Ruta de l'Art Rupestre

Dels 757 jaciments rupestres de l'arc mediterrani catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998, gairebé seixanta es troben a Catalunya. La Ruta de l'Art Rupestre, definida pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, mostra una sèrie de conjunts singulars, imprescindibles per conèixer la història del país.

L'any 2005 el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va presentar una nova ruta cultural, la de l'Art Rupestre, que té com a objectiu difondre el patrimoni arqueològic català i sensibilitzar la població de la seva cura i preservació. Al nostre país hi ha seixanta dels 757 jaciments catalogats per la Unesco a la conca mediterrània, i aquesta ruta pretén donar-ne a conèixer sis dels més importants. Amb el temps, és possible que l'itinerari s'ampliï afegint més punts d'interès, com podria ser el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (a la Costa Brava), que inclou les coves de l'Arbreda, Mollet i Reclau Viver.

Actualment, però, els jaciments que integren el recorregut són: els Abrics de l'Ermita a Ulldecona (Montsià), les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans), les balmes de les muntanyes de Prades a Montblanc (la Conca de Barberà), la cova del Tabac de Camarasa, la cova dels Vilasos, a Os de Balaguer, i la Roca dels Moros al Cogul (les Garrigues).

Els Abrics de l'Ermita són un conjunt de petites coves ubicades a la foia d'Ulldecona, depressió que separa la serra de Godall de la de Montsià. En una d'aquestes coves, un jove espeleòleg es va topar el 1975 amb un grup de pintures que van resultar ser el primer de catorze abrics decorats amb imatges pertanyents a l'art rupestre llevantí. Aquest estil, propi de les troballes arqueològiques de l'est peninsular, es caracteritza per la representació d'escenes de cacera, recol·lecció d'aliments i dansa, on les formes humanes i animals acostumen a estar molt ben perfilades i farcides de color a l'interior. El conjunt inclou un total de 386 figures, repartides desigualment entre les diverses coves al llarg de 500 metres. La majoria són humans o animals i representen escenes de cacera; la resta d'elements o objectes estan relacionats amb el mateix fet o bé són fragments que no han pogut ser identificats. L'antiguitat d'aquestes pintures ha pogut datar-se, per les espècies animals que hi ha representades, entre el 7000 i el 2000 aC.

El Centre d'Interpretació dels Abrics de l'Ermita és l'encarregat de difondre i promoure el coneixement d'aquesta troballa. Abocat sobre la mateixa foia, el centre disposa d'uns grans finestrals que permeten contemplar des de l'interior l'entorn natural on es troben les petites coves. Al centre s'hi poden consultar una gran quantitat de fotografies, recursos gràfics i reproduccions de les pintures, especialment de les que es troben ubicades en llocs de difícil accés, que són la majoria.

A menys de 30 km, a dins del Parc Natural dels Ports, es poden visitar les pintures rupestres del Cocó de la Gralla descobertes el 2004 per un veí, tot i que no se'n va informar fins deu anys més tard. Es tracta d'una obra datada amb més de 8000 anys d'antiguitat en què es poden apreciar 69 figures d'estil naturalista, amb vint-i-set arquers, quatre figures humanes i tres cabres, algunes amb ornaments. Només s'hi pot entrar amb la visita guiada a càrrec del Museu de la Pauma.

Seguint la C-14 en direcció a Artesa de Segre, arribarem a la següent parada. D'entre els quinze grups de representacions rupestres que es poden visitar a les muntanyes de Prades, a Montblanc, dos pertanyen a l'estil llevantí i la resta a l'estil esquemàtic o abstracte. En aquest segon les figures, tot i ser identificables, redueixen els seus traços a la mínima expressió, de manera que és més important la idea, que no pas la forma.

Al jaciment hi ha també un Centre d'Interpretació d'aquestes pintures, que es reparteix en onze espais que permeten fer un recorregut per tot l'art rupestre de la zona i contextualitzar-lo respecte de la resta de jaciments a escala mundial. Així, la visita permet analitzar l'ecosistema de la zona a través de les troballes paleontològiques; conèixer els conjunts rupestres a la resta de Catalunya, Europa i el món; contemplar i analitzar el que es troba en aquestes balmes o reflexionar sobre la problemàtica de la conservació d'aquest bé cultural. Per mitjà de representacions de mida i textura naturals, el visitant pot observar de prop les rèpliques de les figures que corresponen a set dels abrics més significatius d'aquest jaciment.

Tot endinsant-nos al congost de la Camarasa, a 300 m sobre el Segre, la Cova del Tabac ha estat reconeguda per la Unesco. Es tracta d'una cavitat de 198 metres que permet fer un viatge a la prehistòria de la zona entre boscos de roure, alzina i pi. La cova presenta estalactites i estalagmites que creen diverses formes geomètriques i acompanyen les restes de pintures rupestres. Es pot optar per la visita guiada, però també s'hi pot accedir lliurement demanant-ne l'accés a l'Espai Orígens.

En una petita balma a l'oest d'Os de Balaguer arribem a la següent parada de la ruta. Durant segles refugi de pastors, no es va descobrir fins a finals dels anys setanta que darrere de les marques del fum hi havia pintures rupestres amb més de 4.000 anys d'història. La cova dels Vilars (també coneguda com dels Vilasos) forma part del conjunt d'art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1998, i compta amb una rica decoració en menys de 60 m². S'hi han arribat a identificar fins a vint-i-vuit figures i traços, amb tres grups de figures especialment significatius: una escena de dansa en un vermell intens, on un home agafa per la cintura dues dones, representades amb faldilles típiques de la pintura llevantina; un segon grup format per quatre cercles concèntrics que probablement era una representació "heliolítica" en honor al Sol; i, finalment, al fons de la cova, una escena de caça amb cabres, llops, guineus i, fins i tot, una cérvola.

El darrer punt de la Ruta de l'Art Rupestre és la Roca dels Moros al Cogul. Aquesta cavitat va ser utilitzada per grups humans durant prop de cinc mil·lennis. El nom l'hi van posar els habitants que vivien als voltants en èpoques passades, els quals coneixien les pintures i les imaginaven fetes pels antics ocupants musulmans. El conjunt arqueològic, un dels més importants de l'art rupestre peninsular, està compost per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. D'entre tots destaca una escena en la qual unes formes femenines envolten un home, en una mena de ritual que s'ha considerat com un ball de fertilitat.

Entre les representacions es poden distingir les fetes per caçadors recol·lectors del mil·lenni VIII al V aC, amb un estil llevantí, i les fetes per grups neolítics del segle V al II aC, que pertanyen a un estil esquemàtic. També es poden contemplar inscripcions posteriors d'època ibèrica i romana. Se sap d'altra banda, per les restes materials trobades a la cavitat, que va ser utilitzada exclusivament com a lloc de culte.

A la desviació del camí rural que actualment es troba al peu del jaciment, s'hi ha construït un centre d'interpretació d'aquest conjunt arqueològic.

Si es volen conèixer altres conjunts de pintures rupestres, Catalunya compta amb altres espais visitables: la roca del Rumbau, a Peramola, d'accés lliure sense guia; les pintures rupestres de l'Albi, formades per les de la Balma dels Punts i el conjunt de la vall de la Coma, només visitable amb guia; les pintures rupestres de Capçanes, al Priorat, la major concentració de jaciments rupestres de Catalunya (dinou en total); les pintures de Cabrafeixet, al Perelló, a la serra del Boix; o les pintures del barranc de Vilella, a set quilòmetres de Tivissa, accessibles a través d'un recorregut de senderisme de quatre hores.