Garrigues

Comarca d'interior, pertanyent a la província de Lleida, que limita pel nord amb l'Urgell i el Pla d'Urgell, per l'oest amb el Segrià, pel sud amb la Ribera d'Ebre i el Priorat i, per l'est, amb la Conca de Barberà.

Es poden diferenciar clarament dues zones, una de més plana, al nord de la comarca, i una altra amb més relleu al sud. El punt més alt és la serra de la Llena amb 1.002 metres d'altura. Gran part del territori està banyat pel riu Set, afluent del Segre.

La comarca té un clima mediterrani amb tendència continental, que provoca hiverns freds amb una temperatura mitjana de 5 graus, i estius calorosos amb mitjanes de 25 graus. En l'estació freda sol haver-hi gelades i boires abundants i persistents. Plou molt poc i ho fa principalment a la primavera.

La principal font d'ingressos d'aquesta comarca és l'agricultura que, a causa de la rigidesa del clima i a la terra difícil, és gairebé tota de secà. Es conreen ametllers, perers, pomers i presseguers, però el producte agrícola per excel·lència és l'oli. L'oli d'oliva verge de les Garrigues està considerat un dels millors del món, probablement perquè en la seva producció es conjuga la tradició oliera dels pobles mediterranis amb les noves tecnologies. Reben la Denominació d'Origen les Garrigues els olis produïts en diversos municipis de la comarca homònima, l'Urgell i el Segrià. El 50% de la producció d'oli de Lleida es concentra en aquesta comarca, que sovint supera els cinc milions i mig de litres.

En aquestes terres s'han trobat restes arqueològiques del Neolític, de l'Edat del Bronze, de l'època ibèrica i de l'època romana. Com la majoria de comarques catalanes d'interior, va tenir el seu moment d'esplendor durant l'Edat Mitjana, període del qual se'n conserven diversos castells i fortificacions com el d'Albi, que es va construir al segle XII i va ser propietat de Guillem de Cervera, o el d'Arbeca, també del segle XII, que va ser lliurat pel vescomte Ramon Folch de Cardona al cavaller Ramon de Santa-Fe. Després de la Reconquesta, la comarca es va endinsar en llargs anys de penúries provocades per una llarga successió de guerres i plagues que van afectar els cultius. Durant el segle XX va començar la recuperació econòmica gràcies a la construcció d'una xarxa de carreteres que va afavorir l'obertura cap a l'exterior i, sobretot, a la modernització i comercialització a escala mundial del gran tresor de la comarca: l'oli d'oliva.

Les Garrigues compta amb nombrosos jaciments arqueològics com el de Roques Guàrdies, a les Borges Blanques. En els buits d'una cova pròxima a la vall de Puigpelat es poden veure interessants pintures rupestres, dibuixos no figuratius de color vermellós i ataronjat en forma de barres i traços verticals, típics de l'Edat del Bronze. Al peu de la cova es va trobar un jaciment en el qual hi havia restes de sílex, pissarra, ceràmica, ossos humans i animals que encara no s'han datat. Un altre vestigi de la Prehistòria és el de la Vall de la Coma, a Albi. Es tracta d'una petita cova en la qual pot observar-se un grup de deu figures que representen formes animals i humanes traçades de forma simple i esquemàtica.

Però el conjunt de pintures rupestres més impressionant de la comarca es troba a la Roca dels Moros, al Cogul. És un dels més importants de la península Ibèrica i ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Està situat en una cova de deu metres d'ample per tres de fondària, que va ser utilitzada per l'home des del segle VIII aC fins poc abans de l'era cristiana. Hi trobem un conjunt de pintures format per unes quaranta figures. Els dibuixos, que pertanyen a l'ordre llevantí, van des de figures humanes i animals fins a inscripcions en iber i llatí. L'escena principal representa un grup de dones ballant al voltant d'un home. Al sostre també hi ha nombrosos gravats que pertanyen a l'ordre esquemàtic. Per les restes trobades a la cova se suposa que el lloc era utilitzat per celebrar cultes religiosos, ja que no s'han trobat estris relacionats amb la vida quotidiana. El curiós nom de Roca dels Moros prové de la creença dels habitants de la zona durant molt de temps que les restes pertanyien a la cultura musulmana de l'Edat Mitjana.

Més recent és l'impressionant poblat ibèric dels Vilars, a Arbeca. Normalment els nuclis ibèrics estaven situats a certa alçària, però en aquest cas sorprèn la situació en una zona completament plana del terreny. Se suposa que es va fer així per aprofitar les terres del voltant com a camps de cultiu. Però, per poder defensar-la sense comptar amb l'avantatge de l'altitud, va ser necessari construir una gran fortificació al voltant. Queden restes d'una muralla de cinc metres d'ample amb dotze torres, una barrera de pedres clavades en el sòl com si fos una estacada i un fossat de tretze metres d'ample. S'ha datat la seva construcció al voltant de l'any 750 aC i se suposa que va ser abandonat sobre el 325 aC.

Els objectes trobats en els diversos jaciments de la comarca es troben exposats en el Museu d'Arqueologia de les Borges Blanques i en el Museu d'Etnologia i d'Arqueologia de Juneda. La part d'aquest últim dedicada a l'etnologia conté una important col·lecció d'aparells, eines i maquinària del món agrícola, relacionats tant amb el treball al camp com amb la vida privada i els oficis antics.

Passejant per Albi es respira una atmosfera medieval. El castell del segle XII, acuradament restaurat, senyoreja el poble, que conserva altres racons del període com la plaça i els carrers Major, del Call, Mitjà i del Forn.

També a Arbeca hi ha un bonic castell del segle XII, des del qual, a més, es tenen unes espectaculars vistes sobre la plana d'Urgell i les muntanyes de Montsec. Al castell de l'Espluga Calba, del segle XIII, es poden visitar l'aula magna, el pati d'armes, la sala de l'Orde de Malta, una sala d'exposicions i un museu de la pagesia.

La Floresta és una altra de les localitats amb un interessant passat medieval. Al seu castell, del segle XII, es combinen els estils gòtic i renaixentista. A Vinaixa es troba la bella i austera església de Sant Joan Baptista, que es va construir a principi del segle XIV i conserva valuoses pintures romàniques.

L'Oficina Comarcal de Turisme dels Garrigues, situada a les Borges Blanques, proposa diverses rutes temàtiques que es poden fer tant a peu com amb bicicleta. Transcorren per camins senyalitzats i són una bona forma d'endinsar-se a la comarca. Una de les més interessants és la de l'oli, en la qual es visiten fàbriques, molins i museus dedicats a l'or líquid de les Garrigues. En la ruta de la Calç es passa per una trentena de forns de calç que van estar en funcionament fins al segle XX; en la de les Cabanes de Pedra Seca es poden veure aquestes petites construccions amb volta, en les quals l'únic element constructiu és la pedra, i en la ruta del Romànic es visiten diverses esglésies i ermites com la de Sant Salvador, a les Borges Blanques, o la de Santa Maria dels Besses, a Bovera.