Cerdanya

La Cerdanya és un territori natural que està separat en dues parts: l'Alta Cerdanya, que depèn de la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló (la Catalunya Nord) i és on es troba el municipi de Llívia; i, després, la Baixa, la catalana, que està dividia entre les províncies de Girona i de Lleida.

La Cerdanya catalana està formada per l'alta vall del riu Segre, on es troba la plana més gran dels Pirineus, i el conjunt muntanyós de la serra del Cadí i la del Moixeró, entre d'altres massissos. Limita al nord amb els països de França i Andorra, a l'oest amb la comarca de l'Alt Urgell, al sud amb el Berguedà i a l'est amb el Ripollès.

El seu riu més important és el Segre, que neix a l'Alta Cerdanya i passa per tota la comarca amb l'aigua de tres afluents: el Raür, la Llavanera i el Querol.

Situada al cor del Pirineu català, presenta els trets climàtics propis d'una comarca de muntanya, on el rigor hivernal es fa palès amb nevades freqüents i gelades rigoroses, que sovint arriben a glaçar la superfície dels estanys del territori, com el de la capital, Puigcerdà.

L'economia de la comarca es basa en gran part en el turisme i els serveis, ja que si bé és cert que bona part de l'any la població és molt baixa, a l'hivern i a l'estiu, cada vegada més també, es multiplica exponencialment. Els esports relacionats amb la neu són el principal focus d'atracció i, per això, és lloc habitual de segones residències, motiu que va fer créixer també el sector de la construcció. A l'estiu, la bellesa dels paratges i les rutes que s'hi poden fer permeten desenvolupar el turisme rural.

L'agricultura ha anat perdent pes en l'economia de la Cerdanya, on els principals cultius són els cereals, els farratges i l'aprofitament dels boscos. Els prats, però, permeten mantenir les pastures dels ramats i la producció lletera que sí que manté una importància cabdal. Finalment, la indústria està poc desenvolupada, però destaca la relacionada amb l'alimentació, la fusta i el tabac.

Les pintures rupestres a l'abric de la Vall d'Ingla són la primera mostra d'activitat humana a la Cerdanya, tot i que estan documentats enterraments col·lectius en les coves i els dòlmens repartits per la comarca.

El segle I, els romans van formar un assentament clau a l'actual Llívia i la van constituir com la capital de la zona. Va ser un una vila important des del punt de vista defensiu i comercial, però la desaparició de l'imperi la va deixar en mans de la població autòctona primer, i musulmana després.

El segle XII, el rei Alfons el Cast fundà la vila de Puigcerdà, que ràpidament va centralitzar bona part de l'economia de la zona. Amb la mort del rei Jaume I, la Cerdanya va passar a mans del Regne de Mallorca, però les guerres constants entre catalans i mallorquins van fer que aquesta comarca fos objecte de desig i canviés de rei fins al segle XIV, quan Pere el Cerimoniós va reunir els dos regnes.

Catalans i mallorquins recorrien als monarques de França per ajudar-se a mantenir les comarques del Rosselló i la Cerdanya, fet que va provocar que el francs anessin guanyant interès i possessions. Tot plegat es concreta definitivament amb la firma dels Tractats dels Pirineus, de 1659, que posaven fi a la guerra entre espanyols i francesos, i els primers renuncien als territoris més enllà dels Pirineus.

La situació fronterera de la comarca va seguir marcant la història inestable del territori amb la Guerra del Francès (1808-1814), que representa una nova invasió del nord a tota Catalunya. Més endavant, després de les guerres carlines, es firmen els Tractats de Baiona, que estipulen definitivament les fronteres entre els dos territoris.

La Cerdanya és una comarca que destaca especialment per la vegetació de muntanya. En els seus límits es poden veure el Parc Natural del Cadí-Moixeró, la Vall d'Ingla, el Parc Natural de la Tossa la Plana de Lles-Puigpedrós o la Vall de la Llosa. En aquests paratges es troben la Cova d'Anes de Prullans i dues restes imprescindibles com són els dolmens de Pavorda, a Alp, i el d'Orèn (Prullans).

Per una altra banda, paga la pena dedicar temps a descobrir els pobles i els seus nuclis antics. En aquest sentit destaquen Bellver de Cerdanya, Bolvir, el centre històric de Puigcerdà o el barri antic de Llívia. D'aquesta última població cal ressaltar dues visites on la història queda palesa: l'altar preromà conegut com la Pedra Dreta i l'aqüeducte Pont de Carresut. A més, també es troben vestigis històrics a Alp i la seva torre fortificada o a Lles de Cerdanya i a Montellà i Martinet, que acullen búnquers construïts després de la Segona Guerra Mundial, oberts a les visites.

La comarca és un referent de l'estil romànic, tal com podem veure en les esglésies i edificis repartits pel territori com la de Santa Maria de Mosoll a Das, l'església de Sant Sadurní de Meranges, la de Santa Maria de Músser de Lles i les de Bellver de Cerdanya (Santa Maria de Talló i Sant Julià de Pedra). D'aquesta època, cal destacar l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà.

Respecte al patrimoni històric i cultural, és important esmentar el pas del Modernisme per la Cerdanya. Prova d'això en són la casa consistorial de Das i la Torre del Remei de Bolvir.

Finalment, cal destacar l'activitat cultural que es desenvolupa en espais com la Col·lecció Museu, que mostra la vida dels camperols de Das, el Museu de l'Esclop de Meranges i el Museu Municipal de Llívia.

L'activitat recreativa per excel·lència de la Cerdanya és la pràctica de l'esquí, ja que disposa de dues de les estacions més importants del país com són La Masella i La Molina, però també d'altres més específiques per l'esquí nòrdic: Guils Fontanera de Guils de Cerdanya, i Arasa i Lles a Lles de Cerdanya.

A l'estiu es poden practicar tota mena de rutes de senderisme, en bicicleta o, fins i tot, a cavall. El ventall de propostes és ben ampli: seguir la Ruta dels Segadors al Parc del Cadí-Moixeró, fer alguna excursió a les fonts de Basses de Pallaret i la Vall a Bolvir, pujar al Coll de Pal o a la Tossa d'Alp, o endinsar-se pel camí de Sant Marc i el dels Enamorats a Puigcerdà. La capital acull, a més, una cita important a la comarca: la Ruta Pirenaica de les tres nacions, una marxa cicloturista que acaba amb una arrosada.

Una altra de les activitats que es practica sovint a la zona és la pesca recreativa de la truita del Segre, que es pot fer a Montellà; i, per als més valents, l'aeròdrom de la Cerdanya ofereix vols amb ultralleugers o en ala delta.

Pel que fa a la cultura, és molt recomanable seguir la ruta literària Ruiz Zafón-el Joc de l'Àngel- que recorre els municipis en què transcorre la novel·la de l'escriptor.

La gastronomia és un altre dels atractius de la Cerdanya. El plat més conegut és el trinxat, però també destaquen les peres de Puigcerdà i els naps de Talltendre d'Alp. Els pobles de Prullans i Montellà i Martinet són reconeguts per la seva cuina de muntanya, i a Alp se celebra una mostra gastronòmica.

Quant a tradicions i celebracions, cal ressaltar la Festa de l'Estany a Puigcerdà, l'Aplec a la Font de Talló de Bellver de Cerdanya, la Festa de Sant Sadurní de Prullans i el Festival de Música de la Vila de Llívia, on també celebren la coneguda Festa de Rams.