Alt Camp

La comarca de l'Alt Camp, que forma part de l'extrem oriental del Camp de Tarragona, se situa a la meitat sud de Catalunya. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà (nord), l'Anoia (nord-est), i amb l'Alt Penedès i Baix Penedès per l'est i sud-est, respectivament; i amb el Tarragonès (sud) i el Baix Camp per la part occidental.

Gaudeix d'una extensa plana, excepte a les terres altes de les serres de Gaià (est) i Miramar (nord); i part de les muntanyes de Prades, que la separen de la Conca de Barberà, d'on procedeixen els dos rius que la travessen de nord-est a sud-est: el Francolí i el Gaià.

El clima és mediterrani, temperat i suau, amb diferències moderades entre les estacions de l'any. Les precipitacions són escasses i es produeixen principalment a la primavera i a la tardor.

El comerç i la indústria són els sectors principals de l'economia comarcal. La indústria, força diversificada, es concentra principalment en la metal·lúrgica, l'automoció i l'alimentació.

L'agricultura és bàsicament de secà, i se centra principalment en la vinya, les oliveres, els avellaners i els cereals; pel que fa al regadiu produeix hortalisses i els famosos calçots. L'avicultura i la cria de porcins també destaquen entre les activitats tradicionals de la comarca.

Hi ha constància que la primera població que habità la comarca de l'Alt Camp es remunta a l'època del paleolític. Eren nòmades que vivien en balmes als voltants de Valls. Durant el neolític i l'edat de bronze els habitants, que ja practicaven l'agricultura i la ramaderia, es van instal·lar en diverses coves.

S'han trobat restes ibèriques d'assentaments rurals repartits per la comarca, però els més importants són els del Vilar, a Valls. Amb l'arribada dels romans a la plana que forma actualment el Camp de Tarragona, diverses vil·les romanes es van assentar a les actuals poblacions d'Alcover o Vila-rodona, on consten 22 de censades i un columbari de caràcter funerari del segle I. L'aqüeducte que va des de El Pont de l'Armentera fins a Tarragona és també un vestigi de l'època.

Les principals jurisdiccions senyorials de l'època medieval van ser les de l'arquebisbe de Tarragona, del monestir cistercenc de Santes Creus i del comtat de Prades. Quant a poblacions, Valls i Alcover comptaven amb el major dinamisme econòmic i demogràfic. Tant l'activitat comercial de fires i mercats com l'agricultura eren predominants en aquells temps, sobretot el conreu de la vinya que s'ha mantingut fins avui dia. En són exemple els nombrosos cellers i cooperatives vitivinícoles que hi ha actualment a la comarca i que van ser fundats a finals del segle XIX.

L'Alt Camp també va pujar al tren de la industrialització malgrat que no va poder seguir el ritme de la resta del Camp de Tarragona dividit posteriorment en tres comarques pel geògraf Pau Vila. Les causes van ser la seva situació d'aïllament i la falta de cursos hidràulics potents. Aquest fet va provocar una disminució de la població i una migració demogràfica dels pobles rurals cap a Valls, on es concentraven les fàbriques. A grans trets, aquesta tendència migratòria s'ha mantingut fins a l'actualitat.

L'Alt Camp és una comarca rica en tradicions. En aquesta terra es va inventar la calçotada a finals del segle XIX. Segons diuen va ser idea d'un pagès vallenc conegut amb el nom de Xat de Benaiges. A partir de les primeres dècades del segle següent, va esdevenir àpat i trobada habitual de moltes famílies de la comarca durant els dies festius. Des de 1982, cada darrer diumenge del mes de gener la Gran Festa de la Calçotada recorda aquesta tradició centenària, estesa avui dia per tot el territori català, a la ciutat que la va veure néixer: Valls.

El ric patrimoni monumental de l'Alt Camp consta de diverses esglésies i nuclis antics que ens porten a una de les èpoques esplendoroses de la comarca, l'Edat Mitjana. Mostres d'aquells temps són el castell de Rocamora, a Montferri, d'estil romànic (segle XI), i l'esplèndid monestir de Santes Creus, construït el 1160 i situat a l'actual terme municipal d'Aiguamúrcia. Una bona manera d'aproximar-s'hi és seguir la Ruta del Cister o la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya, dos itineraris que l'inclouen en el trajecte.

L'herència medieval també es constata tot passejant pel nucli antic d'Alcover, seguint el recorregut guiat que ofereix el seu Museu Municipal; o endinsant-se en el call jueu de Valls. La capital acull dos grans centres culturals que mereixen una visita: el Museu de Valls, dedicat a l'art català de l'últim segle i mig, i el Museu de Carros i Eines de Camp, amb més de 4.000 peces emprades antigament per treballar la terra.

En cas de voler retrocedir encara més en el temps, les troballes arqueològiques de Vila-rodona són un dels grans al·licients per visitar la comarca. El municipi conserva la Cova Gran, antic refugi durant el Neolític, i el Columbari, un exemple d'arquitectura funerària romana.

Pel que fa a les tradicions, la cultura castellera està fortament arrelada a la comarca, especialment a la capital. Les colles Vella i Jove dels Xiquets de Valls són emblemes entre el món casteller. Poder viure una jornada dedicada a aquestes espectaculars torres humanes, considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és una experiència molt recomanable.

A més de practicar esports com ara el descens de barrancs a l'entorn natural d'Alcover, també es poden triar els itineraris per recórrer la comarca a peu, en bicicleta de muntanya o amb cotxe. Un dels recorreguts és el que permet conèixer diversos tipus de barraques de pedra seca, tan característiques del patrimoni agrícola de la contrada. La ruta surt del municipi del Pla de Santa Maria, al peu de la serra de Miramar, on, a més, es troba un dels exemplars d'església romànica més interessants d'aquesta zona de Catalunya: l'església de Sant Ramon de Penyafort. A banda dels senders i camins que arriben fins al monestir de Santes Creus, cal destacar la ruta de muntanya que es pot fer en cotxe i permet gaudir de les vistes que ofereix l'entorn del municipi de Mont-ral, centre d'excursionisme de la comarca i punt d'escalada internacional.

Una altra de les rutes populars és la que segueix la pista de diversos cellers modernistes. Obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, aquestes dites catedrals del vi combinen l'estètica amb la funcionalitat, ja que avui dia són encara seus de cooperatives agrícoles i vitivinícoles. Cal destacar la Vinícola de Nulles i els cellers de Valls, Alió i Vila-rodona, entre d'altres establiments idonis per tastar els productes de la terra.

La vintena de municipis de l'Alt Camp aporten vitalitat a la comarca amb cada una de les seves festes majors. De totes maneres, existeixen altres festivitats importants com la Festa del Corpus a Nulles, la Gran Festa de la Calçotada de Valls o la Fesolada a Vila-rodona. El fesols, els calçots i els cubanos (dolços d'Alcover), a més del vi i l'oli, són tres ingredients principals de la gastronomia de la comarca.