Ruta dels dòlmens a la vall de Cabó

La ruta, amb sortida i arribada a Organyà, ressegueix la vall de Cabó a la recerca dels dòlmens que hi ha amagats a les vores del camí. Aquest itinerari, llarg però sense grans dificultats, té com principals atractius el paisatge i les construccions megalítiques repartides pel recorregut.

La ruta s'inicia a Organyà (560 m), on s'accedeix des de la Seu d'Urgell, per les carreteres N-260 i C-14 en direcció a Coll de Nargó. Se surt del bell mig del poble per la carretera asfaltada que porta a Cabó, cap a l'oest. Al cap de 500 m cal ignorar un senyal groc d'un camí de l'esquerra, per a caminants, que porta a la muntanya i l'ermita de Santa Fe (1.200 m). De seguida, arribant als 750 m (cota 596 m), cal agafar a mà esquerra la carretera asfaltada de Montanissell. Davant s'alça el penyal de Santa Fe (1.200 m), amb l'ermita del mateix nom dalt de tot. Aquest penyal segueix cap a l'oest fins al Boumort (2.077 m), encaixonant pel sud tota la vall de Cabó.

Més amunt hi ha un revolt (km 2) i de seguida es deixa la carretera asfaltada (km 2,1; 690 m) perquè s'agafa una pista que surt a la dreta i arriba a un serrat: el serrat de les Cobertrades (km 2,8; 735 m). A la dreta hi ha, senyalitzat, el primer megàlit dels vuit que veurem al llarg de la ruta; és el dolmen del Serrat de les Cobertrades, que està desmuntat. Des d'aquí s'albira una àmplia panoràmica d'Organyà. Es continua avançant per pla, per la pista que va per l'obac de la vall, entre conreus a l'esquerra, amb la borda de la Llauna, i boscos a la dreta.

Al cap de 900 m (km 3,7), sense cap senyal, després de deixar dos camins a la dreta, se n'ajunta un tercer que ve de baix. S'ha d'agafar i, passats 50 m, es veu el dolmen de Colomera en una roureda (km 3,75; 750 m) a l'esquerra.

Es torna a la pista. Més enllà (km 4,2) s'accedeix al trencall senyalitzat del dolmen del Serrat de Malpàs (735 m), que baixa a la dreta. Fets 100 m per aquest trencall, el dolmen es troba a 5 m a la dreta (està ben indicat). Un dels dos pilars està torçat i la llosa de sobre, retirada. Es retorna a la pista per la qual s'avançava i es prossegueix el trajecte.

De seguida, a partir del km 4,7 (cota 756 m), s'ascendeix per la forta pujada de l'Oliva fins a la cota 850 m. Es continua igualment per l'obac i cap a ponent, per una zona més planera envoltada de conreus, amb el tossal Alt i el tossal de Pomajor (km 7,2) a mà dreta. També a la dreta es van deixant tres trencalls que menen al Vilar, poble pel qual es passarà més tard.

L'itinerari continua per la mateixa pista, igualment cap a l'oest i pel mig de l'obac de la vall, i travessa les llaus del Reguer o Boixadera i les Maçanes fins a arribar prop de Cabó. En arribar a Cal Simon (km 8,8) ja es veu que cal girar a la dreta, cap al nord, i agafar la pista que ve de Senyús, passar pel Bullic i per l'església nova i arribar a la cruïlla sud del poble de Cabó, amb un gran bolet de pedra (km 9,3).

Un cop en aquesta cruïlla, es gira a l'esquerra i, passats 100 m, es gira de nou a l'esquerra per pujar per una pista cimentada cap a l'ermita romànica de Sant Serni (km 9,8; 775 m), que domina el poble i bona part de la vall de Cabó. Després cal baixar per la mateixa pista cimentada fins a la carretera; girar a l'esquerra per continuar cap a l'oest; passar, al cap de 100 m, el pont del riu de Cabó (km 10,3; 735 m), i deixar a la dreta la carretera que entra al centre del poble de Cabó. Es continua per la pista forestal que porta al Cap de la Vall, un conjunt de masos situats al fons de la vall.

Es prossegueix en direcció oest per una pista que continua pujant la vall, però ara per la solana; es passa pel costat de Can Pui (790 m) i del seu riu, que aflueix al de Cabó, i es deixa enrere el molí de la Carrabina. Més amunt (km 13,7), en un barranc, hi ha un trencall a la dreta que passats 800 m duu a Favà (910 m), que fou una important casa al segle IX (avui en procés de reconstrucció).

Passada aquesta cruïlla, al cap de 30 m, abans d'arribar al serrat que segueix el barranc, sota la pista, a mà esquerra, hi ha la pedra superior d'un altre dolmen que va ser desmuntat en fer aquesta pista i que serà restituït pròximament.

Més enllà (km 14,3; 883 m) es topa, a l'esquerra, i a sota mateix de la carretera, amb el dolmen del Molí de Favà, desmuntat fa quaranta anys i fidelment reconstruït després.

