Manuel Vázquez Montalbán. Raval

Manuel Vázquez Montalbán, de professió escriptor, va néixer i va créixer en el popular barri barceloní del Raval, a la zona coneguda com el "barri xino" i, encara que posteriorment es va retirar a viure a Vallvidrera, va continuar freqüentant el barri durant tota la seva vida.

Manuel Vázquez Montalbán, de professió escriptor, va néixer i va créixer en el popular barri barceloní del Raval, a la zona coneguda com el "barri xino" i, encara que posteriorment es va retirar a viure a Vallvidrera, va continuar freqüentant el barri durant tota la seva vida. Pepe Carvalho, de professió detectiu privat, residia a Vallvidrera, encara que els seus negocis i les seves investigacions el duien tot sovint al centre de la ciutat, a les Rambles, on hi tenia la seva oficina. A tots dos, el barri els provocava una sensació de nostàlgia. Tots dos tenien arrels gallegues. A tots dos els agradava passejar pels seus carrerons estrets i sovint pudents, i a tots dos, com a bons gastrònoms, els agradava menjar peix fresc a Casa Leopoldo.

Pepe Carvalho és el protagonista d'una vintena de novel·les de Vázquez Montalbán (1939-2003), i a estones exerceix com a alter ego de l'escriptor. El pianista, Tatuaje, Asesinato en el Comité Central, Los mares del sur i El laberinto griego són algunes de les novelles de l'anomenada sèrie Carvalho. La ciutat de Barcelona hi surt en gairebé totes, com també ho fa el Raval.

Un bon lloc per començar l'itinerari pot ser el carrer Botella, situat en ple barri del Raval. És un carrer curt, estret, de balcons amb roba estesa i d'edificis força atrotinats, que resulta un excellent exponent del que es coneix com a "barri xino". Aquí encara no ha arribat la profunda reforma del barri que va començar fa anys l'Ajuntament. Una placa en la desballestada façana del número 11 d'aquest carrer indica que hi va néixer Vázquez Montalbán. A aquest carrer se li pot aplicar una reflexió de Carvalho sobre el "barri xino": "Algo parecido a la belleza de la miseria se ha grabado en el rostro de las casas". La plaça del Pedró, a pocs metres de casa seva, era un dels seus llocs de joc habituals durant la infantesa, així com un punt de reunió entre veïns.

Molt a prop, en el número 49 del carrer de la Cera, hi ha el restaurant Can Lluís, molt freqüentat tant per Vázquez Montalbán com per Carvalho, i protagonista d'un capítol del llibre Historias de padres e hijos: "Comió en el restaurante de la esquina de la calle de Santa Amalia con la Cera ancha, Can Lluís. Aún recordaba los ruidos del tiroteo entre atracadores y la policía que le costó la vida al antiguo propietario, en los años cuarenta. Pidió una olleta d'Alcoi y una espalda de cabrito asada". També a poca distància hi ha la rambla del Raval, símbol de la reforma urbanística del barri que va ser criticada per l'escriptor en diverses ocasions.

Casa Leopoldo (carrer Sant Rafael, 24) és un altre dels restaurants freqüentats tant per l'escriptor com pel seu personatge literari. A l'hora de demanar, es pot optar per la següent fórmula: "Vengo de parte de Pepe Carvalho y pónganme lo que ustedes quieran". Aquest restaurant apareix en moltes de les seves novelles, així com en els seus llibres de gastronomia i en els seus articles periodístics. En un d'aquests articles, dedicat a Casa Leopoldo, deia: "La única revolución cultural de fondo que ha aportado la democracia en España ha sido la recuperación de la memoria del paladar, que goza de mucha mejor salud que la memoria histórica". I en un altre: "La tenacidad de Casa Leopoldo contrasta con la mudanza de un barrio chino en plena remodelación en el que la piqueta le quita las varices de sus viejas prostituciones y extermina poco a poco lo que fueron ingles de la ciudad cuando Jean Genet ejercía por estas calles de ladrón y homosexual."

També el mercat de la Boqueria, en ple barri del Raval, és un lloc recurrent a l'obra i la vida de Vázquez Montalbán, i fins i tot va escriure un llibre titulat La Boquería: catedral de los sentidos. El bar Pinotxo, situat a dins del mercat, ja tenia a Vázquez Montalbán com a client habitual molt abans que es convertís en tot un clàssic.

La feina d'un bon detectiu sovint l'obliga a treballar de nit i freqüentar locals nocturns, en ocasions acompanyat de personatges com Biscuter o Charo. Carvalho va sovint al Panam's (la Rambla, 27), un antic local de striptease reconvertit avui en discoteca; a l'històric club de jazz Jamboree (plaça Reial, 17) o a la cocteleria Boadas (carrer Tallers, 1). Vázquez Montalbán era, per descomptat, un client assidu d'aquests locals, especialment de la cocteleria, on solia demanar un martini sec fet a l'antiga, és a dir, amb ginebra seca i vermut Noully Prat, i on va celebrar la mort de Francisco Franco.

Pel febrer del 2009 es va inaugurar, en la confluència del carrer de Sant Rafael amb la rambla del Raval, la plaça Manuel Vázquez Montalbán. Sens dubte és un bon lloc on acabar la ruta.