Vilafranca del Penedès

Els orígens de Vilafranca es remunten al segle XII, com un agrupament de cases al voltant de la torre Dela, situada en algun punt imprecís de la Via Augusta.

La tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls del comte de Barcelona, amb la celebració del mercat setmanal des de la seva mateixa fundació, van afavorir el ràpid creixement de la població.

Al segle XIII ja és una vila medieval consolidada i en plena expansió econòmica, comercial i política, i una de les ciutats més importants del país sota el domini de la Corona. Entre els segles XIV i XVIII, la puixança de Vilafranca es va veure limitada per la sèrie d'epidèmies i guerres que van assolar Catalunya.

Després de la Guerra del Francès, el conreu vitícola va experimentar un espectacular creixement que va enriquir tota la comarca. Però la fil·loxera, a finals del segle XIX, va arrasar les vinyes i va provocar una crisi econòmica i el descens demogràfic.

Abans d'encetar el segle XX, el sector vitícola s'havia començat a recuperar, consolidant la personalitat agrícola del municipi. Després de l'estancament originat per la Guerra Civil, a partir dels anys cinquanta Vilafranca del Penedès reviu una època d'expansió cap al sector industrial, sense perdre la seva privilegiada relació amb el vi.

Des del punt de vista monumental, Vilafranca gaudeix d'una remarcable herència gòtica, resultat de la importància política que va tenir durant els segles XIII i XIV. Formen part del barri gòtic les places de la Vila, de Santa Maria, de Jaume I i de l'Oli, a més del carrer de Santa Maria.

Hi destaca la basílica de Santa Maria, edifici gòtic del final del segle XIII, que té un campanar independent, l'estructura del qual és una torre octogonal de dos cossos. Al seu costat hi ha el palau Baltà, del segle XIV, que va ser restaurat el 1889.

Davant de la basílica s'aixequen l'església de Sant Josep, del segle XIV, que havia estat de l'orde de l'Hospital i que actualment funciona com a sala d'exposicions, i el palau Reial, del segle XIII, que acull el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

A la plaça Jaume I, es troba el monument als Castellers de Vilafranca, una institució de gran tradició i importància a la vila i una de les millors colles castelleres de tot Catalunya, i la casa Gomà, l'actual biblioteca Torras i Bages, que conté vistoses arcuacions gòtiques a l'interior i que va ser la casa pairal del bisbe Torras i Bages.

Des de la plaça, anant pel carrer de Santa Maria, s'arriba a la plaça de la Vila, on hi ha l'Ajuntament, un antic palau gòtic de façana principal modernista (1912), i Can Macià, un casal gòtic del segle XV.

A la rambla Sant Francesc destaca el monument a Milà i Fontanals, amb escultures d'Eusebi Arnau i Manuel Fuxà. També a la mateixa via, es poden veure l'església i el convent de Sant Francesc, on hi ha sepulcres i làpides diversos i s'hi allotja el retaule de la Presentació de la Mare de Déu i Sant Jordi, obra de Lluís Borrassà (segle XIV).

Des de la mateixa rambla, i caminant en direcció a Sant Martí Sarroca, es troba la casa Via Raventós - Cal Figaró (1888), la seu dels castellers, i, més endavant, la casa de la Font Rodona (1903), seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, i l'asil Inglada Via (1914).

Vilafranca és una població eminentment comercial, amb un eix cèntric molt destacat format pel carrer de la Parellada i per la plaça porxada de la Constitució, que convida a fer una passejada tranquil·la, seguint la ruta modernista de la vila. Aquest recorregut inclou una vintena de punts d'interès, com la farmàcia Guasch Estadella (1905) o la casa Mercè Torras (1908).

La capella de Sant Joan, erigida al segle XIV, presideix la veïna plaça porxada del mateix nom, on té lloc el vistós mercat dels dissabtes, que s'estén per la rambla de Sant Francesc i per tots els carrers del centre gòtic. Es tracta d'un dels mercats més tradicionals de Catalunya, que inclou 400 parades i una àmplia oferta d'alimentació, tèxtil, articles per a la llar, artesania, etc.

A la ciutat tenen lloc moltes cites festives, com la Festa Major, que comença el 29 d'agost o el cap de setmana abans de Nadal quan es realitza la Fira del Gall, una gran fira d'animals de ploma en què el gall i l'ànec mut del Penedès són protagonistes. Al juliol se celebra el ViJazz, un cap de setmana de jazz internacional maridat amb vi i cava del Penedès. I en la vesant més cinematogràfica, al novembre trobem la realització del MOST, el Festival Internacional de Cine del Vi i el Cava.

També destaquen les Fires de Maig o dels Enamorats, una mostra multisectorial en la qual es poden trobar productes i serveis de maquinària, agricultura, indústria i comerç. Els orígens d'aquesta festivitat es remunten al 1528, any que l'emperador Carles va concedir a la vila el privilegi d'organitzar una fira al maig.

La vila està literalment bolcada al món casteller, al qual, fins i tot, ha dedicat un monument situat al capdamunt del passeig Jaume I. Assistir a una diada castellera a Vilafranca del Penedès és una experiència única; la de Sant Fèlix, durant la Festa Major, és la més espectacular. La localitat té tres colles: els Xicots, la Jove dels Xiquets i els Castellers de Vilafranca. Aquesta última és l'actual colla número 1 de Catalunya. A més, es pot gaudir més tranquil·lament d'algun dels assajos de la colla, al seu local de Cal Figarot, que es pot acompanyar amb un sopar.