Santa Margarida de Montbui

La proximitat amb Igualada ha afavorit el desenvolupament del sector industrial, basat principalment en fàbriques de teixits de cotó i gèneres de punt, amb petits tallers. Les activitats industrials s’ubiquen majoritàriament a Sant Maure, el nucli modern i el més poblat. També hi ha alguns tallers metal·lúrgics, una indústria química, empreses de productes alimentaris, d’edició i de mobles.

L’agricultura persisteix a la resta del municipi amb nuclis rurals com ara Santa Margarida de Montbui (nucli històric) i diversos masos. Els cultius principals són de cereals combinats amb vinya, olivera i ametllers. Hi ha també granges porcines i d’aviram.

Gràcies a les troballes arqueològiques i als monuments es pot dur a terme un seguiment perfectament testimoniat del passat més remot de Santa Margarida, que arrencaria amb els assentaments ibers (al massís de la Tossa) i continuaria amb els poblaments romans (al nucli antic) i les empremtes preromàniques (l’ermita).

La primera menció del terme es fa en un document de venda, l’any 936. El repoblament del municipi va ser complicat, ja que va haver de patir diverses ràtzies musulmanes d’Almansor.

La família dels Montbui, caps visibles de la jurisdicció al municipi, van ostentar molt bones relacions polítiques i diplomàtiques, especialment al segle XVII, quan es van emparentar amb la família aragonesa dels Lanuza.

El poble va néixer al voltant de la nova església de Santa Margarida, d’estil gòtic tardà, bastida el 1614 sobre la primitiva església de Santa Coloma de Montbui. En destaca el campanar octogonal fet amb pedra tosca de Capellades i el rellotge de mitjans del segle XIX. A l’interior es pot veure la làpida sepulcral esculturada del panteó dels comtes de Plasència, de finals del segle XVII, en la qual es constata l’escut de la família, una imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i un retaule barroc.

Davant de l’església es va formar la plaça Major i es va bastir la casa gran dels comtes de Plasència, un edifici senyorial de planta rectangular i dos pisos, amb portal adovellat.

D’entre els edificis més moderns destaca La Vinícola, on ara hi ha dependències municipals, un edifici modernista d’obra vista que als anys vint servia com a magatzem de vins.

Com altres poblacions de la comarca, Santa Margarida de Montbui té algunes de les millors mostres patrimonials fora del nucli de la vila, com el castell de Montbui i l’església romànica de Santa Maria de la Tossa, important conjunt romànic al cim de la muntanya de la Tossa, o l’església de Santa Anna, al Saió, d’origen romànic i posteriorment modificada.

La millor manera de conèixer Santa Margarida de Montbui és resseguint els camins que la comprenen. Hi ha una àmplia oferta de senders de gran recorregut i camins rurals, que es poden fer a peu, amb cotxe o amb bicicleta de muntanya. Així, s’hi pot descobrir l’espai natural protegit de la serra Miralles-Queralt, a la confluència dels rius Anoia i Gaià, amb un paisatge de salts d’aigua, cingleres i coves, i una fauna on destaquen els ocells.

Una altra excursió interessant és la que visita les diferents masies, com Ca n’Alemany, Can Ferrer o Can Vila-seca, on s’han trobat restes paleontològiques. També es pot seguir el curs del torrent Garrigosa i anar veient les fonts que el seu traçat va fent. També hi ha la ruta amb bicicleta de muntanya que puja fins al castell de Tossa, des d’on es pot contemplar bona part de la comarca.

En l’àmbit festiu, d’entre les celebracions de la vila destaca l’Aplec del Roser de la Tossa, una festa religiosa al tercer diumenge de maig en què es beneeix el terme des dels quatre punts cardinals per protegir-ne els habitants i la collita. Comença amb un esmorzar popular i acaba amb el repartiment de roses beneïdes.

També són importants la Festa Major d'Hivern, celebrada en honor a sant Maure el 15 de gener; i la d'estiu, entorn del 20 de juliol, on s’escull la pubilla i les dames d’honor de Montbui.