influència atlàntica. Així doncs, les parts baixes de la vall registren un clima atlàntic humit i de temperatures fredes en comparació amb la resta del país, però molt similars a les d’Europa central. Pel que fa a les zones més elevades, la climatologia és més severa. Les temperatures mitjanes a l’estiu no arriben als 20ºC, mentre que a l’hivern superen per poc els 0ºC. A l’alta muntanya, es registren temperatures mitjanes per sota de zero durant cinc mesos cada any.

Les precipitacions són regulars durant tot l’any, tot i que els registres mitjans anuals no superen els 1.200 mil·límetres. Durant quatre mesos a l’any, aquestes precipitacions poden caure en forma de neu a tota la Val d’Aran; i a les zones d’alta muntanya pot nevar en qualsevol època de l’any.

Les activitats econòmiques tradicionals a la Val d’Aran han estat durant segles la ramaderia i l’aprofitament dels recursos del bosc. De fet, encara es poden veure nombroses pastures que alimenten ramats bovins i ovins. Les fires de Bossòst, Vielha i Salardú, així com la transhumància que encara porta força caps de bestiar a la vall durant l’estiu, són els testimonis vivents d’aquesta tradició ramadera.

A partir de l’últim quart del segle XX, però, l’activitat principal de la Val d’Aran s’ha anat transformant, encarant-se cap al sector terciari, sobretot en activitats turístiques. Primer va ser gràcies als esports d’hivern, amb l’estació d’esquí més gran de Catalunya. Darrerament, els esports d’aventura, el senderisme i el turisme rural han pres el relleu durant la meitat de l’any sense neu a les pistes.

Els referents històrics més antics de la Val d’Aran es remunten a pobles d’origen cèltic i basc, tot i que els vestigis no són clars fins a la romanització. De fet, topònims com Vielha o el propi Aran provenen de mots llatins.

La història de la Val d’Aran és la d’un territori en terra de frontera. Així doncs, al llarg dels segles ha viscut conquestes i reconquestes, i ha pertangut alternativament a comtats, corones i estats del nord (França) i del sud (Espanya). L’alta edat mitjana arriba amb l’Aran inclosa al comtat occità de Comenge, tot i que al segle XI ja va passar a mans del Regne d’Aragó per causes matrimonials.

La croada albigesa contra els càtars va tenir episodis a la Val d’Aran del segle XIII, i el territori va canviar de mans franceses a catalanes una vegada i una altra en funció de les vicissituds de la política de l’època. En una d’aquestes, el 1313, el rei Jaume II va establir la Querimònia, els Costums i Privilegis de la Val d’Aran que confirmaven els Usatges i Constitucions dels seus habitants, amb una autonomia excepcional. Nombrosos reis posteriors van confirmar aquests privilegis.

Aquest fet, però, no va evitar que el territori depengués durant certs períodes de la corona francesa (1430-1512), o que escapés d’invasions com la dels hugonots (l’any 1597) o la de les tropes napoleòniques el 1810. A mitjan segle XIX, la Val d’Aran va perdre les seves institucions pròpies, que no recuperaria fins a la reinstauració de la democràcia després del franquisme, l’any 1979.

Actualment, la Val d’Aran disposa d’un govern propi, el Conselh Generau d’Aran, presidit pel Síndic d’Aran. El territori gaudeix d’una sèrie de competències pròpies que el doten de certa autonomia dins de Catalunya.

El patrimoni de la Val d’Aran destaca en la quinzena d’esglésies romàniques que es poden trobar en els diversos pobles de la vall. Sant Andréu de Salardú, Santa Maria d’Arties, Sant Miquèu de Vielha, Sant Andréu de Casau o Santa Maria de Cap d’Aran són algunes de les més importants.

També val la pena recórrer els pobles de carrers empedrats i cases tradicionals d’alta muntanya, per captar l’autèntica essència de la Val d’Aran. Un dels nuclis més emblemàtics és el de Bossòst, on també s’hi pot visitar la magnífica església de la Mair de Diu dera Purificació.

El clima atlàntic de la Val d’Aran garanteix l’aportació de neu al llarg de tota la temporada d’hivern i, per tant, s’erigeix com un paradís per als amants de l’esquí. Baqueira, Beret i Bonaigua constitueixen el domini esquiable més gran dels Pirineus i atreuen any rere any milers d’esquiadors a la comarca. Els no iniciats, a més, disposen d’una gran oferta de centres on perfeccionar la seva tècnica, entre els quals hi ha la històrica Escola d’Esquí de la Val d’Aran.

A més de l’esquí alpí, es poden practicar diversos esports de neu, com l’snowboard, molt popular darrerament i practicable en totes les variants, o l’esquí nòrdic, amb un circuit de quaranta quilòmetres a l’àrea de Beret.

L’orografia de la Val d’Aran, envoltada d’alts cims, i el seu clima particular ofereixen a l’observador de la natura una gran riquesa de flora i fauna autòctona: prats alpins i zones rocoses, boscos de pi negre, d’avets, de faig i de roure; poblacions d’isards, perdius blanques, mussols pirinencs…

No és casualitat, doncs, que l’excursionisme hi tingui alguns dels seus escenaris més emblemàtics, amb dos senders de gran recorregut que envolten la vall: el GR 10 al nord i el GR 11 al sud. A més, el GR 211 o circuit de la Val i la xarxa de senders permeten apropar-se a la realitat de la comarca per vials totalment senyalitzats. El visitant de perfil familiar amb menys experiència en travessa de muntanya pot optar pels deu itineraris dissenyats per conèixer la vall sense cap dificultat tècnica.

Els amants de l’alpinisme tenen a l’abast moltes alternatives per a les seves rutes d’alta muntanya, com les ascensions als pics del Montarto i el Molières o a la zona de llacs de Colomers.

Les opcions de lleure i esport de la comarca estan pensades per a tot tipus de visitant:

Bicicleta de muntanya: les 25 rutes sumen 444 quilòmetres a través de camins, senders i pistes forestals. Estan ben senyalitzades i presenten diferents graus de dificultat.

Aventura al riu: dos trams del riu Garona (entre les Bordes i Bossòst, d’una banda, i entre Les i Eth Pònt de Rei, de l’altra) es presten a la pràctica dels esports d’aventura. En especial durant les estacions de primavera i estiu, s’hi pot dur a terme ràfting, piragüisme d’aigües braves i d’aigües tranquil·les o hidrospeed. El barranc de Bausén és l’escenari d’una altra disciplina d’aventura, el descens de barrancs.

Escalada: modalitat tradicional d’escalada a Colomers i a l’hivern en gel a Conangles, la més recent escalada esportiva es pot practicar al Pui d’Unha i a la Roca Camún.

Pesca: tant en riu com en llacs d’alta muntanya o en embassaments, la pesca sempre és regulada per a vetllar per la reproducció de les espècies. Les zones de pesca estan delimitades, així com l’extensió de les temporades i la mida de les captures.