Garrotxa

Guia de Comarques
Situada al sud dels Pirineus, la comarca de la Garrotxa reuneix una riquesa natural i paisatgística impressionant, i un patrimoni cultural extraordinari. El nord de la comarca, conegut com l'Alta Garrotxa, és muntanyós i es caracteritza per les roques esbiaixades i les profundes valls. D'aquest paisatge abrupte prové el topònim de la comarca, ja que 'garrotxa' significa terra abrupta, per la qual és difícil de caminar-hi. La Baixa Garrotxa, al sud, és, en canvi, un continu de suaus prats esquitxats per belles masies que traspuen tradició. La majoria de les poblacions es troben en aquesta part, entre elles la capital, Olot.

El llegat històric de la comarca està present en les nombroses ermites i esglésies romàniques i en els bells i ben conservats pobles medievals.

· Endinsar-se a la Fageda d'en Jordà, un bosc de faigs que sembla tret d'un conte de fades.
· Caminar fins al volcà de Santa Margarida.
· Recórrer el centre històric de Besalú.
· Visitar Santa Pau.
· Meravellar-se amb les cases de Castellfollit de la Roca.

· Una visita a la Garrotxa no pot deixar de costat la seva fantàstica gastronomia. Encara que el producte més conegut de la comarca és, sense cap mena de dubte, l'exquisit embotit, la Garrotxa ofereix moltes altres delícies culinàries com les patates farcides de carn d'Olot o les mongetes de Santa Pau. A aquestes terres se'ls atribueix l'origen de plats tan típics a Catalunya com l'escudella i carn d'olla o la botifarra amb mongetes. Entre la seva variada rebosteria cal destacar les galetes de Castellfollit de la Roca i els biscuits d'Olot.
· Contractar un passeig en ruc pels camins de la comarca en alguna de les moltes empreses d'activitats a l'aire lliure.
· Pujar a un globus aerostàtic per contemplar els cons volcànics en tota l'esplendor.
· Fer una visita guiada a la Cooperativa La Fageda, una empresa sense ànim de lucre creada per donar treball a persones amb discapacitat psíquica, un excel·lent exemple d'ètica empresarial.
  • Província: Girona
  • Extensió: 736
  • Habitants: 55855
  • Entitat de promoció: Consell Comarcal

Situació geogràfica

El riu Fluvià és l'eix vertebrador de la geografia de la comarca. Al nord, l'Alta Garrotxa presenta un paisatge de relleu accidentat, típic dels Pirineus. Al sud, la Baixa Garrotxa es caracteritza pels prats i paratges més plans i suaus, entre els quals destaca la zona volcànica d'Olot, declarada com a parc natural. Limita amb les comarques de l'Alt Empordà pel nord-est, el Pla de l'Estany a l'est, el Gironès i la Selva al sud, Osona a l'oest i el Ripollès al nord-oest.

Clima

La comarca gaudeix d'un clima mediterrani de muntanya amb hiverns freds i estius frescos. La temperatura mitjana a l'hivern és de 6 graus i la d'estiu, de 20 graus. Plou abundantment al llarg de tot l'any, i l'hivern és l'estació més seca. Gela freqüentment entre octubre i abril.

Activitats econòmiques

L'agricultura ha anat disminuint en els últims anys i els camps de cultiu han estat reconvertits en pastures per a la ramaderia o en superfície forestal. La ramaderia, un dels sectors més importants de la comarca, s'ha modernitzat molt i ha col·laborat en l'expansió i el desenvolupament del sector industrial de l'alimentació.

Història

Besalú va ser un dels més importants comtats catalans durant l'Edat Mitjana. El seu període de màxima esplendor va durar des del segle X fins al XII, i fou governada per un total de dotze comtes, des de Guifré el Pilós, l'any 902, fins a Bernat III, el 1111. El més famós d'ells va ser Bernat I, popularment conegut com Tallaferro, que va governar durant la segona dècada del segle XI i va ser una figura clau en el desenvolupament de la capital del comtat, la vila de Besalú. El comtat ocupava l'actual comarca de la Garrotxa i a la capital queden nombroses edificacions, tant civils com religioses, que permeten rememorar-ne el passat. El 1966 va ser declarada Conjunt Històric i Artístic Nacional.

La història de la comarca es pot veure també en l'àmbit rural, en el qual predominen els petits nuclis urbans i les tradicionals masies perfectament harmonitzades en el paisatge.

