Pla d'Urgell

Guia de Comarques
La jove comarca del Pla d'Urgell es va crear al costat de l'Alta Ribagorça i el Pla de l'Estany el 1988. Els seus pobles, que abans estaven repartits entre les comarques dels voltants, tenen un patrimoni històric que es remunta al temps dels ibers.

· Passejar per la Vila Closa de Torregrosa.
· Visitar el palau dels barons de Linyola, actualment ocupat per l'ajuntament.
· Admirar la casa Niubó, d'estil modernista, a Mollerussa.

· Visitar l'església de Sant Bartomeu, a Margalef, i deixar-se seduir per l'atmosfera màgica, gairebé onírica.
· Apropar-se a l'Espai Natural de l'estany d'Ivars i Vila-sana, llogar un bot per remar per l'interior i fer un pícnic a la riba.
· Degustar la gastronomia de la comarca. Un dels plats més populars de la zona és la cassola de tros, un típic plat de camp que preparaven els camperols quan anaven a treballar de sol a sol. Cadascun aportava els ingredients que tenia a casa i, amb això i amb el que trobaven al camp, elaboraven un guisat molt calòric amb el qual aguantaven tota la jornada. Els ingredients són molt variats, però sol haver-hi costella de porc, llonganissa, botifarra, caragols, patates, espinacs, albergínies, tomàquets, pebrots, alls, cebes, herbes...
  • Província: Lleida
  • Extensió: 305
  • Habitants: 36740
  • Entitat de promoció: Consell Comarcal

Situació geogràfica

Comarca de la província de Lleida, situada al centre-oest de Catalunya. Limita pel nord amb la Noguera, per l'oest amb el Segrià, pel sud amb les Garrigues i per l'est amb l'Urgell.

Clima

Tota la comarca està influïda per un clima mediterrani amb tendència continental de terres baixes. Les oscil·lacions tèrmiques són extremes tant entre estacions com entre la nit i el dia. Els hiverns són molt freds i els estius molt calorosos, i les diferències de temperatura entre el dia i la nit poden ser, habitualment, de més de 10 graus. La temperatura mitjana a l'hivern és d'uns 5 graus i a l'estiu d'uns 25. Plou poc i ho fa principalment a la primavera i a la tardor.

Activitats econòmiques

Les principals fonts d'ingressos de la comarca són l'agricultura, la ramaderia i les indústries agroalimentàries. Als territoris de regadiu es conreen, principalment, cereals com el blat, l'alfals, les hortalisses i  els fruiters. De secà, predominen els ametllers i les oliveres. La cria de bestiar es fa a nivell intensiu i està dedicada, majoritàriament, al sector porcí.

Història

La repoblació de l'anomenat Pla de Mascançà, actual Pla d'Urgell, amb centre a Linyola, es va produir després de la conquesta d'aquest territori àrab per part del comte Ermengol IV d'Urgell, en el límit de les terres conquerides pels comtes de Barcelona. En gran mesura van quedar adscrites a les diòcesis de Vic i d'Urgell i, més endavant, a la de Solsona. Va ser el Camí Ral, que seguia el traçat de l'antiga via romana, el que va impulsar el desenvolupament de la zona.

Cada any, a mitjan octubre, com a colofó a la campanya anual de la recollida de la poma, els habitants de Barbens recorden la seva època medieval de templers i hospitalaris. Es fa en el marc de la Fira de la Poma  (hi ha qui diu que les de Barbens són les millors pomes del món), que inclou representacions i recreacions històriques que reprodueixen la cerimònia d'admissió d'un cavaller a l'ordre del Temple i el nomenament i interrogatori del comendador de Barbens.

El canal d'Urgell, que es va començar a construir l'any 1853, és una de les obres de reg de més envergadura de Catalunya i va canviar per complet l'economia i la fisonomia de la comarca. La seva conversió al regadiu va garantir un proveïment de blat, assegurat fins llavors únicament en els anys de pluges. Una necessitat sentida des de moltes generacions anteriors que va comptar amb l'oposició dels senyorius civils i eclesiàstics fins a la desamortització. Com va dir Josep Pla: "El canal (...) va transformar l'estepa en un jardí i va convertir la mísera comarca de 1850 en l'empori agrícola que ara tenim".

Des de 1872 se celebra a Mollerussa la Fira de Sant Josep, el mercat anual més gran de la zona. El seu origen està lligat a la importància que va cobrar la localitat amb l'arribada del ferrocarril. El traçat de la via va venir a reforçar el protagonisme que ja jugava des dels temps del rei Jaume I l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. També el mercat setmanal del dimecres se celebra des de l'últim terç del segle XIX.

L'actual comarca del Pla d'Urgell, la capital de la qual és Mollerussa, va ser creada per llei l'any 1988, juntament amb les de l'Alta Ribagorça i la del Pla de l'Estany. Anomenada antigament Mascançà, l'origen del topònim actual procedeix de l'antic comtat pirinenc d'Urgell. Fins a la seva creació, els municipis es repartien per les comarques veïnes de la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i el Segrià.

