Pallars Jussà

Guia de Comarques
La comarca pirinenca del Pallars Jussà està coronada al nord per altes muntanyes que li atorguen un relleu accidentat, amb profundes valls de gran bellesa. Cap al sud el paisatge es fa més suau en arribar a la depressió de la conca de Tremp, on se situa la capital.

· Endinsar-se a la vall Fosca i descobrir les petites esglésies del romànic.
· Passejar pel centre històric de Tremp.
· Pujar fins al castell de Mur, molt ben conservat i tot un símbol del sistema de defensa de la frontera durant l'Edat Mitjana.

· Acudir a l'estiu a les demostracions de raiers al Noguera Pallaresa.
· Gaudir de l'excel·lent gastronomia de la comarca. La carn de caça com el senglar, el cérvol o la llebre, alimenta una cuina rica en estofats. També és deliciosa la gran varietat de bolets. No hem d'oblidar de tastar els embotits, elaborats tant amb carn de porc com de be. Si es vol canviar la contundent cuina de muntanya per alguna cosa més lleugera, es pot degustar una magnífica truita dels rius de la zona. I per postres, mel amb nous acompanyada d'una bona ratafia o d'un vi de la Conca.
  • Província: Lleida
  • Extensió: 1343
  • Habitants: 14113
  • Entitat de promoció: Consell Comarcal

Situació geogràfica

El nord de la comarca està flanquejat pel Pallars Sobirà a l'oest i l'Alta Ribagorça a l'est. A l'oest limita amb l'Aragó, al sud amb la Noguera i a l'est amb l'Alt Urgell.

Se solen diferenciar quatre subzones geogràfiques: al voltant de Tremp s'estén la conca Deçà, al voltant d'Isona la conca Dellà, al voltant de la Pobla de Segur la conca de Dalt, i la vall Fosca.

Clima

El clima de la comarca varia en funció de cada zona. A gairebé tot el territori és mediterrani prepirinenc occidental, encara que al nord és mediterrani pirinenc.

Els hiverns són freds, amb freqüents gelades, i els estius, excepte a les zones d'alta muntanya, calorosos i secs.

Activitats econòmiques

L'agricultura i la ramaderia són les activitats principals de la comarca, encara que el turisme rural ha anat agafant una importància considerable en els últims anys. A les zones de muntanya es conreen farratges per al bestiar, cereals i patates. A les conques predominen els cereals, però també hi ha ametllers, oliveres, vinya i fruiteres.

La ramaderia també canvia segons la zona, però predomina la cria de boví a les muntanyes, i porcs i ovelles a les conques. El sector industrial amb més arrelament és el lleter.

Història

Hadrosaures, titanosaures, nodosaures i teròpodes van habitar les terres meridionals de la comarca durant el Cretaci. Entre els jaciments més importants de la zona es troba el de Basturs Poble, on s'han recuperat prop de cinc-centes restes de dinosaures i cocodrils, un dels més importants d'Europa.

Els romans anomenaven Aeso a la vila d'Isona, entre els segles II aC i IV. Segueixen intactes una part de la muralla que l'envoltava i una de les torres de defensa que indiquen la ubicació d'una de les portes de la ciutat. En el Museu de la Conca Dellà es poden contemplar els descobriments numismàtics, ceràmiques iberes i romanes, làpides i restes arquitectòniques dels jaciments de la comarca.

També han perdurat fins als nostres dies muralles i torrasses dels castells erigits al segle X per a la vigilància i defensa dels comtats catalans enfront dels musulmans d'Al-Àndalus, i contra les intencions expansionistes d'altres nobles de l'entorn. Com a testimonis d'aquella arquitectura sòbria i protectora destaquen els castells de Mur, de Llordà i d'Orcau, aixecats sobre turons i que dominen el paisatge.

El riu Noguera Pallaresa ha influït des dels inicis la història de la comarca. L'elevat cabal i el del seu afluent, el Flamisell, van impulsar a principi del segle XX la creació de centrals hidroelèctriques. El 1914 es va inaugurar la de Cabdella i el 1916 es va finalitzar la resclosa de Sant Antoni, considerada en aquell moment la primera d'Europa i la quarta del món per la seva grandària. El 1935 es va engegar la central de Terradets i el 1985 la de l'embassament de Gento-Sallent, una de les de més gran potència d'Espanya.

El riu també està present en una de les tradicions més importants del Pallars Jussà: a mitjan juliol, la Pobla de Segur fa el seu particular homenatge als raiers que baixaven el curs del Noguera Pallaresa portant els troncs de fusta, com si fos una bassa, fins a les poblacions del pla o fins a Tortosa per embarcar-los. L'exhibició es realitza en aigües braves pirinenques, on la perícia dels raiers es converteix en espectacle.

Què veure-hi

La Vall Fosca és una impressionant vall pirinenca per la qual corre el riu Flamisell. El nom de la vall fa referència a les ombres que projecten els pics de més de 2.500 metres d'altura que l'envolten. La vall té uns vint estanys i també hi ha diverses esglésies romàniques com les de Sant Martí de la Torre, Sant Vicenç de Cabdella o Sant Julià d'Espui.

Si ens apropem a la Pobla de Segur podem visitar el casc antic de la població, d'origen medieval, i molt a prop el molí d'oli de Sant Josep, l'església romànica de Sant Miquel de Pui i el Museu dels Raiers, que està dedicat a l'ofici, ja desaparegut, del transport de fusta pel riu.

A Miravet, elevada sobre el paisatge, es poden veure les restes de la Casa Forta. Molt millor conservat està el castell de Mur, una edificació del segle XI, que crida l'atenció per la seva senzilla concepció: recinte emmurallat amb una única porta d'entrada i una torre rodona d'homenatge.

A prop del castell hi ha l'antic monestir agustinià de Santa Maria de Mur. Va ser construït al segle XI pels comtes del Pallars i consagrat pel bisbe d'Urgell. Entre els edificis que el formen destaca l'església d'estil romànic llombard i el claustre, en el qual encara s'observen les decoracions dels capitells. Els frescs originals de l'absis es conserven en un museu de Boston i al MNAC, però aquí es mostra una còpia fidedigna.

Tremp, la capital de la comarca, és un poble modern amb tot tipus de serveis que conserva interessants edificacions, com la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, construïda durant el segle IX encara que ha experimentat diverses reformes. L'antic hospital dels Pobres, fundat el 1521, és actualment la seu dels jutjats i està enclavat en el casc. Del recinte emmurallat de la ciutat es conserven tres de les sis torres de defensa.

El municipi de Gavet de la Conca està format per les poblacions de Gavet, Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni. A Aransís es conserven dues petites esglésies romàniques: la de Sant Pere i la de Sant Fruitós; a Sant Salvador de Toló es poden veure les restes del castell de Montllor, i a Sant Serni, les restes d'edificacions medievals integrades actualment en les cases del poble. Isona és un poble d'origen romà que conserva encara fragments de les muralles. Allotja el Museu de la Conca Dellà, que conté informació sobre jaciments del cretaci i sobre dinosaures. En el terme es poden visitar les esglésies romàniques de Santa Maria de Covet i la de Sant Andreu de Llordà.

L'ermita de la Posa és el lloc en el qual se celebraven gairebé totes les festes de l'antic municipi d'Isona. L'absis de l'ermita és del segle XI, però la resta de l'edifici és molt posterior. Una peculiaritat d'aquesta ermita és el fragment d'obús, vestigi d'una batalla de la Guerra Civil, que va tenir lloc a Isona, reciclat com a campana.

A Abella de la Conca es pot visitar la petita ermita de Carranima, en una zona de gran bellesa paisatgística molt apreciada pels excursionistes. En el mateix municipi també es poden visitar l'església parroquial de Sant Esteve, de mitjan segle XII i d'estil romànic llombard; les ruïnes del castell del segle XI, que era el centre de la baronia d'Abella de la Conca, i el pont romànic de Boixols.

Què fer-hi

Les tranquil·les aigües dels pantans de Sant Antoni, Cellers i Terradets conviden a la pràctica dels esports nàutics com ara el piragüisme, esquí nàutic, vela o windsurf, que atreuen un bon nombre de seguidors durant tot l'any. A Sant Antoni, el club nàutic s'encarrega d'impartir cursets periòdicament.

La privilegiada situació de la comarca, entre el pla i la mitja muntanya, fa que hi hagi una variada fauna. Existeix la possibilitat de sortir de caça i pesca amb els pertinents permisos que tramiten les societats de caçadors i pescadors de la Pobla de Segur.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Pallars Jussà
  • Pallars Jussà

  • Pirineus

  • Pallars Jussà
  • Pallars Jussà

  • Pirineus

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf