Maresme

El Maresme és una comarca costanera situada al centre del litoral català, lleugerament cap al nord. Limita pel sud-est amb el mar Mediterrani, pel nord amb les comarques de la Selva i del Vallès Oriental i pel sud, amb el Barcelonès. El territori baixa des de la serralada de Marina, Montnegre i del Corredor fins al nivell del mar.

La comarca gaudeix d'un clima típicament mediterrani de litoral, amb hiverns suaus i estius calorosos sense grans oscil·lacions tèrmiques. La temperatura mitjana és d'uns 10 graus a l'hivern i de 23 graus a l'estiu. Plou sobretot a la tardor, la qual cosa provoca a vegades terribles riuades que arrosseguen tot allò que troben al seu pas fins a arribar al mar.

L'economia de la comarca, de tradició agrícola i pesquera, va experimentar un important impuls al segle XIX com a conseqüència de la industrialització. Mataró va veure com, el 1839, s'instal·lava el primer motor a vapor en una fàbrica tèxtil, com el 1848 arribava el primer tren d'Espanya i com el 1969 s'inaugurava la primera autopista de peatge del país. Durant el segle XX van ser molt importants els sectors del tèxtil, la química i la metal·lúrgia.

En l'actualitat, el lideratge de l'economia ja no recau en la indústria sinó en els serveis i el turisme. L'agricultura perviu sobretot gràcies a la viticultura i la floricultura.

La seva atractiva ubicació a la costa mediterrània ha dotat la comarca d'una història intrínsecament lligada al mar, a la pesca i al comerç.

El dolmen de Can Boquet és una mostra de l'ocupació del territori ja en la prehistòria. Es tracta d'un monument megalític que es troba en plena naturalesa, a prop de Vilassar de Dalt. Els historiadors situen aquesta construcció en el període neolític, al voltant del segon mil·lenni abans de Crist. Són grans lloses de pedra recolzades sobre pedres verticals en la càmera interior de les quals s'inhumaven els cadàvers.

Els romans van deixar la petjada en el temple romà de Can Modolell, un jaciment arqueològic situat a Cabrera de Mar, en el qual s'han trobat indicis d'ocupacions que abasten des dels ibers fins a l'Edat Mitjana.

El perill dels atacs pirates durant els segles XVI i XVII va empènyer les antigues poblacions a apartar-se de la costa i formar nous assentaments que van afegir al seu toponímic els complements 'de Dalt' o 'de Munt'. Vestigis d'aquells temps són les torres del moro o torres de mar que trobem a la costa i des de les quals s'alertava la població.

El 1778 Carles III va autoritzar el lliure comerç amb Amèrica i van ser molts els que van decidir provar fortuna tot creuant l'oceà. A la tornada, convertits en pròspers homes de negocis, van invertir gran part del seu capital a renovar el paisatge arquitectònic de la comarca.

El 1848 es va inaugurar la primera línia de ferrocarril d'Espanya, que unia les ciutats de Barcelona i Mataró. Posteriorment, la línia va continuar el seu trajecte cap al nord seguint la costa i convertint-se en un element més del paisatge, entre les poblacions i les platges.

El segle XIX va suposar una època d'esplendor econòmica per a la comarca gràcies a la industrialització, i el XX, per l'auge del turisme.

Quan el 1778 Carles III va autoritzar el lliure comerç amb Amèrica, molts joves de la comarca van decidir anar a provar fortuna al nou continent. Els que van tenir èxit van tornar al cap d'uns anys convertits en pròspers homes de negocis coneguts com els indians. Van construir impressionants residències en les quals es conjugava l'estil modernista amb motius evocadors del Carib. De la mateixa època són les grans mansions que la burgesia barcelonina va edificar com a segones residències.

El Casino de Masnou és un edifici emblemàtic, obra de l'arquitecte modernista Bonaventura Bassegoda. Es va construir a principi del segle XX per encàrrec de l'indià Pere-Guerau Maristany, que es dedicava al comerç de vins a ultramar. És un dels pocs edificis de l'època que es pot visitar per dins.

A Mataró es pot admirar la Can Fonrodona, construïda el 1863 per l'arquitecte mataroní Jeroni Boada com a encàrrec de Jaume Fonrodona, un dels pròspers emigrants que van tornar d'Amèrica amb ganes d'invertir la seva riquesa en una bella i ostentosa mansió. Les balconades de la planta noble estan guarnides amb forja i tota la façana està decorada amb arcs i delicades serigrafies que recorden l'arquitectura àrab.

També a Mataró es pot veure la casa Coll i Regàs, una impressionant obra de Puig i Cadafalch construïda el 1836 per encàrrec de l'industrial del sector tèxtil, Joaquim Coll i Regàs. La façana recull tots els elements del Modernisme més recarregat i prolix: combinació extrema de materials com la forja, la ceràmica i la pedra; retorçades columnes decoratives, arcs i escultures, i una combinació de colors extremament contrastada.

Villa Flora, a Canet de Mar, és una mansió que va pertànyer a la família de Josep Busquets, un industrial que havia fet fortuna a Cuba. La va encarregar a principi del segle XX a l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig. És d'estil modernista i té una façana profusament decorada. L'element més característic és la singular balconada de forja. El jardí que l'envolta, conegut com el Pla dels Fonts, va ser testimoni d'innombrables festes de l'alta burgesia catalana del moment.

Una de les cases més curioses de l'època és Casa Marimon (coneguda com Can Lari), a Vilassar de Mar. El seu amo, un empresari de drassanes a la Barceloneta, la va fer construir el 1918 tot imitant una edificació de San Francisco, de la qual s'havia enlluernat durant els seus viatges per Amèrica. El tret arquitectònic més significatiu és l'enorme galeria coberta i pintada d'alegres colors, efecte que resulta molt exòtic en comparació amb l'arquitectura local.

A Sant Iscle de Vallalta es pot admirar Ca l'Oller, impressionant mansió de final del segle XVIII, aïllada i envoltada per un gran jardí. Ca l'Arnau, a Malgrat de Mar, va ser construïda el 1914 per l'arquitecte Joan Amigó per encàrrec de Joan Arnau Majoral. A diferència de la majoria de cases modernistes de l'època, aquesta presenta una gran simplicitat. Combina les línies corbes de les balconades i del porxo de l'entrada amb finestres rectangulars i estretes, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte de lleugeresa molt especial.

L'Hospital Xifré, a Arenys de Mar, es va edificar entre 1944 i 1948 per iniciativa de Josep Xifré i Casas, un indià que provenia d'una família d'armadors que havia fet fortuna a Amèrica. A la capella de l'hospital hi ha el panteó on va ser enterrat, obra de l'escultor francès Charles A. Gumery.

La pràctica dels esports nàutics està fortament arrelada al Maresme, no només per la seva situació costanera, sinó també per la llarguíssima tradició d'estiueig que hi ha en aquesta terra, que ha generat la creació de nombrosos clubs esportius. La comarca compta amb cinc ports esportius perfectament equipats: Arenys de Mar, el Balís de Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Premià de Mar i el Masnou.

La comarca és també famosa pels balnearis. Caldes d'Estrac i Arenys de Mar gaudeixen d'aigües amb propietats mineromedicinals i tractaments termals. Encara que els banys de Caldes tinguin l'origen al segle XIX, les propietats terapèutiques de les seves aigües ja eren conegudes pels romans.