Pobla de Lillet, la

La Pobla de Lillet és un municipi septentrional de la comarca del Berguedà que limita amb la del Ripollès, al nord de Barcelona. Es tracta d’un territori pirinenc ocupat per serres, com la serra de Moreu (1.359 metres d’altitud), al nord, o la serra de Catllaràs amb el Pedró que, amb 1.765 metres d’altitud, és el sostre del municipi, al sud. L'eix del terme és la vall de Lillet, orientada est-oest pels rius Llobregat i Arija, que travessa el nucli principal i el divideix en quatre barris.

La indústria tèxtil i la mineria tenen llarga tradició al municipi. Actualment, l'activitat industrial es redueix a empreses tèxtils, del paper, de la fusta, alimentàries, i del sector de la construcció.

El sector serveis té importància, amb diferents serveis orientats al turisme.

Perviu la ramaderia bovina, principalment, i les granges de porcs. L’agricultura, per la seva banda, es redueix als cereals.

El castell de Lillet apareix documentat per primera vegada al segle IX, i el 921 ja està referenciat com una de les possessions del comtat de Cerdanya.

La nissaga dels Lillet tenia sota la seva jurisdicció el terme des del segle XII, tot i que el control sobre el territori pertanyia als Mataplana, que el van exercir directament a partir de mitjan segle XIII. L’actual nucli de la Pobla es va fundar el 1297 a la confluència entre el Llobregat i l’Arija, un parell de quilòmetres més avall del castell.

La nova població va ser fortificada a finals del segle XIV, davant el temor per un atac imminent de les tropes del comte d’Armanyac. El conflicte que més va afectar la vila, de tota manera, va ser la guerra contra Joan II (1462-1472), en què va patir una important destrucció.

Més endavant, la Pobla de Lillet va experimentar un fort impuls gràcies al desenvolupament de la indústria tèxtil a partir de mitjan del segle XVIII i fins a la Guerra Civil de 1936-1939, amb l’únic parèntesi provocat per les guerres carlines. La fàbrica de ciment Asland del poble veí de Castellar de n’Hug va significar una important riquesa per a la població, que va entrar en una important davallada demogràfica a partir del seu tancament, la dècada de 1970.

El passat medieval del municipi es reflecteix en el pont Vell, construït a mitjan segle XIV, amb un esplèndid arc de mig punt, i en el monestir de Santa Maria de Lillet, d'origen romànic. També són interessants la plaça Porxada i la nova església parroquial, de portal barroc.

Dins del municipi, a la serra de Falgars, es troba el santuari de la Mare de Déu. Tot i l'origen romànic del temple, la construcció actual és del segle XVII. Forma part de la tradició que el dilluns de Pentecosta es balli la dansa de Falgars, d'origen medieval, al santuari.

Accessible des de Falgars o des de la Pobla per una pista de terra es troba el xalet del Catllaràs, una obra d'Antoni Gaudí. Es tracta d'un edifici del segle XX que va ser utilitzat pels minaires i que ara fan servir els excursionistes en les seves rutes per la Serra de Catllaràs. Una altra obra del genial l'arquitecte són els Jardins Artigas, així com les fonts de la Magnèsia.

A la zona oest de la Pobla trobem l'església romànica de Santa Cecília de Riutort, construïda al segle XI. Una església de gran bellesa, situada molt a prop de les ruïnes de l'antic castell, és la de Sant Miquel de Lillet, en la qual destaca la planta circular del segle XII, amb absis també circular i cúpules semiesfèriques.

Com que gran part de la seva superfície està ocupada per boscos de pi roig, a banda de pasturatges i conreus de secà, les passejades i excursions formen part indispensable de la visita a aquest municipi de l'Alt Berguedà.

Dos punts de la ruta ens poden servir per descansar una mica i fer un àpat abans de continuar el nostre camí: tant a l'àrea del pla de Falgars, a la serra del Catllaràs, com a la zona de la font del Roure, al bosc de Ventaiola, al costat del poble, podem trobar tots els serveis que es necessiten per aturar-nos una estona.

La línia turística ferroviària de la Pobla al Clot del Moro, restaurada amb el suport del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i coneguda com a Tren del Ciment, és tota una delícia per a grans i petits. Antigament el recorregut enllaçava l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà, però ara només està disponible una part de la línia que travessa diferents llocs d’interès turístic i cultural.

La pesca, la caça i la recol·lecció de bolets són tres de les activitats més populars i tradicionals del municipi. L'Obert Internacional d'Escacs, que se celebra la primera quinzena d'agost, és un punt de trobada destacat per als amants d'aquest joc.

- La fàbrica del Clot del Moro.

- Castellar de n'Hug.

- L’església de Sant Jaume de Frontanyà.

- El monestir de Sant Llorenç prop Bagà.