Ruta Soldats de Salamina

Descobreix els efectes de la Guerra Civil sobre el Pla de l'Estany a partir dels llocs que protagonitzen el llibre de Javier Cercas.

La novel·la de Javier Cercas Soldats de Salamina ha inspirat la creació de tres rutes que permeten conèixer el fet històric de la Guerra Civil i el patrimoni natural i cultural de la comarca del Pla de l'Estany. El conflicte bèl·lic va afectar força aquesta zona de boscos, a la rereguarda dels enfrontaments entre els bàndols republicà i franquista, on la ficció d'aquest llibre situa les vicissituds del falangista Rafael Sánchez Mazas i els seus "amics del bosc". És possible realitzar aquestes rutes de forma guiada gràcies a la iniciativa del Consell Comarcal del Pla de l'Estany.

La ruta 1, de Palol de Revardit a Cornellà del Terri, té una durada aproximada d'una hora i mitja, amb 3,5 quilòmetres de distància d'un nivell de dificultat fàcil. Aquesta ruta recorre els boscos de Palol de Revardit, on Sánchez Mazas es va amagar fugint del Collell, fins a arribar al Mas Borrell, on la família de Maria Ferré li va donar menjar i el va aconsellar.

Aquests van ser els escenaris on el director David Trueba va rodar part de la pel·lícula basada en aquesta novel·la. Més endavant, la ruta creua el bosc de Can Batlle, que Sánchez Mazas i els amics del bosc van recórrer tantes vegades buscant menjar i amagatall, fins a arribar a la Casa Nova.

En aquesta altra masia, avui dia enrunada, la novel·la situa durant uns dies Sánchez Mazas amagat gràcies a l'ajut de la família Ferré. Des d'allà, i resseguint el curs del riu i la pista forestal que ve del centre de Palol de Revardit, es torna al punt de sortida, al Mas Borrell.

La ruta 2, de Sant Miquel de Campmajor, ja és de dificultat mitjana-alta, amb una durada aproximada de tres hores i mitja i deu quilòmetres de distància. Aquesta ruta s'inicia a Can Gifré, prop de Sant Miquel de Campmajor, i recorre el barranc de Golany fins al pla de Sant Nicolau i la cova de Golany.

És en aquest paratge on hi ha la cova dels Capellans, que dona sentit i justificació a la ruta, ja que va servir de refugi per a desertors dels dos bàndols durant la Guerra Civil.

De fet, juntament amb la cabana de carboners que van construir-hi just davant, a la part més espessa del bosc, va arribar a acollir fins a 21 persones, entre capellans i civils, en plena fugida en diversos períodes entre el 1936 i el 1939. L'aliment per als fugitius l'aportaven famílies dels pobles veïns de Sant Miquel de Campmajor i de Falgons.

L'itinerari de la ruta ofereix paisatges força variats i interessants: d'una banda, el tram fins a la roca dels Capellans és exigent, amb un relleu força abrupte, i d'una altra, la part més propera a Sant Miquel de Campmajor és més planera i relaxada.

La ruta 3, de Sant Miquel de Campmajor, el santuari de Santa Maria del Collell i Sant Ferriol, és la més dura de les tres, amb un nivell de dificultat alt i una durada aproximada de quatre hores i mitja per recórrer una distància de quinze quilòmetres.

Aquesta ruta comença davant del santuari de Santa Maria del Collell, que va fer les funcions de presó per al bàndol republicà. Aquí van estar reclosos destacats dirigents falangistes, entre els quals, segons la novel·la, Rafael Sánchez Mazas, que va poder fugir quan es trobava davant de l'escamot d'execució.

Aquesta ruta s'endinsa lleugerament dins la comarca de la Garrotxa i segueix bona part del riu Ser, a través d'un paratge humit i frondós, amb força presència d'aigua. De fet, cal descalçar-se en algun punt per creuar el riu.

El poble del Torn és un dels punts de pas de la ruta, que condueix fins al castell i el molí de Roca. Aquest castell és una construcció medieval que encara manté elements d'estil romànic tardà (finals del segle XIII i principis del segle XIV), com una finestra geminada del primer pis.

Pel que fa al molí, s'impulsava gràcies a les aigües del riu Ser, que en aquest indret formen un salt d'aigua i un gorg. Tot plegat constitueix un racó d'una gran bellesa natural.