Viladecans

L’activitat econòmica més important del municipi és la industrial, principalment la del ram metal·lúrgic, dels electrodomèstics, de l’alimentació, químic i altres factories relacionades amb el transport i la construcció.

L’agricultura, que fins fa pocs anys havia estat l’activitat bàsica del municipi, es troba en davallada per la ràpida industrialització i urbanització del municipi.

L’any 1010 les terres que ocupa actualment Viladecans eren encara propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1148 es comença a emprar el nom de Vila de Cans.

El terme va passar per diferents mans fins que el 1256 fou entregat a Guillem Burgès i el seu llinatge, que també tenien el domini sobre Gavà i que es van mantenir al poder al municipi durant tres segles.

El 1746 la localitat va formar una parròquia pròpia, que passà a denominar-se Lloc de Sant Joan de Vila de Canes.

Al segle XIX es dugué a terme la colonització de la zona del delta, que va obrir pas a noves terres de cultiu fins llavors encara verges. Aquest procés va haver de superar al començament molts problemes associats a la salubritat, i que es van traduir en epidèmies i malalties.

Avui dia, i havent estat un dels municipis pioners a Catalunya en el capítol de la nova immigració, és una ciutat consolidada i pròspera.

Al nucli antic de la ciutat trobem la Casa de la Vila, una construcció modernista d’estil neogòtic de 1892, i la torre del Baró, una mansió dels senyors feudals del segle XII, feta en pedra roja i amb un pati central gòtic, on actualment hi ha dependències municipals. Can Modolell és un palau de principis del segle XX amb un estil entre historicista i modernista, fet en maó rogenc.

La torre Roja és una torre fortificada del segle XIII. Està situada als afores en un parc del mateix nom i construïda amb pedra rogenca de la zona. Hi destaquen les finestres gòtiques.

L’església parroquial de Santa Maria de Sales (1967) és obra de l’arquitecte vienès Karl Kramreiter i destaca per l’original estructura del campanar, inspirada en Le Corbusier.

Viladecans s’ha de descobrir en la seva riquesa natural, visitant els aiguamolls conservats en les dues reserves del delta del Llobregat, tot un espectacle de flora i fauna, especialment d’ocells.

També podem passejar per la platja o apropar-nos al jardí municipal, fundat a finals del segle XIX i especialitzat en arbres exòtics; popularment és anomenat parc dels ocellets, perquè té una gàbia on volten i canten desenes de periquitos. Al Parc de la Torre-Roja es pot fer fúting i gimnàstica.

El Centre Cultural Atrium, un dels teatres-auditoris més moderns de les comarques de Barcelona, té una important programació de concerts i representacions teatrals. I al mes de juliol se celebren dos esdeveniments d’alçada internacional: el Festival de Teatre i Animació al carrer i  el CROMA, Festival de Músiques del Món.