Què veure-hi

Durant l'Edat Mitjana, Besalú va ser un exemple de convivència entre diferents pobles, com el cristià i el jueu. El barri jueu de la ciutat està molt ben conservat. Es pot visitar la sinagoga, el micvé i el Portal dels Jueus. La sinagoga es va construir el 4 d'octubre de 1264, quan Jaume I el Conqueridor va donar permís a la comunitat jueva de la ciutat per edificar un temple en el qual reunir-se i resar. Sota la sinagoga es va trobar el micvé, una càmera única en el seu gènere a Europa, destinada a facilitar els banys purificadors que la religió hebrea obliga a prendre en certes ocasions de la vida, com després de donar a llum, abans del sàbat o durant el Yom Kippur. També es conserva molt bé el Portal dels Jueus, que era la via de sortida del barri jueu.

El monestir benedictí de Sant Pere, també a Besalú, va ser un important centre de pelegrinatge a l'Edat Mitjana. Va ser fundat l'any 977 pel comte-bisbe Miró i s'hi conserven les relíquies de Sant Prim i Sant Felicià.

Com tot centre important de pelegrinatge, Besalú comptava amb totes les infraestructures precises per fer-se càrrec de les necessitats dels pelegrins. L'hospital de Sant Julià es va construir al segle XII i formava part del monestir de Sant Pere. Encara que l'interior ha estat reconstruït, conserva la façana romànica original, en la qual destaca un portal profusament decorat.

Un altre important edifici és el de la Cúria reial, un palau presidit per una sala gòtica amb bells arcs ogivals en la qual es conserven fragments de la muralla recuperats en les diverses excavacions que s'han dut a terme a la ciutat. Però, sense cap mena de dubte, la imatge més característica de Besalú és la del pont. Es tracta d'una construcció fortificada de 105 metres de longitud formada per set arcs, que es va fer entre els segles XI i XII, encara que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. Era el punt d'entrada a la ciutat fortificada.

Al sud de la comarca es troba l'important conjunt medieval de Santa Pau, que també formava part del comtat de Besalú. Està format per un castell construït entre els segles XIII i XIV, una església gòtica d'una sola nau i una plaça porticada on se celebrava el mercat.

L'arquitectura civil medieval està ben representada a la Casa Juvinyà, a Sant Joan les Fonts, una edificació senyorial del segle XII formada per una torre de planta quadrada i una sala.

Una altra de les imatges més conegudes de la Garrotxa és la del poble de Castellfollit de la Roca, situat sobre un impressionant cingle basàltic de més de cinquanta metres d'altura. La imatge de l'església i de les cases penjant sobre el precipici és colpidora, i les vistes que es tenen des del poble sobre les valls del riu Fluvià i del riu Toronell són magnífiques. El nucli antic del poble té la típica estructura de vila medieval, formada per carrers estrets i petites placetes.

A la zona de l'Alta Garrotxa hi ha nombroses esglésies d'estil romànic com la de Sant Joan de Balbs, la de Santa Bàrbara de Pruneres o la de Santa Eulàlia de Beguda, però per damunt de totes destaca la de Sant Cristófol, a Beget, en la qual es conserven diversos tresors artístics com la pila baptismal i la preciosa majestat.

A Olot val la pena visitar el claustre del Carme, una enorme edificació de dos pisos d'estil renaixentista, i les cases modernistes del centre de la ciutat, entre les quals destaquen les dels arquitectes Alfred Paluzie, Josep Azemar i Lluís Domènech i Montaner.

En els tres museus públics de la ciutat (el Museu Comarcal, el Museu dels Volcans i el Museu dels Sants) es mostra el patrimoni cultural i natural de la comarca.

Què fer-hi

La Garrotxa és una comarca especialment indicada per al senderisme i el cicloturisme. En el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es troba el paisatge volcànic més important de la península i un dels més interessants d'Europa. Té una extensió d'aproximadament 15.000 hectàrees i uns quaranta cons volcànics. En el seu interior hi ha nombrosos itineraris per fer a peu o en BTT que recorren des de la Fageda d'en Jordà al famós volcà de Santa Margarida o el volcà del Croscat, amb el con lateral més gran de la península Ibèrica.

En l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa, que forma part de la Xarxa Natura 2000, hi ha diversos itineraris senyalitzats per fer a peu, en els quals es pot admirar l'arquitectura romànica i els petits poblets d'aquesta bonica zona del Prepirineu.

Una altra interessant ruta per fer a peu és la Via Romana del Capsacosta, entre Hostalets de Capsacosta i Sant Pau de Segúries, al Ripollès. En temps de l'Imperi romà era una branca secundària de la Via Augusta que anava des de Figueres, per la Vall de Bianya i el Capsacosta, fins al coll d'Ares, on s'ajuntava amb la via Domitia.

El camí ral que unia Vic amb Olot es va recuperar recentment. Té 44 quilòmetres de longitud i passa per les Preses, la Vall d'en Bas, la Salut, l'Hostalot, el Cabrerès (Cantonigròs i Santa Maria de Corcó), Sant Martí Sescorts i Roda de Ter.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Garrotxa
  • Garrotxa

  • Pirineus

  • Garrotxa
  • Garrotxa

  • Pirineus