Vic

Dita en temps dels romans Ausa Iberica (entre els segles III a.C. i I d.C.), Vic ha anat creixent en anelles concèntriques al voltant de la plaça porxada, centre del nucli medieval, on es conserva un temple romà del segle II.

Ocupada pels musulmans l’any 718 i repoblada per Guifré el Pilós al segle X, les donacions d’aquest darrer dividiren l’administració i el poder de la vila en dos sectors diferenciats: el nobiliari, representat pel llinatge dels Montcada, i l’eclesiàstic, per al qual havia manat construir una nova catedral després que els musulmans derroquessin l’original. El poder eclesiàstic acabà controlant tota la vila amb la creació del comtat d’Osona el 1356.

Després d’un període d’estancament provocat pel bandolerisme i les difícils collites, així com l’enderrocament dels ravals durant la Guerra dels Segadors (1655), al segle XVIII la ciutat fou un dels primers focus de rebel·lió catalana contra Felip V.

Al segle XIX aconseguí obrir-se al mercat exterior amb noves vies de comunicació i l’arribada del ferrocarril, fet que va compensar el relatiu aïllament que havia patit antigament, ja que no disposava d’un canal que portés aigua del Ter.

L’arribada de la indústria a la dècada del 1920 i el fenomen de la immigració van acabar consolidant el creixement de la capital osonenca.

La ciutat compta amb nombrosos fills il·lustres, entre el quals destaca el filòsof i teòleg Jaume Balmes (1810-1848), un dels pensadors del segle XIX més influents a la Península.

L’edifici més antic del nucli històric és el temple romà, que es va construir a principis del segle II d.C. Formava part del castell dels Montcada i per això no va ser descobert fins al 1882 en fer-hi obres. Es compon d’una cel·la que s’alça sobre l’estilobat del pedestal, amb l’escalinata d’accés i la façana vers llevant. Té un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis sobre base jònica.

D’altra banda, la catedral de Sant Pere ha sofert nombroses transformacions, que l’han configurat com un mostrari de diferents estils arquitectònics. De la catedral romànica original, consagrada el 1038, en resten la cripta i la torre del campanar, de set pisos i 46 metres d’alçada. El claustre és del segle XIV, i destaca per les columnes i els capitells, d’un gòtic molt marcat, i el retaule major. La capella de Sant Bernat és barroca. L’actual aspecte neoclàssic és obra de Josep Moretó i s’acabà el 1803. La catedral actual està decorada pel pintor Josep Maria Sert amb grans relleus contrastats. Dins s’hi conserva un retaule d’alabastre policromat de 1420.

Al voltant de la catedral trobem tota una sèrie d’edificis, com el palau Episcopal (segle XVII), amb una gran façana coronada per dues torres amb galeries; l’antiga Escrivania (reconstruïda al segle XVIII), i el carrer de l’Albergueria, on hi ha restes de l’antic hospital de pelegrins.

La ruta del romànic passa pel Museu Episcopal, que acull una de les millors col·leccions de pintura i escultura medieval d’Europa; el Pont de Queralt (segle XI), que marca l’antic camí de Barcelona; el castell dels Montcada (segle XI), i l’església de Sant Sixt, al camí de Vic a Gironella.

A Vic també destaquen les grans cases senyorials, propietat d’importants llinatges com els Cortada, Bru de Sala o Rocafiguera, construïdes al llarg dels segles. La casa Beuló, a la plaça Major, conserva alguns elements gòtics, i les cases Moixó i Costa tenen finestrals d’arcs conopials i detalls renaixentistes. La casa Galadies (1588) té a la façana mitges columnes estriades amb capitells de tipus jònic.

Dels segles XVII i XVIII destaquen les cases amb grans salons decorats, portals amples amb gran entrada per als carruatges i també grans balcons. Així són les cases Parrella, Prat, Plantalamor o Bojons, convertida en Casa de Cultura.

Els casals fets a principis del segle XX tenen un estil modernista. Sobresurten la casa Comella, començada el 1909 al carrer de Verdaguer, i la casa Colomer, obra de Josep M. Pericas.

Quant a museus, a part de l'Episcopal, és molt recomanable visitar el Museu de l'Art de la Pell, on descansa la col·lecció d'objectes elaborats en pell i recopilats per 'industrial vigatà Andreu Colomer i Munmany durant cinquanta anys.

Diverses rutes conviden a descobrir Vic. Una recorre el centre històric, de carrers estrets i tortuosos, pavimentats amb llambordes i amb desnivells pronunciats. Es pot començar a la plaça Major, on les façanes són un compendi de tots els estils arquitectònics de la ciutat, i anar enllaçant els edificis més destacats. Durant el passeig es recorren els carrers més comercials de la vila, com el dels Argenters, la Riera, Sant Cristòfol o la plaça del Pes.

D'altra banda, la ruta de Josep Maria Sert (1874-1945) permet descobrir l'obra d'aquest pintor, el muralista peninsular més important del primer terç del segle XX, escampada al llarg de la ciutat. Hi ha 22 composicions seves a les parets de la Catedral, més exemples a la capella de la Pietat, reproduccions dels originals de l'hotel Waldorf Astoria de Nova York a l'edifici del Sucre, i diverses teles més a la Casa de la Ciutat.

Finalment, la ruta del romànic aplega diversos punts d'interès de la localitat al voltant d'aquest estil arquitectònic.

Entre d'altres activitats, també es poden fer vols amb globus per la plana de Vic, i rutes amb quads o cavalls.

Quant a la gastronomia, Vic es caracteritza pels embotits de carn de porc, on destaca molt especialment la llonganissa de Vic, més coneguda com a fuet i que ha estat inscrita al Registre Europeu de Denominacions d'Origen Protegides. El pa de pessic també compta amb un gran reconeixement per part dels amants dels dolços.

A més, la ciutat celebra diverses fires relacionades amb el menjar: a l'abril, la fira del formatge, la mel i el mató; i a la tòfona, un bolet molt preuat que creix sota terra, se li dedica tota una setmana durant l'hivern.

També hi ha dos cops per setmana el mercat setmanal, i un cop al mes el mercat d'antiguitats i el de pintura.

Quant a les fires, la més tradicional és el Mercat del Ram, una fira agrícola i ramadera amb exposicions i concursos de bestiar i de maquinària, que té lloc el dissabte anterior al Diumenge de Rams des de l'any 875.

També hi ha el Mercat Medieval al desembre, un mercat d'antiguitats a la plaça dels Sants Màrtirs (el primer dissabte de cada mes) i un mercat de dibuix, pintura i escultura a la plaça Major (el segon dissabte de cada mes).

D'altra banda, des del 1989 s'organitza anualment, a mitjan setembre, el Mercat de la Música Viva, una de les fires de música més importants de Catalunya, on molts grups fan coincidir la presentació dels seus nous treballs amb l'esdeveniment. En aquest sentit, cal ressaltar també el Festival de Jazz, que se celebra al maig.