Orson Welles i Serrallonga a la muntanya de Montjuïc

Popularment conegut com la "muntanya màgica", Montjuïc amaga molts secrets. La ruta convida a recórrer un dels pulmons de Barcelona a partir d'espais vinculats al món del cinema. 

La ruta cinematogràfica per l'entorn de Montjuïc es pot iniciar en el seu castell, una fortalesa que corona el cim de la muntanya i que té el seu origen en l'edat mitjana, quan aquí hi havia una talaia que advertia sobre la proximitat dels vaixells.

El paper d'aquest castell a la història del cinema va tenir una fita important en el rodatge de Campanadas a medianoche, pel·lícula realitzada per Orson Welles el 1965. El film, basat en el personatge de Falstaff, de Shakespeare, i protagonitzada pel propi Welles, Jeanne Moreau i John Gielgud, va convertir el castell en el palau d'Enric IV.

La fortalesa va ambientar també algunes escenes de Serrallonga, una minisèrie de televisió basada en la vida del famós bandoler i rodada l'any 2007 en diferents escenaris, inclosos alguns racons del barri gòtic.

Al voltant del castell, diferents racons de Montjuïc també han tingut una presència habitual a la petita i a la gran pantalla. Un dels edificis que encara evoquen aquesta presència és l'hotel Miramar, erigit sobre els antics estudis del mateix nom, on es van iniciar les emissions de televisió a Barcelona, fa mig segle. Els Estudis Miramar, en funcionament entre 1959 i 1983, ocupaven un edifici construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. El llarg historial de l'immoble forma part de l'encant del nou hotel dissenyat per l'arquitecte Òscar Tusquets. Al voltant de l'establiment s'estenen els espais enjardinats pel paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier, realitzats també amb motiu de l'Exposició Universal.

Vorejant Montjuïc, el recorregut d'aquests jardins permet gaudir d'una rica col·lecció d'escultures de tots els estils. Entre aquestes destaca un monument dedicat a Charlot, realitzat l'any 1972, pocs anys abans de la mort del creador d'aquest inoblidable personatge del cinema mut. L'estàtua, que es troba a l'interior de l'antic recinte del parc d'atraccions ja desaparegut, comparteix aquest espai amb altres escultures dedicades a la ballarina Carmen Amaya o al pallasso Charlie Rivel, immortalitzat amb la seva famosa cadira.

L'indiscutible encís de Montjuïc ha servit d'al·licient a la freqüent presència de les càmeres. En els seus vessants s'ha rodat alguna seqüència de Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, la comèdia de Paco Mir interpretada per Pablo Carbonell i José Coronado, i Entre viure i somiar, dirigida per Alfonso Albacete i David Menkes, i protagonitzada per Carmen Maura i Alex Brendemühl.

Un dels espais més emblemàtics de Montjuïc és el seu cementiri, que s'escalona en el vessant sud de la muntanya, amb bones panoràmiques sobre el mar. El cementiri es remunta a finals del segle XIX i conté una notable col·lecció de monuments funeraris d'entre 1883 i 1936, que inclouen estils des del modernisme fins al realisme, i que han donat origen a algunes rutes senyalitzades. En el seu cim es troba el nínxol de Salvador Puig Antich, el jove anarquista executat el 1974. El seu procés va protagonitzar la pel·lícula Salvador, rodada per Manuel Huerga el 2005 i interpretada per Daniel Brühl, Leonor Watling i Tristán Ulloa. El film, amb localitzacions en diversos escenaris de Barcelona, dedicava un emotiu record a l'enterrament de Salvador Puig Antich.

També va tenir un lloc destacat a Todo sobre mi madre, com a decorat d'un dels moments més intensos del drama de Pedro Almodóvar. L'escena es desenvolupa en les proximitats de la plaça de Sant Francesc, dins del propi cementiri, on té lloc l'enterrament del personatge interpretat per Penélope Cruz.

Des del cementiri, la vista dels voltants de Montjuïc és espectacular i abasta bona part de la Zona Franca de Barcelona, les instal·lacions fabrils de la qual van inspirar algunes escenes d'El maquinista, dirigida per Brad Anderson el 2004.

