Tiana

El clima és de tipus mediterrani litoral. La tardor i la primavera són les estacions més plujoses. Les temperatures són moderades, temperades per la proximitat del mar, que amb les seves brises marítimes, com la marinada, impedeixen un refredament intens a l’hivern i un escalfament excessiu a l’estiu. Amb tot, la humitat ambiental estiuenca aporta una sensació de xafogor considerable.

Tiana havia estat un lloc d’estiueig dels barcelonins. Aquest ús residencial ha canviat en els darrers anys per convertir-se en una població de primera residència per a molts ciutadans que treballen a Barcelona. Per això l’activitat econòmica predominant són els serveis associats al comerç i a les necessitats quotidianes de la seva creixent població.

Després dels laietans, Tiana fou ocupada pels romans, com indiquen els vestigis trobats dels segles III i IV. La dada documental més antiga figura en un text del segle X, en el qual s’esmenta el municipi anomenant-lo Tiziana.

L’inici de la població és datat a finals del segle XIV, quan s’hi va realitzar el primer cens. Al segle XV la població minvà per les epidèmies i les incursions dels pirates, que arribaven per mar a través del seu nucli costaner, l’actual Montgat. Durant aquest segle es va fundar la cartoixa de Santa Maria de Montalegre, indret que va ser decorat amb pintures de reconeguts artistes barrocs.

Durant el segle XVIII la població començà a augmentar, en un poble que basava l’economia en el conreu de les vinyes i la collita del millor vi de la comarca. La indústria, per la seva banda, estava centrada en les pedreres i en una fàbrica de lli.

L’arribada del tren a Montgat va accelerar el canvi a Tiana, que es va limitar a l’activitat agrícola i es va quedar només amb tres fàbriques. La carretera i l’electricitat van fer possible, el 1916, la construcció d’una línia de tramvia que va unir Tiana amb Montgat, tot i que aquest es va escindir com a població el 1933. Les dues van seguir creixent fins a confondre els seus límits.

Situada a la part alta de la població, a la falda de la muntanya de Montalegre, s'alça l'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria, un edifici del gòtic tardà que es va construir sobre les ruïnes d'un temple romà del segle II a.C. Cada Dilluns de Pasqua hi té lloc l'Aplec de l'Alegria amb diferents actes, que inclouen el tast de les típiques coques.

Als vessants de la serralada podem visitar la cartoixa de Montalegre, que data de principis del segle XV i que encara avui està activa. Té dos grans claustres oposats, amb una arquitectura i decoració amb pintures gòtiques. Pels costats es distribueixen les cel·les dels cartoixos. Temps enrere, l'administració es trobava a la Conreria, un antic convent agustí situat al cim de la serralada.

Al peu de la muntanya de Montalegre hi ha el gran recinte de Can Sentromà, que comprèn nombroses construccions d'interès, entre d'altres les restes d'una vil·la romana. El municipi conserva el dolmen de Castellruf, també a la Conreria.

D'origen romà és també el jaciment vitivinícola de la zona de Vallmora, del segle II. Aquest espai és la seu del primer dels onze centres d'acollida turística (CAT) impulsats per la Generalitat de Catalunya.

Tiana és un poble amb molts desnivells geogràfics que conviden a passejar i a fer excursions pels voltants.

Recórrer els límits del terme porta a visitar les petites muntanyes que conformen el paisatge ondulat del municipi, com el Rocar, el coll de Vendrans, el turó del Bessó, la brolla d'en Marí o la Conreria, entre d’altres. També es poden fer recorreguts amb bicicleta de muntanya, tot i que només són recomanables si s’està en bona forma.

Passejant pel Parc del Tramvia s’arriba fins al terme veí de Montgat. Aquest parc està construït sobre el vell camí que unia les dues poblacions.

Tiana és una bona zona per observar les migracions d'ocells cap al sud. A la població hi ha una estació d’anellatge que marca les aus migratòries i en fa el seguiment i estudi.

La Festa dels Tres Tombs, antiga tradició recuperada fa poc, acull el primer diumenge de març cavalleries i carruatges de la comarca, que es vesteixen segons una temàtica que se selecciona cada any. A l’estiu hi té lloc el festival Estiu Jazz i la Festa Major se celebra a inicis de setembre.