La font de la Caixa queda una mica més amunt, sota uns pollancres. Per accedir-hi cal seguir la pista 300 m més fins a un barranc (km 14,6; 905 m) des d'on, per l'esquerra, baixa una pista que al cap de 80 m duu a un prat tancat (km 14,7) que per l'altra banda limita amb el riu de Cabó. Es deixa la bicicleta i s'entra al prat, regat per l'aigua de la font de la Caixa (895 m), situada a la dreta, al final del prat. L'aigua és molt fresca i, estrictament, és el naixement del riu de Cabó, perquè, aigües amunt, aquest és una torrentada que només porta aigua de pluja.

En aquest punt es desfà el camí, es torna a la tanca, s'agafa la bicicleta, es puja a la pista i es davalla fins a la cruïlla de Favà (km 15,7), on, ara a l'esquerra, surt la pista que amb un traçat prou rebuscat mena a aquesta casa (km 16,5; 913 m, el punt més alt de la ruta). Des de la carretera no se'n poden apreciar les dimensions, que són notables.

Es desfà l'accés i es baixa de nou cap al Pui i a Cabó. Ara no es travessa el pont sobre el riu Cabó pel qual s'havia passat en pujar, sinó que es gira a l'esquerra per pujar al poble, anar fins a la seva plaça (km 20,8; 760 m) i contemplar una font monumental dedicada a la pubilla Arnaldeta de Caboet, que va arribar a heretar les valls d'Andorra.

Si fa sol, i s'ha arribat poc abans del migdia, durant els vint minuts centrals del migdia (migdia segons l'hora solar; les 12.45 h a l'hivern o les 13.45 h a l'estiu, segons les hores oficials) es pot veure el Frare, una enorme roca rectangular de 3 x 3 m perfectament vertical que fa de mirall. Està situada a 5 km a l'est, a 1.360 m d'altitud, just a sota i al sud del poble d'Ares (avui deshabitat), enmig d'un cingle vermellós. L'acompanya una altra roca en la mateixa posició i una tercera, fracturada, a terra, que en el seu conjunt podrien haver format un dolmen gegant.

Sense tornar enrere, es poden baixar unes escales per sortir per l'altra banda del poble i veure'l tot, de banda a banda, perquè val la pena. Tan bon punt se surt per l'altre pont, el de l'est (km 21), s'arriba a la carretera d'Organyà.

Transcorreguts 800 m (km 21,8), on la carretera fa una corba a la dreta per salvar un serradet, es troba, a la dreta, el pas d'una tanca. Passats només 20 m, seguint un filat de filferro, hi ha el dolmen de Can Boixadera (747 m), darrerament reconstruït. Si es passa aquesta tanca o es confon amb altres tanques que hi ha, no cal patir, perquè 230 m després, a l'esquerra, hi ha el trencall per anar a Can Boixadera, que serviria de referència per tornar enrere. En aquesta direcció inversa, de seguida es veurà el dolmen a l'esquerra de la carretera, al límit d'un prat, mig tapat per la vegetació.

Des del dolmen, en lloc de tornar a la carretera, si es continua pel prat esmentat 100 m amunt, cap al sud, es veu un cobert just on comença el bosc. Cal passar-lo tenint cura dels filats de filferro i, al cap de 50 m, es troba el dolmen del Clot de les Canyes (767 m). No s'ha de passar una línia elèctrica que hi ha una mica més amunt i que també servirà de referència per als altres dos dòlmens que seguiran. L'accés normal a aquest dolmen és per un trencall oposat al que porta a Can Boixadera i que abans ens ha servit de referència. D'aquesta manera, si no s'encerta a trobar aquest segon dolmen, es pot tornar a buscar la bicicleta, anar a aquest trencall de Can Boixadera i intentar-ho de nou per aquest altre camí.

Es retorna al lloc on finalment s'hagi deixat la bicicleta, es continua pel mateix camí i, de seguida, s'arriba al Vilar (22,8 km). Més tard, just a sota d'un pont que hi ha a sobre el barranc dels Queixans (23,8 km), es troba la font del Capellà (693 m), no senyalitzada. Per anar a la font cal passar el pont i baixar per la dreta.

Més tard (24,2 km), al mig d'una recta, cal deixar la carretera i agafar la pista forestal senyalitzada de la dreta que, al cap de 700 m, duu al dolmen de Pedracabana (759 m). Primer es troba una línia elèctrica que se segueix per la dreta durant 50 m, i després es troba el dolmen uns metres a l'esquerra. Està senyalitzat.

Es torna a la carretera (25,6 km), es passa la casa de l'Oliva i es continua fins al pont següent sobre un altre barranc. Poc després (26,6 km) surt, senyalitzada, una pista a mà dreta que porta, al cap de 450 m, al dolmen de l'Oliva (741 m). Es fan els primers 300 m en bicicleta, fins a la mateixa línia elèctrica que passava pel dolmen de Pedracabana; aquí es deixa la bicicleta i s'agafa un camí que puja per la dreta fins al dolmen.

Es retorna a la carretera (km 27,2) i es fa cap a la bassa de l'Ametlla. Poc després s'arriba al Pujal i, de seguida, s'és de nou al punt de sortida de l'excursió, a les portes d'Organyà.