La ruta pel vessant d'aquesta muntanya condueix al Palau Nacional de Montjuïc i ofereix una perspectiva amplíssima de la ciutat comtal i els seus voltants. Entre la muntanya i l'avinguda del Paral·lel, que marca la línia fronterera amb el Raval, s'estén el popular barri del Poble Sec. Aquest entramat de carrers és el lloc de naixement de Jaume Sisa i de Joan Manuel Serrat, dos cantants que han tingut la seva presència a la gran pantalla.

El Palau Nacional de Montjuïc, avui seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, és un espectacular edifici de començaments del segle XX, construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. A la part posterior del palau van començar a funcionar, el 1932, els Estudis Orphea, un dels grans platós cinematogràfics de l'època i el primer estudi d'Espanya on es van realitzar pel·lícules sonores. Després de la Guerra Civil, els estudis van sofrir un terrible saqueig i van perdre bona part del seu equip, però encara es van mantenir en actiu fins als anys cinquanta i hi van treballar alguns dels cineastes més rellevants d'aquells anys.

A prop del palau hi ha un altre dels espais singulars de Montjuïc, el Poble Espanyol, que també va néixer amb motiu de l'Exposició Universal i que pretenia retre homenatge a l'arquitectura popular de diferents regions espanyoles. La seva plaça Major, que va agafar com a model la de la localitat segoviana de Riaza, va ser el lloc elegit per a dues de les escenes claus d'El perfum, història d'un assassí, la pel·lícula de Tom Tykwer basada en la novel·la d'èxit de Patrick Süskind. L'escena amb la que s'inicia la pel·lícula està rodada en aquesta plaça, que simula ser la de la localitat francesa de Grasse. En ella, el protagonista de la trama, pres i encadenat, és exhibit en un balcó davant d'una multitud furiosa. La seqüència final, també rodada en aquesta plaça i que va comptar amb la participació del grup teatral La Fura dels Baus, mostra a Grenouille sobre un patíbul, salvant-se de ser executat amb l'ajut del seu laboriós perfum, mentre que una multitud composta de 800 extres cau en una mena d'orgia col·lectiva.

De nou en ruta, el trajecte cinematogràfic passa pel palau de Victoria Eugènia, nascut també arran de l'Exposició Universal de 1929, igual que el seu bessó, el palau d'Alfons XIII. En els interiors del primer es van construir bona part dels decorats d'Arachnid, una trama de terror dirigida l'any 2001 pel nord-americà Jack Sholder, molt popular entre els amants del gènere. La història, interpretada per Pepe Sancho, Neus Asensi i una gegantesca aranya alienígena, es va ambientar en exteriors de Collserola i de la selva mexicana de Catemaco. Els interiors, que incloïen coves i túnels, es van recrear en aquest elegant palau.

La ruta prossegueix pels antics escenaris de l'Exposició Universal, passant per la plaça d'Espanya, on es va ambientar una altra història d'acció, Cámara oculta, dirigida el 2006 per Bryan Goeres i que comptava entre els seus protagonistes amb la segoviana Lucía Jiménez.

El mateix any, la plaça d'Espanya afegia color a una escena molt diferent, la de quatre dels personatges de Manuale d'amore 2, que travessaven aquest lloc en el seu recorregut urbà a bord d'un Volkswagen Escarabat. La comèdia de Giovanni Veronesi que es va convertir en una de les més taquilleres en la història del cinema italià presentava nombrosos escenaris de Barcelona. Entre aquests destaquen el Parc de l'Espanya Industrial, que deu el seu nom a una antiga fàbrica tèxtil de mitjans del segle XIX. El mateix paisatge també estaria present en alguna escena de Les vides de Cèlia, el film d'Antonio Chavarrías protagonitzat per Najwa Nimri, Luis Tosar i Aida Folch.

La importància d'aquest paisatge fabril, transformat en el gran espai verd del barri de Sants, va quedar immortalitzada en la història del cinema gràcies a un dels seus pioners, Fructuós Gelabert. El precursor del gènere documental a Espanya va rodar aquí, el 1897, unes imatges d'obrers sortint de la fàbrica que dona nom al parc.