Què veure-hi

La plaça de l'església de Barbens acull una mansió fortificada del segle XII, erigida en temps de l'orde dels Templers. Durant el segle XIV va passar a les mans de l'orde de l'Hospital, com totes les possessions dels cavallers templers. El castell es va acabar de restaurar el 2008 i s'hi van respectar els elements arquitectònics dels segles XII i XIII, com ara la sala dels arcs, i els del XVI, com la torre quadrada que presideix la cantonada. Les galeries laterals i la façana són fruit d'una reforma efectuada al segle XVIII per Manuel de Montoliu, l'escut heràldic del qual engalana encara la façana.

El palau dels barons de Linyola és un residència palatina construïda durant el segle XVI per Bernat Longor en els terrenys que antigament havien ocupat el castell de la població. És d'estil renaixentista i està estructurat en tres pisos. En el primer pis destaquen quatre finestrals emmarcats per pilars de tipus clàssic i en la planta superior hi ha una galeria formada per petits arcs. Actualment és la seu de l'ajuntament de Linyola.

Al carrer major de Torregrosa es conserven importants vestigis del passat medieval de la població, quan era un recinte fortificat. La vila quedava tancada per l'església, el castell i una sèrie de cases i s'hi accedia per un portal que encara es conserva i en el qual llueix l'escut de la família Montsuar-Avinyó. D'aquí prové el nom de Vila Closa. Va ser aquesta família la que va encarregar, al segle XVII, que es reformés l'antiga fortalesa romana que hi havia.

L'ajuntament de Vilanova de Bellpuig ocupa un conjunt arquitectònic format per dues solemnes cases dels segles XVII i XVIII. La façana de la més antiga és de pedra picada i té uns bonics finestrals emmarcats per motllures de pedra. Sota la més nova hi ha un bonic porxo que s'obre cap a la plaça i una inscripció de 1792.

A Mollerussa es troba la casa Niubó, una mansió d'estil modernista construïda a principi del segle XX per l'arquitecte Ramon Sala Llobet. Les finestres i balconades estan protegides per elements de forja i emmarcats per llindes de pedra. El tret més característic és una esvelta torrassa rectangular coronada per un sostre en forma triangular, decorat amb ceràmica vidriada de color verd. Un altre element típic del Modernisme és el gravat floral que decora la porta de fusta principal. L'any 1990 va ser completament restaurada i actualment és la seu de l'ajuntament. Al costat de la casa Niubó hi ha un edifici de nova construcció amb les parets completament cobertes de panells de cristall en les quals es reflecteix la mansió modernista, tot creant un efecte òptic molt curiós.

A la plaça major del poble dels Arcs, al municipi de Bellvís, s'alça l'església de Sant Antoni. Es tracta d'una construcció molt senzilla, d'estil neoclàssic, construïda a la fi del segle XVIII. És de base quadrada, amb un gran frontispici en forma de campana, rematat per un altre de més petit de forma triangular. Els únics motius decoratius del temple són dues pilastres i una petita llinda triangular que emmarquen la porta, una rosassa amb vidriera al centre del primer frontispici i una rosassa buida i tres motius en forma de flama sobre el més petit. El campanar està a la part alta d'una torre quadrada.

Al carrer Major de Bell-lloc hi ha un sobri edifici conegut com la Rectoria, construït amb grans pedres i de planta quadrada, en el qual es poden veure diversos elements decoratius procedents de l'antiga església de la població. La porta està emmarcada per un esvelt guardapols en forma triangular i la finestra que hi ha just damunt està protegida sota un fris amb motius florals i sengles escuts heràldics als costats. A la finestra situada sota la teulada hi ha una pilastra al centre, un fris amb dibuixos i quatre busts.

A la carretera que va de Torregrossa a Puigverd es poden contemplar les ruïnes del que devia ser una bonica església romànica del segle XIII. Margalef era un poble medieval, probablement d'origen musulmà, que va quedar despoblat al segle XV. D'aquell nucli urbà només en queden algunes pedres al costat de la façana de l'església de Sant Bartomeu, que roman gairebé intacta enmig del no-res, i atorga una atmosfera onírica al paisatge.

Què fer-hi

L'any 1951 es va decidir dessecar l'estany d'Ivars i Vilasana per convertir-ho en territori agrícola. Fins a aquell moment havia estat un lloc de trobada i oci per als habitants de la comarca que acudien a passar el dia, banyar-se, pescar i caçar. L'objectiu de la dessecació era destinar les terres a l'agricultura, però l'alt contingut en sals va fer fracassar el projecte, ja que es cremaven les arrels de les plantes.

L'any 2004 va culminar un llarg i ambiciós projecte de recuperació i condicionament ecològic de la zona i, en l'actualitat, torna a ser un important centre d'oci de la comarca. El turisme rural ha començat a instal·lar-se a les ribes, hi ha diversos restaurants i es poden llogar bicicletes i bots de rems per recórrer-lo tant per terra com per aigua. Els amants de l'ornitologia gaudiran observant aus, ja que se n'han comptabilitzat unes 220 espècies. També es poden observar cavalls camarguesos, que han estat introduïts perquè, quan pasten,  creen clars que faciliten l'alimentació dels ocells.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Pla d'Urgell
  • Pla d'Urgell

  • Terres de Lleida

  • Pla d'Urgell
  • Pla d'Urgell

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya