Osona

Comarca d'interior que limita amb el Ripollès pel nord, el Berguedà i el Bages per l'oest, el Vallès Oriental pel sud, i la Selva i la Garrotxa per l'est.

L'acció erosiva del Ter i els seus afluents van originar la Plana de Vic, que compta amb uns 30 quilòmetres de llarg. Es tracta d'una depressió allargada d'orientació nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca. Vic, la capital, s'erigeix com a principal nucli poblacional.

El clima de la comarca és mediterrani continental humit. Plou abundantment durant tot l'any i les temperatures són molt fredes a l'hivern i força caloroses a l'estiu, especialment a la zona de la Plana de Vic.

Tradicionalment, la comarca ha viscut de l'agricultura, la ramaderia porcina i les fàbriques construïdes al costat del riu Ter. En l'actualitat, la principal indústria és l'agroalimentària.

Vic acull nombroses convencions i fires al llarg de l'any i el turisme rural també ha crescut de forma important, així com a la resta d'Osona.

S'hi han trobat vestigis arqueològics que demostren la presència dels ibers en aquestes terres. Entre els més destacables hi ha el de l'Esquerda, a les Masies de Roda, a Roda de Ter, i el del Turó de Montgròs, al Brull.

El comtat d'Osona, que no coincideix exactament amb el límit de la comarca, va ser constituït a la fi del segle VIII i tenia com a capital la ciutat de Vic.

Els períodes d'esplendor de la zona van ser l'Edat Mitjana, com a la majoria de comarques de l'interior de Catalunya, i l'època industrial, quan es va aprofitar l'aigua del riu Ter per construir fàbriques que van donar feina a moltes persones.

La zona és famosa per ser terra de bandolers. Com a record de la seva activitat en aquestes terres, cada any, el poble de Taradell celebra la Festa de Toca-Sons, un conegut bandoler que, juntament amb Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, va actuar per les terres de la família Vilademany, senyors de Taradell. Se celebra a la fi d'agost i durant dos dies la població es veu envaïda per bandolers, sometents i trabucaires.

La comarca compta amb un centenar d'edificis d'estil romànic, entre els quals destaquen els del període llombard, com els campanars de Vic i Taradell, el monestir de Sant Pere de Casserres, el Brull, Tavèrnoles, Savasona, Sant Vicenç de Torelló, Mall i Villaleons.

A Vic es pot admirar l'enorme plaça porticada, el centre històric, les muralles, el temple romà, la catedral, amb decoracions de Sert, i el Museu Episcopal de Vic.

De l'època medieval són també les restes del castell de Sant Martí de Centelles. Suspeses a la part alta d'una de les escarpades parets dels cingles de Bertí, es troben les ruïnes del que devia ser en el seu moment un dels castells més imponents de la comarca. Es conserven restes de les muralles i d'una capella romànica. Es poden distingir dues edificacions: una al capdamunt, més antiga i datada del segle XII, i una altra més a baix que es va construir entre els segles XIII i XVI. A Centelles es conserva la imatge de la Mare de Déu del Castell. El castell de Montesquiu, reconvertit en centre cultural i de convencions, està envoltat per un frondós bosc de roures.

Tavertet és un petit poble format per cases de pedra que, en molts casos, daten dels segles XVII i XVIII i que està considerat Bé d'Interès Cultural. Al centre del poble es troba l'església romànica de Sant Cristòfol, construïda al segle XI. Però l'encant de Tavertet va més enllà del nucli de població, ja que el poble està elevat sobre un enorme precipici des del qual es poden veure unes vistes magnífiques del Montseny, del Matagalls i del pantà de Sau.

Un altre bonic poble medieval de la comarca és Rupit, perfectament integrat en el paisatge i amb cases de pedra dels segles XVI i XVII. Entre les moltes masies que hi ha disseminades per la comarca, reflex de la tradicional arquitectura d'interior, sobresurt la del Cavaller, a Vidrà.

A prop de Sant Vicenç de Torelló es troba la Colònia de Borganyà, una de les més impressionants colònies a les ribes del riu Ter, erigida el 1895 per l'empresa Coats. La seva arquitectura recorda l'urbanisme del nord d'Europa, ja que està formada per petits habitatges unifamiliars amb pati al davant i al darrere. L'ordenació d'habitatges, edificis públics i jardins reflecteix una marcada jerarquia social.

Entre els monuments naturals cal destacar el Roure de la Senyora, un arbre de grans proporcions, protegit i catalogat per la Generalitat de Catalunya, que es troba al costat de la masia del Vilar, a Sant Boi de Lluçanès. Aquest roure centenari té 15 metres d'altura i la seva copa té 30 metres de diàmetre. Diuen els vilatans que, si seus al seu costat, et transmet pau i saviesa.

A més del considerable patrimoni arquitectònic i cultural, Osona gaudeix d'una riquesa paisatgística enorme que convida a recórrer-la. Entre els llocs més emblemàtics del paisatge destaca el pantà de Sau, a Vilanova de Sau. Va ser inaugurat el 1962 i, des de llavors ençà, és un reclam turístic molt important de la comarca. Sota les seves aigües s'amaga l'antic poble de Sant Romà de Sau. El campanar de la vella església romànica apunta sobre les aigües i serveix com a referència per saber el nivell del pantà. Està envoltat de boscos i altes parets escarpades i s'hi pot practicar la pesca, el piragüisme i altres activitats aquàtiques.

Un altre punt al qual acudir són els salts de les Gorgues, a Santa Maria de Corcó-L'Esquirol. A les goles de la Foradada conflueixen el torrent de la Rotllada i la riera de les Gorgues, que creen un paisatge espectacular format per salts d'aigua i meandres entre belles roques erosionades al llarg dels anys per l'aigua. Als marges, amagats entre la densa vegetació, queden restes d'antics molins. També es poden contemplar salts d'aigua a Sallent i Rupit.

De les muntanyes de Collsacabra baixen nombrosos rierols que es troben a la riera de Rupit. Hi ha diverses petites goles i salts d'aigua entre els quals destaca el de Sallent, una vertiginosa caiguda d'aigua en vertical de 100 metres.

Un dels llocs favorits de senderistes i banyistes és la riera de Merlès, que travessa el Lluçanès formant goles, salts d'aigua i basses naturals de pedres planes i polides, en les transparents aigües de les quals es poden veure nedar les truites. Està declarada Zona d'Interès Natural per protegir les colònies de llúdries que nien en els marges.