Gironès

Comarca de la província de Girona situada a l'extrem sud de la Depressió Catalana Prelitoral. Està separada del mar, a l'est, per la comarca del Baix Empordà; al nord limita amb el Pla de l'Estany; al nord-oest té una petita zona de contacte amb la comarca de la Garrotxa; i al sud s'obre cap a la de la Selva. Està envoltada pels sistemes muntanyencs de les Gavarres, les Guilleries i el Rocacorba, i per terres empordaneses. El Ter travessa el territori des del nord cap als plans de l'Empordà, exercint un paper vertebrador i de comunicacions.

El Gironès té un clima mediterrani de transició a muntanya a les zones que queden a l'abric de les Gavarres. En la part del territori que s'obre cap a l'Empordà, la influència del mar Mediterrani suavitza les temperatures. A l'hivern, els termòmetres marquen una mitjana de 7 graus i a l'estiu, uns 23. L'estació amb més pluja és la tardor i la més seca, l'hivern al nord i l'estiu al sud.

La riquesa de la comarca està intrínsecament lligada al riu Ter que, al llarg de la història, ha regat les seves terres i ha proporcionat energia per a les indústries.

Els cultius principals a les zones de regadiu són els fruiters, entre els quals destaquen les excel·lents pomes de la comarca i els farratges com l'alfals o el blat de moro. En secà es conreen principalment cereals.

La ramaderia, en reculada durant les últimes dècades, està dedicada a la cria de porcs i vaques. La indústria principal és, amb diferència, l'alimentària del sector de la carn.

El turisme, que fins fa poc es decantava exclusivament per la costa, ha començat a tenir importància en els últims anys gràcies a l'impuls dels ajuntaments i al treball de restauració del patrimoni històric i arquitectònic.

Les poblacions que formen la comarca han estat unides al llarg de la història per importants llaços administratius i comercials, i Girona n'ha estat el clar focus centralitzador.

Va ser habitada per ibers i va formar part de l'Imperi Romà, període del qual prové el topònim Gerunda. Després de la caiguda de l'Imperi, va passar a dependre del poder visigot que regnava a França. A principi del segle VIII va ser conquerida, com tantes altres terres de la península, pels musulmans, esdeveniment sense gran transcendència a la ciutat, ja que al cap de quatre anys va ser lliurada a Carlemany, sota el govern del qual es va formar el comtat de Girona. La seva època de més gran esplendor va ser l'Edat Mitjana, moment del qual queden nombrosos vestigis arquitectònics. En els segles següents la ciutat va anar creixent i ampliant les seves muralles. El pitjor moment de la història de la capital va ser el setge de set mesos que va patir durant la Guerra de la Independència. No va ser fins a l'any 1889 quan es van enderrocar part d'aquestes fortificacions, que la ciutat va començar a tenir l'aspecte actual.

Els carrers i edificis de Girona emanen història per totes les cantonades. El call jueu està considerat, des del punt de vista cultural, com un dels més importants d'Occident. Els seus inicis daten del segle XII i va arribar a allotjar vuit-centes famílies. De l'escola de la càbala de Girona va sorgir el primer grup de cabalistes de la península, de prestigi fins a la primera meitat del segle XIII.

Els banys àrabs, també del segle XII, són uns bells balnearis d'estil romànic que, malgrat el seu nom, van ser construïts per cristians imitant l'estil dels banys musulmans. Sobre el casc antic de la ciutat destaquen les figures de dues importants edificacions: l'església de Sant Feliu i la catedral. A la primera, que va ser el temple principal de Girona fins a la construcció de la catedral, es poden admirar elements arquitectònics del Romànic, el Gòtic i el Barroc, ja que el procés de construcció va des del segle IV fins al XVIII. La catedral es va començar a construir al segle XI i es va acabar en el XVIII, per la qual cosa també presenta diversos estils arquitectònics. Conserva el claustre i la torre, tots dos del Romànic, mentre que el cos principal és d'estil gòtic. Més petita i acollidora és l'església de Sant Nicolau, un preciós temple romànic del segle XII que, en l'actualitat, s'utilitza com a centre d'exposicions.

En el Museu d'Art de Girona, situat al Palau Episcopal, es custodien autèntics tresors d'art com l'altar del monestir de Sant Pere de Rodes. Un altre bell edifici que inclou un interessant museu és el monestir de Sant Pere de Galligants, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Va ser construït per l'orde dels benedictins i el seu aspecte actual es deu a la reforma del segle XII, en ple període romànic.

Però, sense cap mena de dubte, una de les imatges més conegudes de la ciutat de Girona és la de les cases de l'Onyar, senzilles construccions del segle XX pintades d'alegres colors, el reflex de les quals en l'aigua produeix un bonic efecte.

Sortint de la capital cap al nord de la comarca es troba el conjunt monumental romànic de Cervià de Ter. Es conserven parts del castell i de la muralla. El monestir de Santa Maria, de mitjan segle XI, és en l'actualitat un centre cultural.

El poble de Madremanya, elevat sobre un pujol, és també un bon exemple d'urbanisme medieval. Coronat per l'església de Sant Esteve, els estrets carrers baixen tot creant bonics racons pels quals passejar. Als afores val la pena visitar el castell de Millars, perfectament restaurat.

El centre històric de Llagostera, conegut com el barri de reremur, està coronat per un castell del segle XIII, del qual es conserven sengles torres circulars i un fragment de la muralla, enfront de l'església de Sant Fèlix, un temple d'origen romànic amb façana renaixentista. Altres castells de l'època medieval que s'hi conserven són els de Montagut, Palau-Sacosta i Medinyà.

Els paratges naturals del Gironès conviden a recórrer-los tant amb cotxe, amb canoa pel riu Ter, amb bicicleta, passejant o a cavall. Hi ha nombroses empreses d'oci actiu que organitzen rutes temàtiques per la comarca.

Les Gavarres és un massís de relleus sinuosos que resulta ideal per al senderisme i atreu nombrosos excursionistes. Des de Girona es pot accedir a les Gavarres per la vall de Sant Daniel. Una altra carretera pintoresca és la que va de la Creueta a Madremanya, creuant la muntanya de sud a nord, i que passa pel santuari dels Àngels des de l'altura del qual, a 480 metres, es pot gaudir d'una magnífica panoràmica.

Al nord de la comarca s'alça la serra de Rocacorba, per la qual discorren les valls d'Adrí i de Llémena. Aquestes contenen restes d'erupcions volcàniques que, com a la Garrotxa, es van produir en èpoques geològiques recents. Des del cim del Rocacorba, a gairebé 1.000 metres, amb la seva característica forma de nau, es pot observar una extensa franja de territori que abasta des del Cap de Creus fins al Puigmal i des del Montseny fins al Montgrí i les Illes Medes.

Una original forma de descobrir la comarca és seguint el curs del riu Ter, en les ribes del qual es troben edificacions carregades d'història i tradició, com la Central de Vilanna, a Bescanó. És un bonic edifici modernista dissenyat per l'arquitecte Joan Roca Pinet a començament del segle XX. Altres edificacions a destacar són la fàbrica Coma i Cros, a Salt, o el Pont de l'Aigua, a Sarrià de Ter i el Pont del Tren, a Flaçà.

Una altra ruta interessant, i cada vegada més popular, és la del Camí de Sant Jaume, que en el trajecte de Sant Pere de Rodes a Lleida travessa la comarca del Gironès durant gairebé 40 quilòmetres. Passa per les poblacions de Viladasens, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Girona, Salt i Bescanó.