Vallgorguina

L’explotació del bosc, activitat tradicional en el passat, avui dia s’ha perdut molt. El serctor industrial, contràriament, suposa una important font d’ingressos per al municipi. De la mateixa manera que el sector serveis, que ha augmentat força els darrers anys.

El sector primari es redueix pràcticament a l’agricultura de secà, principalment cereals, farratges i vinya. La ramaderia i l’avicultura complementen l’economia del municipi.

La primera referència documental de Vallgorguina és del segle X, com un alou del monestir de Sant Cugat del Vallès. Cap a principis del segle XIII, el terme va incorporar-se a les possessions del castell de Montclús, juntament amb Vilalba Sasserra, Olzinelles, Tapioles, Palautordera, Mosqueroles i Pertegàs. El 1328, tota la baronia de Montclús va ser annexionada al vescomtat de Cabrera en forma de batllia, de la qual també formava part el terme de Montseny.

L’activitat tradicional dels habitants de Vallgorguina havia estat l’agricultura, sobretot de cereals, farratges i vinya. Actualment, aquest darrer conreu gairebé ha desaparegut del terme, però els farratges, les hortalisses i la ramaderia bovina tenen un fort pes en l’economia local.

El dolmen de Pedra Gentil, un dels més grans de Catalunya, és una construcció megalítica formada per set lloses clavades verticalment amb una pedra de coberta al damunt. El 1855 va ser restaurat per Josep Pradell. Diu la tradició que era lloc de trobada de les bruixes de la costa.

Pel que fa al patrimoni eclesiàstic, el temple de Sant Andreu de Vallgorguina (1848) va substituir l'antiga parròquia, que va passar a ser la capella del cementiri vell. És una construcció d'estil barroc popular, senzill i auster, que consta d'una nau amb absis quadrat i un campanar a la banda de migdia amb un acabament amb balustres.

L'església de Santa Eulàlia de Tapioles està situada en una zona molt visitada del Parc Natural del Corredor, molt a prop del dolmen de Pedra Gentil. Després de diverses transformacions (la darrera el 1850, quan Josep Pradell va reformar l'edifici per donar-li un aire barroc), la part més antiga que se'n conserva és l'absis, que probablement data del segle XII.

Pel terme abunden masos de diferents estils i èpoques, entre els quals destaquen Can Pradell de la Serra (segle XIX, format per tres grans edificis al voltant de dos patis), Can Morell, Can Plana, Can Ricós (segle XVII, reformat el 2003 per al turisme rural), Can Pujades, Can Vilar (segle XVI, adossat a una torre de planta quadrada d'època medieval), Can Palomer o Can Puigdemir (ara reconvertit en restaurant).

Per als amants del senderisme, des del Parc Natural del Montnegre i el Corredor es proposen dues rutes a peu: la del dolmen de Pedra Gentil, una excursió suau de dues hores per camins i pistes ben indicades que s'inicia al carrer Montseny, i la de Can Vilar i el sot de Can Montasell, una excursió llarga però suau d'uns quatre quilòmetres. Es poden aconseguir fulletons de les dues rutes a l'Oficina del Parc que hi ha a la vila.

Pel que fa a les rutes amb bicicleta de muntanya i al cicloturisme, hi ha itineraris que connecten el terme amb Sant Celoni o Sant Martí de Montnegre seguint l'antic camí a la parròquia de Sant Martí de Montnegre, pel sender de gran recorregut GR 92 o sender del Mediterrani.

Des de la solella de Can Clarens podreu obtenir esplèndides panoràmiques del Montnegre de Ponent, de la serra de les Mules i d'algunes masies envoltades de camps.

Per la festa major de la Mercè no us perdeu el ball de bastons, ja que els bastoners de la vila són un dels grups més antics de Catalunya.

La Fira del Bosc i de la Terra commemora el fet que, tradicionalment, Vallgorguina vivia en gran part de l'explotació del bosc: llenya, carbó, suro, etc. L'esdeveniment té lloc a finals de novembre i entre els seus actes destaca una mostra gastronòmica amb productes naturals i una fira d'artesania. L'últim diumenge de juliol el terme també acull la trobada anual de puntaires.

Can Clarens és una masia del 1776 ara reconvertida en casa de colònies i centre d'educació ambiental. S'hi poden fer tota mena d'activitats lúdiques i pedagògiques, com la guerra de pintura.