Berguedà

Situat al nord de la província de Barcelona, el Berguedà s'estén entre les serres del Prepirineu i del Pirineu, en què destaquen les de Cadí i Moixeró, amb un parc natural propi i el conegut massís del Pedraforca, i la Depressió Central. A la comarca neix el riu Llobregat, que la creua de nord a sud i n'és l'eix vertebrador.

El clima, mediterrani humit, és força variable i pot presentar temperatures extremes. Les precipitacions són irregulars, com és típic a l'àrea d'influència mediterrània. L'agost sol ser el mes amb més pluges.

L'activitat econòmica més rellevant de Berga és la indústria, sobretot la tèxtil cotonera. També són importants la indústria alimentària i la de la fusta.

El sector serveis i el comerç s'han desenvolupat molt en els darrers anys gràcies a la millora de les comunicacions. L'agricultura i la ramaderia també tenen un paper destacat en l'economia de la població.

Els primers pobladors de la comarca, segons els vestigis trobats, es remunten al Neolític. Durant el període iber hi habitaven els bergistans, que ocupaven la zona de l'alt Llobregat. Aquests van ser sotmesos pels romans, amb Anníbal, primer, i Cató, després. Amb l'arribada dels sarraïns, el Berguedà es convertí en un territori estratègic per la situació fronterera i més endavant esdevingué part del comtat de la Cerdanya i del comtat de Berga (segle XI). A aquella època pertany el trobador Guillem de Berguedà, una de les figures literàries més importants del territori.

Després de patir les conseqüències de les epidèmies, el bandolerisme, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, el Berguedà visqué una època de creixement econòmic i demogràfic, gràcies al desenvolupament de la indústria tèxtil, en la qual la comarca contribueix amb la creació de la pròpia màquina de filar, coneguda com la berguedana o maixerina.

Durant les guerres carlines, el Berguedà era un dels punts neuràlgics de Catalunya, ja des de la primera insurrecció dels carlins.

Pel que fa al segle XX, cal destacar la important presència dels anarquistes, amb la revolta de Fígols el 1932 i alguns episodis durant la Guerra Civil. Posteriorment, el territori es convertí en escenari de contraban i d'algunes accions dels maquis.

La indústria va recuperar força en els sectors de la mineria i el tèxtil fins a l'arribada de la crisi dels anys setanta, que va significar una forta regressió per a la comarca, tant econòmica com demogràfica.

El Berguedà compta amb una cultura popular molt arrelada, i la Patum esdevé el símbol per excel·lència de la identitat berguedana. Els seus orígens es remunten al segle XIV i, més concretament, en el conjunt d'entremesos que acompanyaven la processó de Corpus.

Gran part del patrimoni que conserva el Berguedà té l'empremta del romànic. En aquest sentit, destaquen les pintures de l'església de Sant Quirze de Pedret de Cercs, un dels edificis preromànics més notables de Catalunya; l'església de Sant Jaume de Frontanyà, declarada Monument Històric i Artístic; els monestirs de Santa Maria de Lillet, a la Pobla de Lillet, i el de Sant Llorenç, a Guardiola del Berguedà; i també l'església de Sant Sadurní de Rotgers, a Borredà, o la de Sant Vicenç d'Obiols, a Avià.

Durant el segle XIX, la comarca va ser una terra de referència quant a la indústria tèxtil i minera. Avui dia encara es poden visitar alguns vestigis d'aquells temps esplendorosos com la colònia agrícola i industrial del Collet, la mina de petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà, o les tres colònies industrials del municipi de Gironella, amb construccions singulars com la casa pairal Teixidor-Bassacs, actualment convertida en un museu. Als voltants de Puig-reig també es troben nombrosos exemples de l'època com les colònies de Cal Pons i la de Cal Vidal, entre d'altres.

Quant al Modernisme, si bé la comarca no és una de les més rellevants, es troben alguns exemples destacables d'aquest estil arquitectònic al carrer Major de Berga, la capital, i també a tocar de la Pobla de Lillet, on es troba el xalet de Catllaràs i els Jardins Artigas, totes dues obres d'Antoni Gaudí.

El Berguedà compta amb una gran riquesa paisatgística que es caracteritza per la diversitat, ja que abasta des de les serres pirinenques fins a la plana de la Depressió Central, amb el riu Llobregat marcant el camí. De fet, la comarca veu néixer aquest important riu català a les fonts homònimes situades a gairebé 1.300 metres sobre el nivell del mar, a prop de Castellar de n'Hug. Descobrir-les tot fent una excursió és una de les activitats més practicades a la comarca.

L'aigua és molt present al territori, amb indrets que val la pena visitar, com ara el pantà de Baells, situat a Cercs i alimentat pel curs del Llobregat, o també la riera de Merlès, una part de la qual es troba protegida com a Paratge d'Interès Natural. Es pot practicar la pesca en alguns dels trams o resseguir-la passejant pel sender GR 4, que passa pel municipi de Santa Maria de Merlès.

Al Berguedà trobem el massís del Pedraforca, bressol de l'alpinisme català i, encara avui dia, un dels indrets més atractius per practicar el senderisme i l'escalada, amb el punt de partida tant al municipi de Saldes com a Gósol. El cim forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, un dels més grans de Catalunya i que té a Bagà el seu centre d'informació.

Finalment, algunes de les activitats més enriquidores per dur a terme a la comarca estan relacionades amb les seves festes i tradicions. La Patum de Berga és la més emblemàtica i la que, sense cap mena de dubte, concentra més gent, però també n'hi ha d'altres com la Trobada d'Acordionistes de Saldes o el Concurs de Gossos d'Atura a Castellar de n'Hug.