Rupit i Pruit

El municipi de Rupit i Pruit, resultat de l'annexió el 1977 de Pruit a Rupit, es troba al centre geogràfic de les muntanyes de Collsacabra. El territori s'estén pel pla de Montdois, a l'esquerra de la vall del Ter: cal destacar el pla d’Aiats, voltat de precipicis. La riera de Rupit o de Sallent, afluent del Ter, drena el terme. També hi desemboca el torrent del Gravet.

L’economia del municipi se centra actualment en el turisme i les empreses de serveis: hi ha una bona xarxa d’establiments hotelers i de comerços.

Pel que fa a les feines del camp, la ramaderia encara manté una certa activitat, sobretot la bovina i la porcina, mentre que l'agricultura es redueix a petites extensions de cereals, farratge i patates.

L'origen de la vila el trobem en el castell que es va construir pels voltants de l'any 1000, substituint l’originari de Fàbregues. Al seu entorn es van anar construint les cases dels pobladors.

Al segle XIV la població va patir un decreixement important, però es recuperà. Als segles XVII i XVIII arribà a la màxima esplendor que recorda la vila.

Pruit, el nucli veí, s’esmenta ja el 955, quan pertanyia als vescomtes d'Osona. Sempre ha estat unit al castell i a la jurisdicció de Rupit.

El 1860 eren dos municipis independents, però a les darreries del segle XX tornaren a formar una unitat administrativa.

Al nucli antic de Rupit trobem vells casals de pedra del segle XVI al XVIII, molts dels quals conserven encara la data i els noms dels fundadors. Tenen bonics portals i entrades, finestres treballades, balconades de fusta i escuts.

Destaquen les dels carrer del Fossar i de l’Església. Al número 12 del carrer del Palau es troba la Notaria Soler, un palau notarial del qual es tenen notícies des del segle XIV. Té la porta principal adovellada amb l'escut de la família Soler.

Al mateix nucli es troba l’església de Sant Miquel Arcàngel (segle XVII). És d’estil barroc amb elements neoclàssics, coronat amb un arc de mig punt, de pedra, amb cinc columnetes còniques. En destaca el retaule, adquirit a Olot el 1878, i el campanar de pedra, construït entre 1786 i 1869.

L’antiga església parroquial, situada al camí de Rupit a mas del Pendís, era la de Sant Joan de Fàbregues. Originària del segle XI, és un edifici romànic d’una sola nau amb tres absis de disposició trevolada i el cimbori octogonal rematat amb lluerna. Fou restaurada el 1976.

Dalt un cim roquer, en un meandre de la riera de Rupit, es troba l’església de Santa Magdalena (segle XVIII), amb porta adovellada i nau de volta de canó.

A Pruit destaca l’església de Sant Andreu. Té un cos romànic, del segle XII, amb un gran portal adovellat, i un campanar renaixentista del segle XVIII fet de pedra picada.

Una altra església destacable és la de Sant Llorenç Dosmunts. Envoltada pel cros del cementiri, prop de camps de conreu, és un edifici romànic del segle XII fet en pedra daurada i amb un ampli campanar d’espadanya. El frontal romànic, amb un pantocràtor central, es conserva al Museu Episcopal de Vic.

A més del nucli històric i les esglésies, els altres elements arquitectònics importants són els ponts i les masies. Entre els ponts destaca el de Can Badaire: situat sobre la riera de Rupit. servia de pas al camí de Rupit a Susqueda i fou reconstruït el 1983.

També cal veure el pont Penjant, construït el 1945 i restaurat el 1994, i el pont de la Sala, medieval, sobre la riera de Rupit i situat sota el mas del mateox nom, al camí entre Rupit i Cantonigròs.

Entre els masos destaca el Bac de Collsacabra, situat al peu de la carretera C-153 i de noble arquitectura. Esmentat ja al segle XIII, té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser. També són dignes de menció els masos de l’Aulet, la Fontana, el Coll, les Viles o Comajoan.

A Rupit s’organitzen, per primavera i estiu, rutes guiades per conèixer el municipi, com la dels boscos, que permet veure coníferes a la zona de Corriol, fagedes al Soler i al puig d’en Bac i rouredes a Rupit.

Una altra ruta imprescindible és la que porta fins al salt de Sallent per un paisatge on es barregen antics molins abandonats (com el de Patrones o el del Tornall) amb gorgs, saltants i fonts. Alguns d’aquests són la balma d’en Pedretes, a sota mateix del poble de Rupit; el salt del Molí Rodó, amb una caiguda de 25 metres, i finalment el salt del Sallent, on la riera de Rupit es precipita al buit en una caiguda de 100 metres.

A la balma dels Llims, sota el pont penjant de Rupit i al camí de Sant Joan de Fàbregues hi ha instal·lades fogueres, taules i bancs de pedra.

Hi ha dos miradors destacables: el que es troba a Rupit mateix, al passatge del mas del Soler, que ofereix vistes del poble, dels masos dels voltants i de l’Agullola (una enorme roca despresa del cingle que alguns anomenen, per la seva forma, el mugró de Catalunya), i el mirador de la carretera de Pruit a Falgars, que brinda vistes dels Pirineus i dels cingles d’Aiats.

Quant a la gastronomia, a Rupit es poden tastar plats típics d’Osona, com les faves, les escudelles o els estofats fets amb carn de caça.