Conca de Barberà

Comarca de la província de Tarragona situada a la part central sud de Catalunya, que enllaça la Costa Daurada amb l'interior del país. De nord a sud i d'oest a est, està envoltada per les comarques de la Segarra, l'Urgell, les Garrigues, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp i l'Anoia. Paisatgísticament, es poden diferenciar tres zones: una travessada pels rius Francolí i Anguera, en la qual predomina la vinya i on es troba Montblanc, la capital; una altra situada a l'extrem nord, al voltant de Santa Coloma de Queralt, on predomina el cultiu de cereals, coneguda com la Baixa Segarra, i una tercera, més muntanyenca, al costat de les muntanyes de Prades, en el sud-est del territori.

Donada la situació entre la costa i l'interior, la comarca gaudeix d'un clima mediterrani de transició. Els hiverns són moderats, encara que sol gelar a les nits entre octubre i abril, moments en què la temperatura pot baixar fins als deu graus sota zero. Els estius són calorosos i els termòmetres freguen fàcilment els quaranta graus. Plou poc i ho fa principalment a la primavera i tardor.

L'economia de la Conca de Barberà ha estat lligada des de sempre a l'agricultura i aquest sector segueix predominant en l'actualitat. Els seus habitants han après, al llarg dels anys, a treure un rendiment  més gran a una terra en principi dura i difícil. Els cultius principals són els cereals i la vinya. Aquesta última és la més important, no només en l'economia sinó també en tota la cultura de la comarca. L'esforç dels viticultors de la zona ha aconseguit que els seus vins hagin estat reconeguts amb el segell de Denominació d'Origen Conca de Barberà.

La comarca va estar habitada ja durant el període neolític, com ho demostren les nombroses coves amb restes prehistòriques, moltes de les quals han estat declarades Patrimoni Mundial per la Unesco. No s'han trobat restes de l'època romana ni de l'època musulmana, només se'n conserven alguns topònims. De la Reconquesta queden restes d'alguns castells, molts dels quals construïts durant el regnat de Ramon Berenguer I per garantir la defensa del territori. De mitjan segle XII és el monestir de Poblet, construït per monjos cistercencs sota el regnat de Ramon Berenguer IV, després de la Reconquesta.

Va ser en aquesta època quan es va crear la vegueria de Montblanc, els territoris de la qual, a la fi del segle XIV, coincidien pràcticament amb la comarca actual. El seu desenvolupament va ser impulsat, sobretot, pel monestir de Poblet i pel mercat de Montblanc.

Entre els segles XV i XIX va passar per un llarg període de decadència, relacionat amb les successives guerres dels Segadors, de Successió i de la Independència espanyola, i pel tancament del monestir de Poblet el 1822.

Del període d'esplendor de la Conca de Barberà, durant l'Edat Mitjana, s'han conservat nombroses tradicions que queden reflectides a les festes populars de les diferents localitats que componen la comarca, com la de la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, a Montblanc.

De les moltes coves que es conserven del període neolític cal destacar la de Font Major, a l'Espluga de Francolí, en la qual es pot realitzar una visita guiada.

El monument més emblemàtic de la Conca de Barberà és, sense cap mena de dubte, el monestir de Poblet. Va ser construït durant el segle XII i, des de llavors, ha marcat la història i el desenvolupament de la comarca. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i, actualment, és el monestir cistercenc habitat per monjos més gran d'Europa. De l'època medieval també són el castell de Milmanda, actualment reconvertit en una explotació vinícola, i els nuclis antics de la capital, Montblanc, i de l'Espluga de Francolí.

La important relació de la zona amb la indústria del vi es pot apreciar en la visita al Museu del Vi, situat en un bell celler modernista de l'Espluga de Francolí i en el Museu de la Vinya i el Vi de Prenafeta, a Montblanc.

Per endinsar-se en la història, l'art i l'etnografia de la Conca es recomana visitar el Museu Comarcal de la Conca de Barberà.

Una bona forma de conèixer la comarca i admirar la bellesa del seu paisatge és recórrer, caminant o pedalejant amb bicicleta BTT, algun dels camins perfectament senyalitzats. N'hi ha tres de gran recorregut, entre els quals destaca el GR 175, que recorre els principals monuments de l'orde del Cister, i sis de petit recorregut.

A causa de l'alta qualitat dels seus vins, la comarca compta amb una denominació d'origen vinícola pròpia. A la fi del segle XIX la plaga de la fil·loxera va arrasar els vinyers i va obligar els vinicultors a associar-se per poder tirar endavant. D'aquells temps de penúria han quedat uns preciosos edificis modernistes que van ser dissenyats per a les cooperatives. Es pot fer una ruta per visitar-los que discorre per les localitats de Montblanc, Barberà de la Conca, Pira, Sarral, Rocafort de Queralt, Solivella, Vimbodí i l'Espluga de Francolí.

Si es vol descobrir el llegat arquitectònic de l'època medieval es pot seguir una ruta que passa per les localitats de Santa Coloma de Queralt, les Piles, Conesa, Rocafort de Queralt, Sarral, Barberà de la Conca, l'Espluga de Francolí, Montblanc i Vimbodí i Poblet.

Una altra forma interessant de recórrer la comarca és seguir la línia de castells de defensa erigits, al llarg del riu Gaià, durant l'Edat Mitjana: Montargull, Aguiló, Santa Coloma de Queralt, Figuerola, Sant Gallard, Guialmons, les Piles, Biure de Gaià, Pontils, Santa Perpètua de Gaià, Seguer i Sant Magí de la Brufaganya.