Ruta de Josep Pla

La ruta pot començar al carrer Nou de Palafrugell, on es troba la casa on va néixer l'escriptor, concretament al número 49-51.

La ruta pot començar al carrer Nou de Palafrugell, on es troba la casa on va néixer l'escriptor, concretament en el número 49-51. Tal com esmenta en el seu llibre El quadern gris: "Vaig néixer, en tot cas, al carrer Nou o del Progrés, que és un carrer molt trist i llarg, dret com un ciri, que va del carrer de la Caritat a la via del tren de Palamós". L'edifici és, avui, la seu de la Fundació Josep Pla. Allotja una exposició permanent sobre la vida i l'obra d'aquest escriptor empordanès, amb diferents llibres, objectes i abundant material gràfic. També es projecten dos audiovisuals i es realitzen exposicions temporals.

A poca distància es troba el carrer de Torres i Jonama, on se situa la casa familiar dels Pla, en el número 56. La família de l'escriptor s'hi va traslladar el 1904, quan Josep Pla tenia set anys. De la casa, l'escriptor recordava "Els hiverns llargs i fredíssims, més freds que els d'ara, em sembla (...) les habitacions glacials de la casa amb els mosaics nous que feien el mateix efecte que tenir els peus sobre una barra de gel...".

La plaça Nova és el centre neuràlgic de la població. Allà es troben els locals del Cercle Mercantil i del Centre Fraternal, centres de reunions i tertúlies que apareixen uns quants cops en l'obra de Pla. El primer, antic casino de la classe acomodada, va tancar l'any 1988 i ara és el Teatre Municipal, mentre que el Centre Fraternal continua en ple funcionament. Als jardins de Can Bech hi ha el monument que Palafrugell va dedicar a l'escriptor el 1984 i que és obra de l'escultor Manel Cusachs. Altres llocs de la població relacionats amb Pla són el carrer Estret, la plaça de Can Mario, el carrer de Pi i Margall, la plaça de l'Església o el carrer de Cavallers.

La ruta continua per la Costa Brava, tan estimada, tan admirada i tants cops descrita per Josep Pla. L'escriptor coneixia a fons tot el litoral de la província de Girona, encara que el tram que va des de Tamariu fins a Calella de Palafrugell era el que més apreciava, pel fet d'haver-hi passat tots els estius de la seva infantesa. Pel que fa als orígens de la toponímia de Tamariu, escriu Pla: "el nom de Tamariu prové indubtablement dels tamarius que creixen a les voreres de la riera que desemboca a la sorra de la platja". No gaire lluny hi ha la cala d'Aiguablava, en el terme municipal de Begur, per la qual Pla tenia una especial predilecció.

El camí des de Tamariu fins a Llafranc es pot fer, en cotxe o a peu, pel camí de ronda. Aquest sender, que coincideix amb el GR-92, va vorejant la costa amb forts desnivells fins a la cala Pedrosa, per internar-se després una mica i tornar a aparèixer al mar, just als impressionants penya-segats que hi ha al davant del far de Sant Sebastià, i després baixar fins arribar a la població de Llafranc. El mirador del far, situat a dalt de tot d'un penya-segat de 178 metres, ofereix una excel·lent panoràmica d'aquest tram de la Costa Brava. Alguns dels primers textos de l'escriptor, en la seva joventut, són descripcions del paisatge que s'observa des d'aquest indret.

Des de Llafranc surt un altre camí de ronda. És un agradable i breu passeig sota els pins, menys abrupte que l'anterior, que duu fins a Calella de Palafrugell. La primera platja que es troba és la del Canadell, a la qual anava a l'estiu la família Pla i sobre la qual l'escriptor va afirmar: "Una de les majors delícies del Canadell és anar, havent dinat, a jeure un parell d'hores, a l'ombra del ventre d'una barca". A la dreta de la platja hi ha un sortint rocallós, la punta del Conill, a l'extrem del qual es troba la característica casa Rosa, que disposa d'un bon mirador sobre la població. Una altra de les platges que surt sovint en els escrits de Pla és la de Port Bo, amb les seves barques de pescadors, que contribueixen a donar a aquest racó una bonica imatge pintoresca i que recorda com era el poble a mitjans del segle passat.

La població de Llofriu es troba cap a l'interior, en direcció a la Bisbal d'Empordà. En una masia d'aquest tranquil poble va viure Josep Pla els darrers anys de la seva vida. La ruta pot acabar en el cementiri de la localitat, on es troba enterrat l'escriptor: "Només els demano que em facin enterrar al cementiri de Llofriu, que és la meva parròquia, sense ningú que no siguin els de casa, sense comunicar la notícia a ningú i amb el capellà corresponent per a recitar la poesia en llengua llatina: el Die irae, dies illa".