Segrià

La comarca del Segrià es troba situada a la Plana de Lleida, a l'extrem occidental de Catalunya. Així, limita a l'oest amb l'Aragó, al nord amb la Noguera, al sud amb la Ribera d'Ebre i a l'est amb el Pla d'Urgell i les Garrigues.

El relleu del territori és bàsicament pla i es troba solcat pel curs del riu Segre i alguns afluents menors.

El clima és mediterrani amb tendència continental, amb una gran oscil·lació tèrmica. Els hiverns són freds, amb boires freqüents i persistents, mentre que els estius són molt calorosos. Les precipitacions són escasses i irregulars.

El Segrià ha estat sempre una comarca bàsicament lligada a l'agricultura, una activitat afavorida pel regadiu, gràcies a l'aprofitament de l'aigua del Segre a través d'una extensa xarxa de canals i sèquies. Els principals conreus són els fruiters de fruita dolça (pera, poma i préssec), i també tenen certa importància els conreus de cereals i farratges. La ramaderia també hi és present, amb nombroses granges de porcs i aviram.

La indústria de la comarca es troba bàsicament concentrada a la ciutat de Lleida, amb l'excepció de la puixant indústria transformadora de productes agrícoles, escampada arreu del territori.

Finalment, Lleida és també un destacat centre comercial i de serveis, el més important del sector de ponent de Catalunya.

Els primers pobladors de la comarca del Segrià daten del Paleolític mitjà, segons les troballes realitzades en jaciments del terme de Puigverd de Lleida. Diversos poblats de l'Edat del Ferro i de l'Edat del Bronze van donar pas als ilergets, principal poble de l'època ibèrica, amb la seva capital situada a Iltirta (Lleida).

La localització clau com a cruïlla de camins entre la mar Mediterrània i l'interior del nord de la península Ibèrica va convenir també als romans, que hi van instal·lar la ciutat d'Ilerda.

El Segrià va ser la zona catalana amb una influència islàmica més important, ja que s'hi va situar el centre de l'extensa taifa de Lleida entre els segles XI i XII. Els seus dominis s'estenien de Tortosa fins a Dénia i la població d'origen morisc va ser majoritària durant segles. La Reconquesta cristiana de la segona meitat del segle XII va afavorir la construcció dels principals monuments, com el conjunt de la Seu Vella, amb l'acondicionament d'antics edificis àrabs.

La població va augmentar sensiblement a partir de la segona meitat del segle XVIII, sempre amb Lleida com a nucli principal i capital de la regió.

El nucli de Lleida, capital comarcal i provincial, pràcticament monopolitza la riquesa patrimonial del Segrià. El conjunt monumental de la Seu Vella és un turó on s'apleguen dos dels monuments més emblemàtics de la ciutat: l'edifici romànic de la Seu Vella i les restes del castell de la Suda, tots dos del segle XIII. El turó també ofereix les millors panoràmiques de la ciutat.

A banda del conjunt de la Seu Vella, Lleida disposa d'altres edificis remarcables, entre els quals destaquen l'església romànica de Sant Llorenç Màrtir (segle XIII), el palau de la Paeria (segle XIV), seu de l'ajuntament i obra cabdal del romànic civil català, i l'edifici neoclàssic de la catedral Nova (1790).

Més enllà de la capital, convé destacar la necròpolis de Roques de So Roig, jaciment arqueològic de l'alta Edat Mitjana (segles VII a IX), a Alguaire.

Lleida també concentra els museus més interessants de la comarca, especialment el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, que exposa peces arqueològiques, històriques i d'art religiós. Per als amants de l'art, val la pena destacar la col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera, que exhibeix obres de tots els moviments artístics del segle XX.

La gastronomia i els seus productes són un dels punts forts del Segrià. L'extens territori de la comarca, beneficiat per les aigües del riu Segre, es troba intensament conreat. Són especialment remarcables els conreus de fruita (pera, poma i préssec), que tenen una cita anual a la Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofruit de Lleida. A més, la cuina tradicional de la zona excel·leix en l'elaboració del cargol, fet que es pot comprovar amb la participació a l'Aplec del Cargol de Lleida, la segona quinzena del mes de maig.

La cultura del vi també té una presència important al Segrià, per on passa la ruta del Vi de Lleida. A la comarca es troba el celler Raimat, el més gran i important de la DO Costers del Segre.

Pel que fa al calendari festiu, tots els municipis de la comarca celebren animades festes majors. A més, cal remarcar la tradicional festa de Moros i Cristians. Des del punt de vista musical, val la pena tenir en compte el Festival de Jazz de Lleida, conegut com a Jazz Tardor.