Malgrat de Mar

El municipi de Malgrat de Mar s’estén al costat del Mediterrani, per la plana al·luvial del delta de la Tordera, entre la costa del Maresme i la Costa Brava. Està limitat, a l’interior, pels darrers contraforts de la serralada Litoral, amb el Montagut (215 metres) com a punt més alt. Pel municipi hi passa també la riera de Palafolls, que desemboca directament al mar. Les platges de Malgrat de Mar són de sorra blanca i gruixuda i tenen una extensió de gairebé cinc quilòmetres.

El clima de Malgrat de Mar és mediterrani, amb estius secs i calorosos i hiverns força moderats. La humitat provoca sensació de fred en el període hivernal i molta xafogor a l’estival. L’època de pluges sol ser principalment durant els tres mesos de tardor, i l’estiu sol ser una estació de sequera. A la zona bufa el llevant, responsable de temporals marítims i de molta pluja.

L’agricultura predominant a Malgrat de Mar és la de regadiu; el terme compta amb molts hivernacles. Els principals conreus són de blat de moro, patates, llegums, hortalisses i fruits primerencs. Cal destacar, però, l’escarola i el fesol del ganxet, aquest darrer producte amb Denominació d’Origen Protegida.

L’economia de la població, però, es basa en el sector de serveis i en l’industrial, aquest darrer força diversificat, tot i que en destaquen el tèxtil, el metal·lúrgic i el químic. El turisme internacional és el principal motor econòmic de Malgrat de Mar.

Coneguda al segle XVIII amb el nom de Vilanova de Palafolls, Malgrat de Mar es va formar al voltant d’una torre de vigilància del segle XIV, coneguda amb el nom de castell de Malgrat. Aquesta edificació havia servit durant el segle XIII a Guillem de Palafolls, que va acompanyar Jaume I en la conquesta de Mallorca.

Malgrat es va independitzar de Palafolls a finals del segle XVI. D’aleshores és l’església parroquial de Sant Nicolau de Bari, ampliada al segle XVIII amb una façana neoclàssica.

El comerç marítim i l’agricultura han estat les dues activitats que tradicionalment han omplert la vida dels habitants de Malgrat. La intensificació d’aquest tipus de comerç va provocar el creixement de la població al segle XVIII.

Amb l’arribada de la industrialització es va potenciar el sector tèxtil, el qual va agafar protagonisme en l’economia local, especialment el conreu i la manufactura del lli. Altres sectors industrials importants són la metal·lúrgia, la construcció i el químic.

Tot i que Malgrat no ha estat una de les poblacions costaneres més afavorides pel turisme, aquest s’hi anat fet progressivament lloc. Durant el segle XX aquesta població va anar veient com es convertia en el lloc d’estiueig o segona residència de moltes famílies.

El parc del castell es troba al barri històric de la població. Hi destaquen les restes de la torre vigia utilitzada per defensar el poble, des d'on s'obtenen vistes de la vila i el litoral mediterrani. Un altre parc característic és el de Francesc Macià, de grans dimensions.

L'antic hospital i capella de Malgrat de Mar (segle XV) també és al nucli antic. Avui és un centre terapèutic i la capella s'utilitza per celebrar actes culturals. Justament al davant hi ha la torre de Ca l'Arnau, un edifici d'estil modernista que va ser aixecat el 1914.

L'edifici de la Cooperativa era una casa senyorial de finals del segle XVI. Posteriorment va passar a funcionar com a hospital de sang, seu del casino de la població o, ja al segle XX, seu d'una cooperativa de consum. Actualment acull la Biblioteca Popular.

L'Ajuntament, també d'estil modernista, ha sofert diverses reconstruccions interiors. Molt a prop hi ha l'edifici de les Peixateries Velles, del segle XIX. Inicialment l'espai central no era cobert i encara s'hi conserva la pedra on antigament es col·locava el peix.

L'església de Sant Nicolau, del segle XVI, és coneguda com la catedral de la Costa per les seves grans dimensions. En destaca la façana d'estil neoclàssic dedicada a sant Nicolau de Bari. Té una torre campanar amb un rellotge del segle XVII.

Des del nou passeig Marítim, al bell mig del mar, s'hi pot contemplar la pedra anomenada la Pilona. Era la terminal d'un aeri que transportava les vagonetes carregades de mineral de la muntanya a dins de mar.

Les platges són el gran reclam d'aquesta població: set quilòmetres de sorra que es divideixen entre la platja de Malgrat Sud, platja urbana de gran extensió; la platja de Malgrat Nord, amb unes característiques que la fan ideal per al surf de vela; la platja de l'Astillero, davant la zona hotelera, la més concorreguda a l'estiu, i la platja del Pla de Grau, molt extensa i envoltada d'espais agrícoles i naturals, que acaba a la desembocadura de la Tordera.

Però no només de mar viu Malgrat. La gastronomia de la vila, com la d'altres pobles propers, gira al voltant de la mongeta del ganxet. Les diferents varietats de mongetes (ganxet, sastre, genoll de Crist, carall, menut o bitxo) es poden tastar en unes jornades gastronòmiques que se celebren durant la tardor.

A prop de la costa hi ha el nucli antic, que acull interessants construccions dels segles XV i XVI, com l'església de Sant Nicolau; edificis de l'època medieval, com la biblioteca de la Cooperativa o l'antic hospital, i d'estil modernista, com Ca l'Arnau o la torre de l'Esquena.

Passejar pel parc de Can Campassol, considerat el pulmó de Malgrat, acosta el visitant a la vida del premi Nobel de literatura Juan Ramón Jiménez, ja que la seva dona, Zenòbia Camprubí, tenia aquí la seva casa d'estiueig.

El turó d'en Serra és una de les zones més altes dels voltants. S'hi pot accedir a peu o amb cotxe des de Sant Genís, i és un lloc des del qual s'obtenen unes bones vistes del litoral i del mar.

Destaquen com a esdeveniments populars la festa major de Sant Roc (mig juny), l'aplec de la sardana a les Jornades Internacionals Folklòriques (principis de setembre) i la festa major d'hivern per Sant Nicolau (desembre).