Segarra

Guia de Comarques
La Segarra, comarca situada en un altiplà de la Depressió Central catalana, ha sabut conservar la seva herència rural, que encara avui dia ofereix al visitant com a credencial més destacada.

· Recórrer el centre històric de Cervera i descobrir l'edifici de la universitat i l'església parroquial de Santa Maria.
· Visitar la Casa-Museu Duran Sanpere de Cervera i la seva extensió, el Museu de la Pagesia.
· Anar enrere en el temps fins a l'època romana al Parc Arqueològic de Iesso, a Guissona.
· Fer la ruta dels Castells del Sió.
· Participar en l'animada festa de l'Aquelarre de Cervera.
· Assistir a alguna de les representacions de la Passió de Cervera.

· Deixar-se seduir pels paisatges agrícoles de la comarca gràcies al turisme rural.
· Descobrir l'interessant monestir romanicobizantí de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.
  • Província: Lleida
  • Extensió: 723
  • Habitants: 23365
  • Entitat de promoció: Consell Comarcal

Situació geogràfica

La comarca de la Segarra es troba situada en un altiplà de la Depressió Central, al terç de ponent de Catalunya. Limita al nord amb el Solsonès, a l'oest amb la Noguera i l'Urgell, al sud amb la Conca de Barberà i a l'est amb l'Anoia.

El seu territori lleugerament ondulat és ideal per al conreu de secà, especialment dels cereals. Així doncs, els camps dominen els paisatges.

Clima

El clima és mediterrani, caracteritzat per la continentalitat tèrmica i la sequera pluviomètrica. Així, els hiverns són freds i els estius molt càlids i assolellats, amb una marcada amplitud tèrmica. Les boires són normals a l'hivern, mentre que les glaçades són més puntuals.

Activitats econòmiques

L'agricultura ha estat tradicionalment la principal activitat econòmica de la Segarra, dedicada especialment als cereals, en particular, i als conreus de secà, en general (ametllers, oliveres...).

També la ramaderia hi té certa importància, de la mà de la potent cooperativa de Guissona.

Els escassos exemples d'industrialització i la urbanització que s'hi relaciona es concentren principalment a les poblacions més grans, especialment Cervera i Guissona.

Història

Les terres de la Segarra han estat habitades ininterrompudament des del Neolític, fa uns 6.000 anys. En època ibèrica, el territori pertanyia als lacetans, fins a la romanització.

Els romans van fundar a la comarca la important ciutat de Iesso, l'actual Guissona, al voltant de l'any 100 aC. Aquella població ocupava uns 20.000 metres quadrats i va ser esmentada per autors clàssics com Plini el Vell i Ptolemeu.

La decadència de l'Imperi Romà i posterior conquesta sarraïna va donar pas a l'etapa de l'anomenada Reconquesta cristiana, en què la Segarra va tenir un paper important, ja que el territori, i més concretament la vall del riu Sió, va esdevenir la línia fronterera durant els segles X i XI. Aquest fet va provocar la construcció de nombrosos castells i torres defensives que encara avui dia configuren una part destacada del patrimoni històric de la comarca.

Un altre moment cabdal en la història de la Segarra va coincidir amb els decrets de Nova Planta imposats per Felip V, després de la Guerra de Successió. El 1717, el rei va ordenar la supressió de les set universitats catalanes (Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic) per crear-ne una de central a Cervera, ciutat fidel a la seva causa durant aquella lluita. La institució va aportar una època de riquesa a la comarca.

Què veure-hi

Cervera és la capital de la Segarra i la població que compta amb un patrimoni arquitectònic més extens de cara al visitant. El seu centre històric va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya i engloba els monuments més significatius, com l'església parroquial de Santa Maria, d'estil romànic, i l'edifici neoclàssic de la universitat. També s'hi pot visitar la Casa-Museu Duran Sanpere (Museu Comarcal).

Un altre indret de la comarca que cal no deixar perdre és el Parc Arqueològic de Iesso, una antiga gran ciutat romana fundada al voltant de l'any 100 aC al terme de l'actual Guissona. Al Museu Eduard Camps de Guissona s'hi conserven les peces provinents del jaciment.

L'Edat Mitjana va deixar a la Segarra nombrosos edificis importants. Els castells i torres defensives que es poden veure al llarg de tot el territori daten de l'època en què la zona feia de frontera amb els territoris àrabs, com per exemple el castell de Vallferosa (segle XI), a Torà. Un bon indret on descobrir l'estil romànic és l'església de Sant Esteve de Pelagalls, del segle XII. D'altra banda, el monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter (segle XII) de Cellers s'alça com a mostra única de l'estil romanicobizantí de Catalunya.

Sant Ramon és una altra població que mereix una visita, per veure-hi el santuari de Sant Ramon Nonat (segle XIII) i el monestir barroc de Sant Ramon del Portell (segles XVII-XVIII).

Què fer-hi

Els paisatges agrícoles i el caràcter arrelat a la terra que ha sabut mantenir la Segarra fins a avui dia converteixen la comarca en un destí magnífic per als amants del turisme rural.

Pel que fa a les rutes, és molt recomanable recórrer la dels Castells del Sió, una sèrie de fortificacions construïdes a la riba d'aquest riu entre final del segle X i principi del segle XI, quan era la línia de frontera amb els territoris àrabs. És un recorregut planer que es pot fer en cotxe, a peu o en BTT.

La tradició festiva de la Segarra es posa de manifest en les importants celebracions anuals que hi tenen lloc. Les més destacades es duen a terme a Cervera. L'últim cap de setmana d'agost s'hi celebra l'Aquelarre, que omple els carrers del nucli antic de correfocs, espectacles, música i màgia. Els mesos de març i abril tenen lloc les representacions de la Passió, que es mantenen des de 1481.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Segarra
  • Segarra

  • Terres de Lleida

  • Segarra
  • Segarra

  • Terres de Lleida