Anoia

Situada a l'interior de Catalunya, a l'extrem est de la Depressió Central catalana, a la vall del riu Anoia (afluent del Llobregat), la comarca de l'Anoia està centrada per la conca d'Òdena i envoltada per tres unitats geogràfiques: Montserrat al nord-est, la Serra de Rubió i els altiplans segarrencs de Calaf al nord-oest i les serres de Brufaganya, Queralt, Llacuna i Orpinell al sud-oest. Limita amb la comarca del Solsonès al nord, a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp, amb l'Alt Penedès al sud i, a l'est, amb el Baix Llobregat i el Bages.

El clima és d'interior, molt sec i amb temperatures extremes. Hi ha força diferència de temperatures entre el dia i la nit, la qual cosa fa més suportable l'estiu. Els fenòmens d'inversió tèrmica faciliten les glaçades a l'hivern, que són freqüents. La tardor és l'estació de l'any més plujosa, i l'estiu, la més seca, ja que la poca pluja que cau s'evapora amb molta facilitat. Les boires baixes, en especial la coneguda com a boira gebradora, són característiques d'aquest territori. Hi predomina el vent continental del nord-oest, sec i fred a l'hivern i calent a l'estiu. En canvi, el vent del sud-est és més temperat i acostuma a portar pluja.

Les activitats econòmiques més importants són l'agricultura i la indústria. Pel que fa a la primera, se centra principalment en el conreu de secà (cereals, oliveres, ametllers, avellaners i vinya). Quant a la segona, la infraestructura industrial es basa en el sector de la pell, el tèxtil i la paperera, bo i essent Igualada la ciutat que concentra la major part de la producció.

Ja des del Paleolític se sap que hi va haver presència de poblats a la comarca. A prop de Sant Jaume Sesoliveres s'han trobat el que fins ara es consideren les restes arqueològiques del Paleolític més antigues trobades a Catalunya i, a Capellades, l'estació de la balma del Fossar Vell, coneguda com Abric Romaní.

Diverses poblacions van seguir habitant el territori des de l'Edat de Bronze fins a la romanització i l'arribada del cristianisme. Ara bé, fins a mitjan segle X, el poblament del territori no va esdevenir mínimament estable. Al llarg dels segles XII i XIII, després d'haver defensat la comarca dels atacs dels sarraïns, les velles jurisdiccions feudals es van afermar i van crear noves poblacions que es van estendre pel territori, que era un indret de pas del camí ral que anava de Barcelona a Lleida.

Durant l'Edat Mitjana, el territori va formar part bàsicament dels comtats de Manresa, de Barcelona i de les vegueries de Cervera i Vilafranca. D'aquesta època cal ressaltar la importància de la família Cardona, que va posseir grans castells com el d'Òdena, el de Claramunt i el de Montbui.

A causa de l'existència del camí ral, la comarca era un indret atractiu per als bandolers durant els segles XVI i XVII. Durant la Guerra del Francès, la comarca va tenir un paper molt rellevant, ja que s'hi van lliurar les batalles del Bruc (1808-1814), una de les fites històriques més emblemàtiques de Catalunya i de la qual va sorgir la figura llegendària del Timbaler del Bruc.

Fruit d'una identificació històrica en la recerca d'uns trets col·lectius comuns, els anoiencs celebren diverses festes i tradicions que recorden esdeveniments destacables. La Festa del Timbaler al Bruc, la Festa dels Traginers, a Copons i a Igualada, i la Fira Medieval de l'Anoia, també a la capital, en són alguns exemples.

La situació estratègica de la comarca, en ser un punt central entre la connexió de Barcelona i Lleida, ha contribuït que, ja des del Paleolític, hi visquessin diverses civilitzacions, com ho demostra la balma trobada a Capellades, que avui és el Parc Prehistòric Abric Romaní.

De l'època romana es conserven vestigis de làpides, tombes i una necròpolis a tocar de l'església parroquial de Santa Maria, als Prats del Rei, municipi que també acull el Museu Arqueològic Municipal Josep Castellà i Real, on destaca una col·lecció única de vasos etruscos.

Els nuclis antics de gran part dels municipis anoiencs, conservats amb cura, permeten descobrir-los tot passejant. Entre els seus atractius destaquen l'església de Santa Maria del Bruc, l'església romànica de Santa Maria de la Roqueta a Sant Martí de Tous i, a Igualada, la muralla, l'església romànica de Sant Jaume Sesoliveres i la basílica renaixentista de Santa Maria.

Per una altra banda, als afores de Castellfollit de Riubregós es troba l'imponent monestir romànic de Santa Maria del Priorat, l'església del qual n'és la construcció més destacada.

Al Bruc, a part de fer una ullada al monument dedicat al Timbaler del Bruc, es poden visitar dos edificis d'estil modernista: Can Casas i Can Diez. A Capellades es recomana veure les restes d'una de les indústries fonamentals de la comarca, la fabricació de paper, als diferents molins que encara es conserven: el Molí Paperer Munné (encara actiu avui dia) i el de la Vila, actual seu del Museu Molí Paperer.

Respecte als espais museístics, la capital n'acull alguns de destacables com el comarcal, el del traginer o Cal Ble, un espai polivalent. D'altra banda, a Calaf, es pot recórrer de punta a punta el municipi buscant les vint-i-cinc escultures distribuïdes pel poble. La col·lecció és el resultat de quatre anys (1993-1996) de trobades internacionals d'escultors.

La comarca està rodejada de diversos accidents geogràfics que aporten una àmplia oferta d'activitats per descobrir els paratges naturals. Des del Bruc es poden seguir diverses rutes senyalitzades, a peu o en bicicleta de muntanya, pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

A part d'una tradició centenària entorn dels traginers que es pot conèixer en un itinerari dedicat a aquest ofici, Copons també disposa d'un rellevant patrimoni natural, que es pot descobrir a través de la Ruta del Corredor Verd. I, a Capellades, es troba la Bassa, que permet fer passejos amb barca.

L'aeròdrom del municipi d'Òdena ofereix la possibilitat de practicar esports aeris.

El comerç és un dels grans atractius de la comarca. Igualada, seu del Museu de la Pell, és coneguda per les seves botigues de roba, ja que va ser centre neuràlgic de la indústria tèxtil, i la Pobla de Claramunt té merescuda fama en el camp de la decoració i restauració de mobles d'estil popular català.

En l'àmbit festiu, la comarca ofereix un ampli ventall de celebracions que paga la pena conèixer de prop: és el cas de l'Aplec del Roser de la Tossa, a Santa Margarida de Montbui, la Festa dels Traginers, a Copons i a Igualada, o el Festival de Música Tradicional de Calaf, entre d'altres.