Les primeres empremtes humanes a Folgueroles daten de l’edat del bronze inicial (2100-1500 a.C.). Ho testimonia el dolmen de Puigseslloses, al turó de Sant Jordi, un dels millors exemples d’enterrament en sepulcre megalític a Catalunya. Té una llargada d’uns deu metres i una amplada de tres metres.
La Casa Museu Jacint Verdaguer ret homenatge a mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902), escriptor romàntic i figura cabdal de la Renaixença. La casa, situada en un carrer de velles llambordes, és de petites dimensions. Construïda al segle XVII, compta amb una exposició permanent sobre la vida i l’obra del poeta i una sala d’exposicions temporals a les golfes.
A tots els racons de la vila hi queda l’empremta de Verdaguer. En són exemples la casa dels avis materns (on probablement va néixer), la casa familiar de la plaça Verdaguer (on es va traslladar la família el 1847) i el Pedró (monument principal de Folgueroles al seu il·lustre fill erigit el 1908 per l'arquitecte modernista Josep M. Pericas i Morros).
Més espais verdaguerians són l'església parroquial de Santa Maria, d'estil romanicobarroc, que conté la pila baptismal on fou batejat i conserva una còpia de la partida de baptisme); el racó de mossèn Cinto, amb el relleu El sembrador, de Manolo Hugué (1945), o una gran instal·lació artística de Perejaume, que corregeix la llera del torrent de Folgueroles a la font Trobada perquè en resulti la signatura del poeta.
Un altre indret que remet a l’autor és l’ermita de la Damunt (segle XIII), on venia de petit. Al costat hi ha el jardí Brins d’Espígol, amb les plantes que Verdaguer cantà en el florilegi del mateix nom; se’n poden llegir els versos a la bústia del fons del jardí.
L’ermita de Sant Jordi es troba al camí rural de Folgueroles a Vic. Feta el 1477 i reformada i ampliada el 1883, el valor històric li prové del fet que hi va cantar missa mossèn Cinto Verdaguer (1870) i que és una de les poques esglésies dedicades al patró de Catalunya.
Un bon exemple d’arquitectura civil és el mas La Sala, una de les primeres cases del poble (1227). És una casa pairal d'aspecte senyorial, amb planta rectangular i tres pisos, unida per llevant amb la masoveria. La fesomia actual és del segle XVIII, quan es va produir un gran nombre de renovacions a les masies del terme.
