Montsià

Aquesta és la comarca més meridional de Catalunya. Limita al sud amb Castelló, a l'oest amb Terol i al nord amb el Baix Ebre, comarca amb la qual comparteix els parcs naturals dels Ports de Tortosa-Besseit i del Delta de l'Ebre.

El Montsià té quatre tipus de paisatges bastant diferenciats. Als Ports predomina el paisatge de muntanya i la terra vermellosa contrasta amb el verd d'alzines, pins i faigs. En la plana interior predomina el paisatge de secà amb construccions de pedra seca i oliveres mil·lenàries. El Delta es caracteritza pels camps d'arròs solcats per canals, les platges de dunes i la gran quantitat d'espècies d'aus que hi nien. Finalment, a la zona més propera a Castelló, hi trobem poblacions de costa protegides sota la suau serra de Montsià, on el cim més alt, la Torreta, s'eleva a 765 metres.

El clima del Montsià és mediterrani de litoral, excepte a la zona dels Ports de Besseit, on és de tipus mediterrani prelitoral. Els estius són calorosos i els hiverns temperats a la zona del Delta i freds a la zona dels Ports. Les temperatures mitjanes en l'estació freda oscil·len entre els 5 i els 11 graus, i en l'estació calorosa entre els 20 i els 25. L'estació més plujosa és la tardor i la més seca, l'estiu, especialment a la zona litoral.

L'economia del Montsià depèn, especialment, del sector primari. L'agricultura, de regadiu a la zona del delta i de secà a les zones més allunyades del riu, ha estat tradicionalment la principal font d'ingressos dels seus habitants. És famós i molt valorat l'arròs que es conrea en els camps, però també s'hi produeixen cítrics, fruiters, productes d'horta, oliveres i garrofers.

La pesca ha ocupat des de temps immemorials un important espai en l'economia d'aquestes terres. La ramaderia està dedicada sobretot al sector de l'avicultura. Els sectors més representats en la indústria són l'alimentari i el de la construcció, encara que aquest últim han anat minvant.

El turisme, especialment el rural, també aporta considerables ingressos, ja que cada vegada són més els que arriben a aquesta comarca atrets per la tranquil·litat de les platges, la bellesa dels dos parcs naturals i l'excel·lent gastronomia.

La millor forma de conèixer la història d'aquesta comarca és apropar-se al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta, on es pot veure una esplèndida exposició que recull el llegat arqueològic des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Dels primers habitants d'aquestes terres es conserven importants vestigis en forma de coves i pintures rupestres a la zona dels Ports. Les albors de la història van deixar nombrosos tossals fortificats.

En el cim del Tossal dels Reis, a la part alta de la serra del Montsià, a 1.350 metres d'altura, convergeixen els territoris de Catalunya, Aragó i València. El seu nom fa referència a la llegenda segons la qual s'hi van reunir, a instàncies del rei Jaume II d'Aragó, els tres reis àrabs d'aquests territoris per fixar els seus límits i poder despatxar assumptes dels seus regnes sense que cap d'ells no hagués d'abandonar els seus feus.

De l'Edat Mitjana és Ulldecona, a la plaça porticada de la qual, amb una bella església gòtica, es respira encara un aire medieval. També el poble de la Sènia és d'origen medieval, com es pot veure en el seu casc antic, al costat del riu.

A la Galera, a la plana, es pot visitar la torre de defensa construïda el 1340. És una construcció molt sòlida de planta rectangular que el 1684 va ser convertida en església parroquial. A la sortida del poble, en direcció a Godall, es troba el barri dels alfarers, en el qual encara en queda algun que treballa amb tècniques tradicionals.

Ulldecona ha estat habitat al llarg de la història per ibers, àrabs i cristians. De l'època àrab és el castell, una fortificació que acollia l'antic nucli de població fins que aquest va ser traslladat, el 1274, a la Foia. Del castell, situat sobre un pujol, destaquen una gran torre quadrada, la torre rodona de la muralla i l'església. Tot el recinte està envoltat per murs.

El santuari de la Pietat, construït entre els segles XIV i XX al peu de la serra de Godall, a 4 quilòmetres d'Ulldecona, gaudeix d'unes vistes excel·lents de la zona. A prop del santuari es troba un dels conjunts de pintures rupestres d'art llevantí més importants de Catalunya. Aquestes pintures, de fa 7.000 anys, estan repartides per diverses coves i han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Des de Mas de Barberans, població construïda al peu de les muntanyes dels Ports, hi ha unes de les millors vistes de la comarca. Els carrers del poble s'han anat emmotllant al perfil de la muntanya i creen curioses terrasses.

A la Sènia, petit poble dels Ports, es pot apreciar molt bé el seu passat àrab en el traçat dels carrers. Està situat al costat del riu que li dona nom, un paratge de gran bellesa natural on encara es conserven alguns molins, com el de la Vella, recentment restaurat, en el qual es va elaborar primer farina i, després, paper.

Sant Carles de la Ràpita és d'origen musulmà, però el seu moment de màxima esplendor va ser quan Carles III va voler dotar-lo d'un gran port destinat al comerç amb Amèrica. Tot i que el projecte no es va acabar de realitzar, encara queden vestigis en alguns edificis neoclàssics com l'església Nova o les restes del canal de navegació. En el port de Sant Carles trobem la més gran concentració de barques de pesca de Catalunya, i en els seus molls es pot assistir cada tarda a la subhasta de peix.

Abans d'abandonar la població val la pena pujar fins al mirador de Guardiola, des del qual hi ha unes magnífiques vistes sobre el Delta, la barra del Trabucador i la punta de la Banya.

El nucli de les Cases d'Alcanar està format al voltant d'un antic barri de pescadors. Malgrat el creixement urbanístic derivat del turisme, segueix conservant l'encant de les típiques cases blanques i en els seus restaurants es poden degustar els plats mariners tradicionals.

Encara que està situada a escassos 3 quilòmetres de la costa, la població d'Alcanar, d'origen àrab, es caracteritza per un paisatge agrícola en el qual predominen els camps de tarongers i mandarines. En el casc urbà es pot veure encara una torre que formava part de la fortificació amb què es defensava dels atacs pirates.

A la Casa d'O'Connor, un edifici d'estil modernista situat al costat de l'ajuntament, es pot visitar una exposició sobre la història del poble.

Amposta, la capital del Montsià, està enclavada estratègicament entre el riu Ebre i el mar Mediterrani, la qual cosa ha fet que fos un lloc important al llarg de la història. El primer assentament de la ciutat va ser el castell d'Amposta, on s'han trobat restes de pobles ibers, àrabs i medievals. Aquest castell va ser el centre de l'orde de l'Hospital a Catalunya i l'Aragó. Crida l'atenció el carrer de casetes blanques plenes de flors que ocupa l'antic fossat del castell.

Al parc municipal està situat, en un bonic edifici modernista, el Museu Comarcal del Montsià, que reuneix interessants col·leccions i exposicions sobre la comarca.

El poble de Sant Jaume d'Enveja, que en origen estava format al voltant d'un pas de bestiar, va créixer considerablement arran de la construcció del canal de la dreta de l'Ebre i la consegüent extensió dels camps d'arròs. Està format per petites cases envoltades d'horts i jardins situades al llarg del riu.

El Montsià és una comarca que convida a passejar, tant caminant com amb bicicleta, ja que té nombrosos camins pels quals endinsar-se en un terreny pràcticament pla.

Comparteix amb les comarques confrontants els dos grans parcs naturals del sud de Catalunya: el Parc Natural del Delta de l'Ebre i el Parc Natural dels Ports.

El Delta és la zona d'aiguamolls més important de Catalunya i ha estat recentment declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco. Hi fan niu moltes espècies d'aus i és lloc de pas de moltes altres en les seves migracions. Al llarg de tota la zona hi ha miradors elevats des dels quals contemplar els ocells i també el paisatge. A la zona més propera al mar es pot gaudir de magnífiques platges molt tranquil·les i recórrer els 5 quilòmetres del Trabucador, un estret pas que comunica el delta amb la reserva biològica de la Punta de la Banya.

A l'Encanyissada es pot visitar la Caseta de Fusta, un interessant centre d'interpretació del parc que compta amb una valuosa col·lecció d'exemplars dissecats de gairebé totes les espècies d'aus que es poden contemplar al Delta de l'Ebre.

La costa de la comarca ofereix una àmplia varietat de platges. Des dels immensos arenals del Delta, solitaris i espaiosos, com els de Migjorn, els Eucaliptus, el Trabucador i de la Punta de la Banya, o les platges urbanitzades de la badia de Sant Carles de la Ràpita, d'aigües càlides i tranquil·les, fins a les platges de la costa d'Alcanar, de còdols i sorra gruixuda, emmarcats per la serra del Montsià.

El Parc Natural dels Ports, a cavall entre les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta, presenta paisatges que van des dels típicament mediterranis del sud als de muntanya del nord. És una zona molt rica en espècies botàniques i conserva nombroses espècies de fauna protegides com la cabra hispànica, el linx o el voltor.