Solsonès

La comarca del Solsonès es troba situada entre el Prepirineu i la Depressió Central, en una ubicació força cèntrica de Catalunya. Limita al nord-oest amb l'Alt Urgell, al nord-est amb el Berguedà, al sud-est amb el Bages, al sud amb l'Anoia, al sud-oest amb la Segarra i a l'oest amb la Noguera.

El terç septentrional de la comarca està format per les muntanyes prepirinenques, amb cims que superen els 2.000 metres d'altitud, i una orografia força accidentada. Els dos terços més meridionals són menys elevats, en una transició cap a la plana.

El clima és mediterrani continental, amb estius calorosos i hiverns freds. Les precipitacions, concentrades principalment a la primavera i la tardor, són més abundants a les muntanyes del nord de la comarca. En els indrets més elevats, el clima és el corresponent a l'alta muntanya.

Les diferències orogràfiques marquen també diferències des del punt de vista de l'activitat econòmica. Al sector nord de la comarca, hi predominen l'explotació forestal i la ramaderia, mentre que la meitat sud és més aviat agrícola, amb conreus de cereals.

La capital, Solsona, és el nucli comercial més important d'una comarca que, en els últims anys, experimenta un augment important de l'activitat turística, especialment de turisme rural.

Les poblacions prehistòriques del Neolític han estat força documentades al Solsonès. La comarca també registra una elevada densitat de jaciments de megàlits, que mostra que els segles següents també era habitada a bastament. Els lacetans van habitar aquesta contrada durant l'època ibèrica, i van fundar-hi Setelsis, l'actual Solsona, que posteriorment va prosperar durant la romanització.

Durant l'Edat Mitjana, el Solsonès va quedar sota el domini dels vescomtes de Cardona, casa que finalment esdevindria ducal. El segle XVI és un moment clau per a la història de la comarca, en rebre Solsona la seu d'un nou bisbat i el títol de ciutat.

Carrers empedrats, portals, places i cases que van ser antics palaus són alguns dels elements de l'anomenada Ciutat de la Calma (Solsona), la capital comarcal. Concentra els principals monuments del Solsonès, ja que va ser seu episcopal. La catedral romànica de Santa Maria (finals del segle XI) i el Palau Episcopal, que acull el Museu Diocesà i Comarcal, són els edificis més remarcables de la ciutat.

Altres edificis religiosos són també atractius per al visitant del Solsonès, especialment els santuaris del Miracle, a Riner, i de Pinós, que pot ser considerat el centre geogràfic de Catalunya. Entre les esglésies, val la pena remarcar la de Sant Llorenç de Morunys, construïda en estil romànic el segle XII.

L'arquitectura popular, representada en les nombroses masies de la comarca, és un altre dels grans valors del Solsonès i una mostra excel·lent de les edificacions rurals de Catalunya entre els segles XV i XVIII.

Les activitats a la natura i als paisatges de muntanya són especialment rellevants a la part més septentrional del Solsonès, que pertany al Prepirineu. Senderisme a través de les nombroses rutes existents, bicicleta de muntanya pels recorreguts que conformen la xarxa del Centre BTT Solsonès - Vall de Lord o l'esquí alpí a les instal·lacions de l'estació de Port del Comte són només algunes de les propostes que es poden dur a terme a la comarca.

La natura ofereix algunes de les millors panoràmiques del Solsonès, com per exemple a l'Espai Natural Protegit de les Serres d'Odèn-Port del Comte, així com a la vall de la Ribera Salada o al conjunt de la Serra de Busa i el pantà de la Llosa del Cavall.

Els amants de la gastronomia tampoc no quedaran decebuts amb la comarca. Els embotits, els formatges artesanals, els bolets o el 'trumfo', la característica patata del Solsonès, són alguns dels productes més saborosos. Solsona celebra dues fires dedicades a aquests productes: la Fira del Trumfo i de la Tòfona, al mes de març, i la Fira del Bolet i el Boletaire, a l'octubre.

La rica cultura popular es tradueix en un calendari festiu força animat i ple de tradicions, com ara les caramelles, les festes majors o els aplecs. Solsona és la ciutat de Catalunya amb un bestiari més extens. En destaca també la celebració del Carnaval.