Els primers pobladors de la comarca, segons els vestigis trobats, es remunten al Neolític. Durant el període iber hi habitaven els bergistans, que ocupaven la zona de l'alt Llobregat. Aquests van ser sotmesos pels romans, amb Anníbal, primer, i Cató, després. Amb l'arribada dels sarraïns, el Berguedà es convertí en un territori estratègic per la situació fronterera i més endavant esdevingué part del comtat de la Cerdanya i del comtat de Berga (segle XI). A aquella època pertany el trobador Guillem de Berguedà, una de les figures literàries més importants del territori.
Després de patir les conseqüències de les epidèmies, el bandolerisme, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, el Berguedà visqué una època de creixement econòmic i demogràfic, gràcies al desenvolupament de la indústria tèxtil, en la qual la comarca contribueix amb la creació de la pròpia màquina de filar, coneguda com la berguedana o maixerina.
Durant les guerres carlines, el Berguedà era un dels punts neuràlgics de Catalunya, ja des de la primera insurrecció dels carlins.
Pel que fa al segle XX, cal destacar la important presència dels anarquistes, amb la revolta de Fígols el 1932 i alguns episodis durant la Guerra Civil. Posteriorment, el territori es convertí en escenari de contraban i d'algunes accions dels maquis.
La indústria va recuperar força en els sectors de la mineria i el tèxtil fins a l'arribada de la crisi dels anys setanta, que va significar una forta regressió per a la comarca, tant econòmica com demogràfica.
El Berguedà compta amb una cultura popular molt arrelada, i la Patum esdevé el símbol per excel·lència de la identitat berguedana. Els seus orígens es remunten al segle XIV i, més concretament, en el conjunt d'entremesos que acompanyaven la processó de Corpus.