Ruta dels Segadors

Coneguda també com el Camí de la Cerdanya, aquesta ruta ressegueix un camí fet servir per segadors, bandolers i, fins i tot, Pablo Picasso per alguns dels paratges més imponents del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

D'entre els camins de gran recorregut (GR) que travessen el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el GR 107, també conegut com Camí dels Bons Homes, i el GR 150 presenten un especial interès. El primer ressegueix la ruta dels càtars quan fugien de la croada i la Inquisició al segle XII, i el segon fa una circumval·lació al voltant de la serra i permet contemplar els bells paisatges i pobles de la zona.

Per enllaçar entre si aquests camins s'han senyalitzat recentment diversos senders de petit recorregut (PR). D'aquests, el PR-C 124 ha possibilitat recuperar per als excursionistes un dels itineraris històrics més atractius de tota la Cerdanya: la Ruta dels segadors.

L'itinerari ha adoptat el nom de la seva funció com a trajecte de pas dels segadors, que, durant els anys anteriors a la Guerra Civil, partien de Gósol per treballar com a temporers a les terres de la comarca veïna.

Allotjats en masos de la zona de Montellà o a Bellver de Cerdanya, aquests homes i dones s'agrupaven en colles que rivalitzaven per disputar-se la màxima eficàcia en la feina feta i que eren dirigides cadascuna per un cap. D'aquests segadors, que treballaven de sol a sol, encara se'n recorden els més vells del municipi de Gósol, on es va erigir una estàtua en record de la seva importància històrica per a la localitat.

La ruta parteix del carrer de la Cerdanya, a Gósol, via que emfasitza amb el seu nom el caràcter de punt inicial del recorregut. Aquesta petita població del Prepirineu lleidatà, amb l'imponent Pedraforca al darrere, és coneguda per la vinculació amb Pablo Picasso, que el 1906 hi va fer una estada que influí decisivament en la seva evolució pictòrica. En deixar Gósol per anar a París, el pintor va voler recórrer amb mula la Ruta dels segadors i va travessar la serra pel pas dels Gosolans per arribar a Bellver de Cerdanya, des d'on prosseguí el viatge amb cotxe fins a Puigcerdà i d'allà amb tren fins a la capital francesa.

Aquesta via era utilitzada des d'antic, encara que no amb finalitats ramaderes o com a ruta comercial, sinó com a lloc de pas, inicialment de bandolers i, amb els anys, de contrabandistes, músics o altra gent que mirava de travessar la serra sense cridar gaire l'atenció.

Tanmateix, alguns documents deixen constància que el camí es va emprar durant els segles XVI i XVII com a punt de contacte entre Gósol i algunes poblacions del Berguedà, com Puigcerdà, amb motiu de lluites amb els francesos o com a via d'accés dels gosolans que, amb grups de bandolers, partiren a lluitar contra els cadells al setge d'Arsèguel del 1593.

El Camí dels segadors té un recorregut aproximat de 29 quilòmetres, que es poden fer en unes set o vuit hores des de Gósol o invertir el sentit i iniciar el recorregut des de Bellver de Cerdanya. L'itinerari, que té el punt intermedi al pas dels Gosolans, en el primer tram passa pel coll de Font Terrers, el Collell, les Bassotes, el prat Socarrat i la serra Pedregosa.

Un cop assolit el pas dels Gosolans, alguns dels punts més interessants del recorregut fins a Bellver de Cerdanya són el prat d'Aguiló (on hi ha el refugi Cèsar August Torras), el coll de l'Home Mort, el cortal de l'Oriol, la font Tosca, el pla de Nas i, finalment, Pi i Talló, llocs molt propers a Bellver, on acaba l'itinerari.

Al llarg del recorregut, tant en el tram d'ascens com en el de descens, es poden contemplar paisatges i vistes naturals espectaculars, que fan que l'esforç valgui la pena. A més, el trajecte permet, gràcies al refugi que hi ha a mig camí, fer la travessa en dos dies, cosa que possibilita gaudir encara més d'un entorn ple d'encant i bellesa.

Aquesta ruta acostuma a estar plena de neu a l'hivern, fet que, lluny de suposar un inconvenient per als excursionistes experimentats en alta muntanya, permet gaudir-la des d'una altra perspectiva, que és practicant l'esquí o utilitzant raquetes de neu per caminar.