Alta Ribagorça

Situada al límit amb l'Aragó, al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Pallars Jussà, al quadrant nord-occidental de Catalunya, l'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca vertebrada pels rius Noguera Ribagorçana i el seu afluent, el Noguera de Tor, que flueixen de nord a sud.

Al nord-est de la comarca s'hi troba part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que comparteix amb el Pallars Sobirà. Al massís de Besiberri hi ha el cim més alt, el Comaloforno, de 3.030 metres.

El clima varia ostensiblement segons la topografia. Tot i que és de tipus mediterrani, s'hi presenta molt transformat per la muntanya i la llunyania del mar. Les precipitacions són escasses, tot i que poden arribar a ser abundants a les cotes més altes i, a l'hivern, hi cauen en forma de neu. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim es dona durant l'hivern a tota la comarca. És un clima sec i fred a l'hivern, fresc i plujós a la primavera i a omençament d'estiu, calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

A part de l'explotació hidroelèctrica, hi ha indústria alimentària, fustera, metal·lúrgica i tèxtil. Les noves carreteres, per la seva banda, han estimulat el comerç i el turisme, molt lligat als esports. La ramaderia bovina i ovina, i l'explotació del sector forestal han perdut pes en la seva economia.

Tot i que té vestigis històrics antiquíssims, l'Alta Ribagorça és una de les comarques més joves de Catalunya, establerta com a tal el 1988.

Anteriorment, a inicis del segle XX i davant les disputes entre Catalunya i Aragó relatives a la seva circumscripció, es va prendre la salomònica decisió d'adscriure el vessant occidental a Osca, mentre que l'oriental romania a Catalunya. 

El primer nucli de població de la zona fou el comtat de Ribagorça, datat ja al segle VIII, després que el comte Guillem de Tolosa controlés els territoris del Pallars i la Ribagorça. El primer document que hi fa referència és el que esmenta el despoblat de Suert, el 1016. Establert com a comtat independent de la Marca Hispànica davant de la més que possible amenaça musulmana, la zona va anar canviant de mans al llarg dels anys (Navarra, Regne d'Aragó i comtat de Barcelona).

Els segles XII i XIII corresponen al període de més esplendor, de la qual són senyal inequívoc els emblemàtics vestigis medievals repartits per la comarca. El pas del temps i la complicada situació geogràfica no han impedit que el territori prosperés, per bé que mantenint-ne incòlume la personalitat i el patrimoni.

Esglésies, ermites, ponts i places conformen els nuclis antics de les localitats de la comarca, que compta amb un magnífic patrimoni històric. Es tracta d'un dels conjunts arquitectònics del romànic medieval més importants i més ben conservats de tota Europa. Abasta el període del segle XI al XIII, que coincideix amb el moment d'esplendor del territori. Mostra d'això és la ruta del Romànic a la Vall de Boí o el nucli històric del Pont de Suert, que també acull el Museu d'Art Sacre de la Ribagorça.

Altres pobles de la regió també ofereixen extraordinaris exemples d'arquitectura romànica, com l'església de Sant Climent d'Iran, l'església de Sant Salvador i la Mare de Déu de les Neus d'Irgo, l'església de Santa Maria de Viu de Llevata o també les de Cóll, Cardet, Barruera, Durro o Taüll, entre d'altres. 

Un altre atractiu que ofereix la capital és el Centre de Fauna, que divulga i defensa la fauna autòctona de la comarca, com la llúdria i el visó europeu.

Una de les activitats que més es poden practicar a la comarca és l'esport i el turisme actiu. A més d'esquiar a l'estació de Boí-Taüll Resort, també es pot practicar el senderisme, l'escalada, el descens de barrancs, el parapent, el ràfting, el piragüisme o les sortides amb trineu amb gossos o raquetes de neu.

Una bona manera d'arrodonir la jornada esportiva és fent un bany al balneari de Caldes de Boí.

Quant a la vessant cultural destaquen les nombroses celebracions que ressalten les tradicions autòctones com el ball de Sant Isidre de Taüll o la Fira de la Girella al Pont de Suert. En aquest sentit, cal remarcar el Cicle Internacional Solistes Ribagorça, en què les esglésies i nuclis antics de les localitats ribagorçanes es converteixen en els escenaris d'aquest festival musical.

Finalment, pel que fa a la gastronomia, la seva és una cuina de muntanya basada en el corder, el porc i els seus derivats, i amb plats de reconegut sabor com la vianda (escudella). El bolet també és un dels eixos bàsics dels àpats, motiu pel qual s'organitzen cada any les Jornades Gastronòmiques del Bolet a la Vall de Boí.