Palafolls

Palafolls és un municipi de la comarca del Maresme, als límits amb la Selva, a uns setanta quilòmetres a l’est de Barcelona. Aquest municipi prelitoral s'estén a la riba dreta de la Tordera, on van a parar les rieres de Roquet i de Burgada. Es tracta d’un territori accidentat pels darrers contraforts orientals del massís de Montnegre (serra de Miralles, 335 metres). Drena el terme, a més, la capçalera de la riera de Palafolls, que desemboca directament al mar al terme de Malgrat.

El clima, mediterrani humit i temperat, es veu suavitzat per la proximitat del mar. Es dóna una alternança d’estius més plujosos amb d’altres que no ho són tant. La temperatura mitjana anual és d'uns 16 ºC. Pel que fa als vents, dominen el garbí i el xaloc, encara que a l'hivern bufa sovint el llevant, que sol portar pluges.

L'activitat econòmica més important del municipi és l'agricultura, sobretot els productes hortícoles: patates, plantes lleguminoses, i també arbres fruiters i farratge. S’hi realitzen cultius en hivernacles.

La població activa dedicada a la indústria treballa en diferents fàbriques del sector químic, tallers mecànics, fusteries i fàbriques de materials de construcció.

El sector de turisme gaudeix d’una certa dinamització, amb la proximitat de centres turístics de la costa, com Malgrat de Mar, antic barri marítim de Palafolls.

La primera referència de Sant Genís de Palafolls data de l’any 947, quan se n’atribueix la pertinença a Sant Pere de Rodes. D’un segle més tard és el castell de Palafolls, centre de la baronia del mateix nom, molt important durant aquella època, que incloïa a més els municipis de Malgrat, Santa Susanna i part de Blanes. Al segle XII Ramon Berenguer va cedir aquest senyoriu als vescomtes de Girona, que es digueren de Cabrera.

L’actual municipi té el seu centre administratiu al nucli de les Ferreries, format al segle XVII, que va agafar la capitalitat a Sant Genís. A les Ferreries hi havia masos dispersos, molts dels segles XIV i XV, però no va ser fins el segle XIX que no es va construir l’església de Santa Maria Assumpta.

Durant aquest segle van ser d’especial rellevància els combats contra els francesos i les lluites entre carlins i isabelins. Tradicionalment dedicat a l’agricultura, les Ferreries pateix a finals del segle els mals de les epidèmies que van acabar amb les vinyes, que van haver de ser substituïdes per productes de l’horta.

Ja al segle XX, a finals dels anys setanta es van portar a terme les primeres obres d’urbanització del nucli urbà (aigua corrent, asfaltat). La construcció del Palauet el 1997 va comportar una bona embranzida per a la modernització de la zona i es va erigir en el símbol dels seus canvis recents.

Palafolls ha sabut combinar modernitat i història en el seu ric patrimoni arquitectònic. El principal atractiu del municipi és el castell, una de les obres medievals més importants que es conserven a Catalunya. Les restes visibles són el resultat d'un conjunt de reformes i ampliacions al voltant d'una construcció primitiva.

Es pot dividir en tres recintes. El primer, el centre del castell i l'antiga torre de l'homenatge, és aproximadament del segle X. El segon, on hi ha el pati d'armes i la capella, es va construir pels volts del segle XIII. El tercer i últim, a la part més exterior de la fortificació, correspon al segle XVI.

El molí d'en Puigvert, antic edifici del qual es conserva el rec i la maquinària, és d'un sol cos i de grans dimensions. Al darrere s'hi ha construït un cos nou de planta quadrada per ubicar-hi Agrocultura (dipòsit-arxiu del Museu Etnològic).

Can Vall de Juli és un conjunt compost per una masia i una torre de guaita. La masia, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis amb el carenat perpendicular a la façana principal. Conserva un portal rodó dovellat i una finestra gòtica d'arc conopial.

L'església parroquial de Sant Genís de Palafolls, al poble de Sant Genís, és d'origen romànic. L'edifici té una sola nau coberta amb volta de canó; al costat nord, una altra nau, i al sud, una capella amb absis semicircular. Té una torre de defensa de planta circular a la part dreta.

Però Palafolls ha sabut donar un caire únic al centre del municipi a partir d'obres d'arquitectes contemporanis. D'aquesta manera, destaca l'obra més moderna del Maresme, situada al costat de la plaça de Joaquim Ruyra. Es tracta del pavelló poliesportiu conegut com el Palauet, dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki, que és el resultat d'un primer esbós del Palau Sant Jordi de Barcelona.

Un altre exemple d'aquestes construccions és l'edifici del MID (seu de l'escola de música), on destaca l'escultura d'un piano al sostre.

Val la pena visitar el museu etnològic del municipi, Agrocultura, un centre on a partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris s'ha configurat un espai interactiu on dialoguen l'agricultura, la història i l'art.

A Sant Genís convé recórrer la part més antiga del poble, on hi ha l'església romànica del segle XII i la riera al fons, que s'esmuny cap a Malgrat.

L'aeroclub Palafolls té una escola d'aviació i ofereix vols turístics.

En la part més propera a la costa, a la carretera de Malgrat a Palafolls, es troba Marineland, un zoo marí i parc aquàtic amb més de tres-cents animals de seixanta espècies diferents, que ofereix exhibicions de dofins, lleons marins, guacamais i aus rapinyaires.

El calendari festiu de Palafolls té com a plat fort la festa major, que se celebra a principis de setembre. D'altra banda, la Festa Petita del poble coincideix amb Setmana Santa.