Ruta Mercè Rodoreda. Barcelona

Barcelona és un personatge més de la literatura de Mercè Rodoreda. Recórrer els escenaris que descriu a la seva obra és reviure les seves principals novel·les.

Si hi ha hagut alguna escriptora que ha sabut immortalitzar la ciutat de Barcelona al llarg de les seves obres, aquesta ha estat Mercè Rodoreda (1908-1983). Malgrat haver nascut i residit en el barri de Sant Gervasi, els racons de la ciutat que apareixen en les seves novel·les són molts i molt diversos: des de l'Eixample fins a les Rambles. Però sens dubte, el barri de Gràcia és el que ha descrit més vegades i amb més detall en les seves obres.

Mercè Rodoreda va néixer en una torre amb jardí del carrer Manuel Angelon, en el barri de Sant Gervasi, coneguda com a Casal Gurguí. A l'època, aquest barri era una zona tranquil·la allunyada del centre de la ciutat. Durant la seva infantesa, el seu avi, Pere Gurguí, li va inculcar l'amor per les lletres, per Catalunya i, sobretot, per les flors i els jardins, que ocupen un lloc rellevant en tots els seus escrits.

La seva novel·la més coneguda i una de les més importants de la narrativa catalana contemporània, La plaça del Diamant (1962), està ambientada principalment en el barri de Gràcia. En aquesta obra fa un retrat de la Barcelona de la guerra i la postguerra.

La plaça del Diamant ha estat, i continua essent, un dels epicentres de la famosa Festa Major del barri, que se celebra durant la segona quinzena del mes d'agost. En aquesta època, l'envelat de la plaça era el més luxós i hi actuaven les orquestres més reputades de la ciutat, encara que sempre en directa competència amb l'envelat de la veïna plaça del Sol. Allà és, justament durant les festes, on Natàlia, també coneguda com a Colometa, coneix Quimet. Actualment, es pot veure a la plaça una petita escultura de Xavier Medina-Campeny que representa la protagonista.

Al carrer Montseny número 9 hi ha, a la darrera planta, el pis en el qual, segons la novel·la, van a viure Quimet i Colometa després de casar-se a l'església de Sant Josep, a la plaça Lesseps, on també es va casar la pròpia Rodoreda. "Que fos sota terrat ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens va dir que el terrat seria tot nostre". És en aquest pis on tenen els seus dos fills, on cria els coloms i on escoltarà, abraçada amb els seus fills, l'estrèpit dels bombardeigs.

Amb el seu segon marit, Colometa, que recupera el nom original de Natàlia, se'n va a viure al carrer Berga, just a sobre del mercat de la Llibertat i a molt poca distància del carrer Gran de Gràcia. Aquest carrer era, a l'època, segons relata Rodoreda, una frontera entre una zona humil, gairebé mísera, i una altra de més aburgesada. La plaça de la Virreina, la Fundació Orfeó Gracienc (Astúries, 83), el carrer Torrijos, el carrer Torrent de l'Olla, l'antic Cafè Monumental (Gran de Gràcia 25), el mercat de l'Abaceria Central o el Park Güell també surten a l'obra de l'escriptora.

La novel·la va ser duta al cinema el 1981 per Francesc Betriu i protagonitzada per Lluís Homar i Sílvia Munt. Molts dels escenaris esmentats a la novel·la es van respectar en l'adaptació cinematogràfica.

Una altra novel·la de Rodoreda, El carrer de les Camèlies, també pren el seu nom de la geografia del barri de Gràcia. El carrer es troba a l'extrem nord del barri i és l'escenari del principi i del final de la novel·la. Cecília Ce, la protagonista, és abandonada a les portes d'una casa d'aquest carrer quan té amb prou feines tres mesos, i aquí passarà els primers anys de la seva vida. Durant la resta de la novel·la es relaten els avatars de Cecília pel centre de la ciutat, on exercirà de prostituta. Desenganyada, tornarà, anys més tard, al carrer de les Camèlies a la recerca de la infantesa perduda.

La ruta continua pels escenaris d'Aloma (1937), una novel·la amb importants referències autobiogràfiques que va reescriure el 1969. Aquesta obra se situa en el centre de la ciutat, especialment a la plaça de Catalunya, a les Rambles i al passeig de Gràcia.

A Mirall trencat (1974), la mansió familiar dels protagonistes té gran rellevància i recorda molt la torre Farriols. Aquesta casa, que tenia un ampli jardí, es trobava en el número 26 del carrer Manuel Angelon, el mateix carrer on va néixer i on va passar la seva infantesa l'escriptora.

Un bon lloc per finalitzar la ruta és la Fundació Mercè Rodoreda, a les instal·lacions de l'Institut d'Estudis Catalans (Carme, 47), on es pot veure una mostra del seu arxiu personal. Aquí també hi ha el petit jardí que duu el nom de l'escriptora, on es conreen flors i plantes que surten a la seva obra.