Figaró-Montmany

Figaró-Montmany és un municipi que pertany al Vallès Oriental, al nord de Barcelona. Està situat a la vall del Congost, on aquest riu travessa la serralada Litoral. S’estén des dels cingles de Bertí a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny, on es troba el Roca Centella, de 1.002 metres d’altitud.

El clima del municipi de Figaró-Montmany és mediterrani amb influències continentals, amb temperatures suaus i absència d’un autèntic hivern climàtic. Està condicionat per la disposició del relleu, ja que és una plana envoltada de muntanyes i, per tant, afavoreix el fenomen de la inversió tèrmica. Les precipitacions tenen variacions destacades entre un any i un altre, i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques pròpies de la zona mediterrània.

El territori del terme va estar habitat des d’antic. Primer van ser els ibers qui es van establir al poblat del turó del Puiggraciós, i després els romans van deixar l’empremta en diversos fragments ceràmics i en l’anomenat camí del Congost.

La vila no apareix documentada fins al segle IX, quan va ser escenari de la revolta d’Aissó, en què aquest cabdill local va plantar cara als francs amb l’ajut de l’emirat de Còrdova.

Al segle X al municipi convivien les parròquies de Montmany, Vallcàrquera i Monteugues. Cap a l’any 1100 es devia bastir el castell de Montmany, que acolliria la nissaga aristocràtica que dominaria el terme amb les tres parròquies. Amb l’excepció dels segles XIV i XVI, la jurisdicció sobre el castell i el terme va correspondre a la Corona.

Per la seva banda, Figaró apareix documentat per primer cop el 1313, com a lloc de residència de la concubina del rector de Monteugues. El 1371 ja es coneix com a Mas Figueró, convertit en veïnat el 1557. La revifalla del camí del Congost com a via comercial va afavorir el creixement del nucli durant els segles següents.

Fins el 1981 el nom del terme era Montmany de Puiggraciós. El topònim es va modificar ja que Figaró que va esdevenir el centre demogràfic i administratiu.

Al sector del municipi que s’enfila Montseny amunt, a l’esquerra del riu Congost, es troba l’antic castell de Montmany (popularment conegut com a castell dels Moros), una fortificació de planta quadrada documentada des de l’any 1187, de la qual encara es conserva part dels murs sud i est.

Al sector de Montmany hi ha el santuari benedictí de la Mare de Déu de Puiggraciós, construït entre el 1701 i el 1711, on encara es venera la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV. També hi trobem l’església de Sant Pau, un edifici del gòtic tardà ara en estat ruïnós, ja que va ser abandonat el 1910.

El patrimoni eclesiàstic del terme també inclou l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, una església romànica tardana que conserva retaules amb pintures del segle XVII, i l’església de Sant Cristòfol de Monteugues, que manté l'absis amb arcuacions llombardes de l'edifici del segle XI.

Testimonis del període en què la burgesia estiuejava a Figaró són les torres modernistes i noucentistes de principis del segle XX, com l’hotel Congost, Can Delgado, vil·la Pepita i vil·la Rosita (construïdes el 1915 per l’arquitecte Raspall), Can Gambús, Can Gallart o Can Mestre.

Fora del nucli urbà hi ha masies notables com Ca n’Oliveres, els Plans, l'Antic, l'Ullar, el Prat o Can Xicola.

El municipi inclou paisatges de gran bellesa natural que conviden a les rutes a peu o amb bicicleta de muntanya. Per als amants del senderisme, una bona proposta és la ruta que segueix el sender PR-33, que travessa el terme d'est a oest.

Al sector de Montmany, tot resseguint els peus de les cingleres de Bertí, es poden conèixer tres llocs emblemàtics de la zona: la petita vall del sot del Bac, escola per a molts escaladors; Puiggraciós, des d’on es poden admirar les vistes del Montseny i del Vallès, i els sots Feréstecs, famosos perquè van ser l'escenari on Raimon Caselles va ambientar la seva coneguda novel·la modernista homònima.

D’altra banda, una ruta per la vall de Vallcàrquera i Sant Cristòfor de Monteugues permet descobrir indrets com la creu de Can Plans, la font del Molí o la cova de l’Home Mort.

- L'illa Raspall, a la Garriga.

- El Museu Agustí, a Tagamanent.

- El cafè Bassa i la Casa de la Vila, a l'Ametlla del Vallès.

- Sant Miquel del Fai.