Banyoles està reconeguda amb la marca Destinació Turística Esportiva (DTE) de la Generalitat de Catalunya. Els cinc esports certificats per la DTE són el rem, el piragüisme i la natació, per la seva vinculació amb el llac, i el ciclisme i el triatló.
Al voltant del llac hi ha una ruta que transcorre per una sèrie de camins i passeigs habilitats que sumen un total de vuit quilòmetres. El trajecte es pot fer tant a peu com en bicicleta i la dificultat és mínima, ja que el terreny és completament pla. En alguns punts de la ruta es pot aprofitar, si el temps acompanya, per banyar-se.
L'Oficina de Turisme de Banyoles està situada en una bonica pesquera de final del segle XIX. Es tracta d'una petita edificació construïda sobre l'aigua que originalment s'utilitzava com a plataforma de pesca, i més tard com a zona de bany. Hi ha diverses pesqueres construïdes entre mitjan segle XIX i principi del XX, com ara la famosa Marimón. Van ser declarades Bé d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya en la categoria de Jardins Històrics.
Després de passar el Jardí Històric s'arriba a una zona de salzes, coneguda com els Desmais. Encara que no és un arbre autòcton de la zona, amb el temps s'ha convertit en un dels racons més característics del llac. En aquest lloc hi ha dues fonts: la de la Filosa i la del Ferro. A continuació s'arriba al Vilar, que és el més gran dels llacs menors que hi ha al voltant del de Banyoles. Al costat hi ha la font del Vilar.
A l'entrada del poble de Porqueres es pot visitar l'església romànica de Santa Maria, construïda al segle XII. És un petit temple, molt ben conservat, d'una sola nau amb volta de canó i absis. A la façana destaca l'elaborat portal i el campanar reconstruït al segle XVIII.
Des de la Punta Freixenet es pot observar la part sud del llac, que és per on es filtra gairebé tota l'aigua subterrània. És un bon lloc per contemplar les aus migratòries que nidifiquen a les ribes, com l'ànec de coll verd, el blauet o la polla d'aigua.
L'estanyol Nou es va formar el 1978 i és el més nou del conjunt lacustre. A la mateixa zona es pot contemplar l'estanyol Vermell, un petit llac les aigües del qual tenen un peculiar color vermellós a causa de la flora subaquàtica.
Un dels millors miradors del llac és la Cuaranya, des del qual es pot contemplar la fauna i flora de la zona perquè està elevat sobre el terreny.
La Llacuna dels Amaradors és una petita àrea inundable de poca profunditat en la qual es poden observar ocells, peixos i amfibis. A la zona de Lió es pot observar la vegetació típica de ribera que creix parcialment submergida, com les canyes i joncs.
La torre del Rem es va construir l'any 2004 amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Rem. Des d'aquí es tenen molt bones vistes sobre la part nord. El lloc conegut com la Caseta de Fusta és l'únic punt de bany d'accés lliure del llac. Una mica més endavant es troba el Parc de la Draga, que es va urbanitzar amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics, i és l'única zona del llac en la qual es pot fer pícnic. Té grans extensions de gespa i zones d'ombra sota els pollancres. A dins del parc s'han descobert restes d'un poblat neolític i s'han dut a terme reconstruccions d'algunes cabanes.