Ruta dels Ibers

Descobreix com eren i vivien els ibers, una cultura que va dominar la costa mediterrània de la península Ibèrica abans que hi arribessin els romans.

Cap al segle VI aC la influència etrusca, fenícia i grega va donar lloc a una nova cultura al litoral mediterrani de la península Ibèrica, del Llenguadoc a Andalusia. En tot aquest territori, la civilització ibèrica (segles VI - I aC) va deixar un llegat de gran valor arqueològic, arquitectònic i artístic.

Precisament, per descobrir com vivien aquests avantpassats, la ruta dels Ibers ofereix diferents itineraris que mostren els assentaments de cadascuna de les tribus que poblaven Catalunya.

La ruta il·lustrada es pot començar amb la visita al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a l'antic Palau d'Arts Gràfiques de Barcelona, on fer un repàs de l'evolució del territori català durant la prehistòria i la història antiga. El museu narra les etapes que van tenir lloc des de l'inici de l'època medieval, oferint alhora una visió de diverses cultures de la resta de la península Ibèrica i de la Mediterrània.

La ruta del Ibers té identitat pròpia, senyalitzada amb el logotip que la caracteritza, i es divideix en etapes marcades per diversos poblats ibers: ausetans, ceretans, cessetans, ilercavons, ilergets, indigets, lacetans i laietans.

Es pot conèixer el poble dels ausetans, que habitaven la plana de Vic, amb els jaciments de l'Esquerda (Roda de Ter), el Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i el Turó del Montgròs (el Brull).

El jaciment de l'Esquerda (segles VIII aC - XV dC) està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat. El fa únic el seu emplaçament sobre una península que forma el riu al seu pas per Roda de Ter, ja que gaudeix de les millors vistes de l'entorn, del Montseny als Pirineus. El jaciment ens mostra les restes del poblat ibèric, les muralles, les torres de defensa, el poblat medieval i part de l'absis de l'església de Sant Pere de Roda. Al Museu Arqueològic de l'Esquerda es pot veure una mostra dels objectes recuperats en les excavacions que s'hi han dut a terme.

A la costa central catalana es pot seguir les petjades dels cessetans, qui van alçar els poblats d'Olèrdola, la ciutadella ibèrica de Calafell, Darró (Vilanova i la Geltrú), la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès) i Rabassats (Nulles).

Dels ilercavons, que controlaven el tram final de l'Ebre, n'han quedat els jaciments del Castellet de Banyoles (Tivissa), el Coll del Moro (Gandesa), la Moleta del Remei (Alcanar) i Sant Miquel (Vinebre). Entre Móra d'Ebre i Tivissa, el Castellet de Banyoles va ser un dels poblats ibèrics més importants del Principat. Ocupa un altiplà sobre al marge esquerre del riu Ebre, des d'on hi ha una bona panoràmica de l'entorn. El recinte està obert al públic i disposa de tres àrees excavades: l'entrada amb dues torres pentagonals i dues parts de la ciutadella a l'interior. Està ben senyalitzat i disposa de plafons informatius. Finalment, al vessant sud de la serra del Montsià, a Alcanar, es pot visitar la Moleta del Remei (segles V - VII aC), un poblat ibèric situat en un turó, des d'on es pot gaudir d'una vista esplèndida de la desembocadura de l'Ebre.

Als Pirineus, el Castellot de Bolvir és l'únic representant dels ceretans.

Una de les poblacions iberes més representatives, els ilergets, van arribar a controlar gran part de les actuals comarques catalanes del Segrià, la Noguera i les Garrigues, a més de terres orientals de l'Aragó. En aquesta etapa s'hi poden visitar el poblat dels Estinclells (Verdú), el Molí d'Espígol (Tornabous), la necròpolis d'Almenara (Agramunt) i la fortalesa dels Vilars (Arbeca). Aquesta última va ser edificada pels volts del 750 aC i fou habitada durant 400 anys. S'hi pot visitar bona part del recinte emmurallat: la muralla de cinc metres d'amplada, una dotzena de torres, la casa, el carrer, la porta nord, una barrera de pedres clavades i un fossat. El conjunt arqueològic va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1988. Per accedir-hi cal agafar la carretera C-233, que comunica Arbeca amb Bellpuig d'Urgell; a mà dreta hi ha un desviament amb el símbol de la ruta dels Ibers, que segueix un canal d'aigua fins a la zona.

D'altra banda, a l'actual Empordà i la Selva, si poden trobar els poblats indigets d'Ullastret, el Castellet (Palamós), el Puig de Castellet i el Turó Rodó (Lloret de Mar), i, finalment, el de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell).

Entre els vestigis més destacats, el poblat ibèric d'Ullastret, a prop del poble del mateix nom, s'estén sobre el puig de Sant Andreu, des d'on domina la plana del Baix Empordà. Aquí, al segle V aC, els ibers hi van establir una important ciutat emmurallada que més tard van ocupar els grecs. A part de la muralla, amb les torres de defensa, s'hi pot veure l'àgora o plaça pública, l'acròpolis, un temple, l'estructura de les cases i les cisternes on guardaven l'aigua. A l'estiu s'hi fa una visita especial de la mà d'Indiketa, Ultibeles i Pintar, antics habitants de la ciutat. Al museu es pot veure bona part de les troballes i els treballs arqueològics que s'hi han realitzat.

Al centre, a on ara trobem el Bages, hi habitaven els lacetans, representats a la Ruta dels Ibers pel poblat del Cogulló (Sallent).

Finalment, dels laietans, que s'estenien des del Montnegre fins al Garraf, n'han quedat els poblats del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), Ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès) i Puig del Castell (Cànoves i Salamús).