Copons

Copons és un municipi de la comarca de l’Anoia situat a la vall alta de l’Anoia, al nord-oest d’Igualada. El municipi limita amb l’altiplà calafatí o altiplà segarrenc i la conca del riu Òdena. El riu Anoia i la riera de Sant Pere passen pel municipi. A l’oest hi ha la serra de Rubió, que supera els 650 metres.

El clima és d’interior, sec i amb temperatures extremes. Tant la primavera com la tardor són dues estacions molt curtes, i es passa a l’estació següent d’una manera força brusca. Hi ha força diferència de temperatures entre el dia i la nit, cosa que fa més suportable l’estiu. Els fenòmens d’inversió tèrmica faciliten les glaçades a l’hivern. La tardor és l’estació de l’any més plujosa, i l’estiu, la més seca.

Encara que es té notícia d’assentaments romans al terme que daten del període I-II a.C., l’origen de Copons se situa al voltant del castell, datat del segle X i avui desaparegut. L’any 1080 Guifré de Balsareny el deixà al seu fill, bisbe de Vic, que el vengué al comte de Barcelona. El 1153 Guillem de Copons va ser nomenat castlà per Ramon Berenguer IV el Sant.

La història del municipi ha estat sempre associada al molí: s’hi establiren manufactures papereres (segle XVIII), farineres, (segle XIX) i guixeres (segle XX). Enmig d’aquesta indústria artesanal, cal destacar també el paper socioeconòmic que hi jugaren els traginers, la figura dels quals anava més enllà de la de transportistes o carregadors de mules.

La feina del malaurat historiador Ernest Lluch també ha permès establir a Copons l’origen d’entitats bancàries històriques com la Banca Jover o la Banca Herrero.

A la plaça Major porxada, lloc del mercat des de fa cinc segles, s’hi pot veure una singular mostra d’eines tradicionals de fuster. Els carrers del Mur i del Castell allotgen tot un seguit de cases distingides, amb dovelles blasonades, com la Casa Lacambra, Cal Segura o Cal Poldo, on es va instal·lar el primer teler mecànic de Catalunya.

També es pot visitar l’alt campanar de l’església parroquial de Santa Maria (1754), d’estil neoclàssic amb tocs barrocs i amb importants retaules a l’interior. Fora de l’antiga muralla es troba l’ermita romànica de Sant Pere, construïda en pedra a finals del segle XII.

El monument als traginers, anomenat la Diàspora, és un conjunt escultòric obra d’Ernest Altés (2004) que commemora el record a aquestes figures tan importants per al desenvolupament de la ciutat.

Algunes rutes destacades són l’anomenada ruta del Molí de la Roda, amb bicicleta de muntanya. Comença a la zona esportiva de Copons, dura 3,5 hores i passa per Sant Martí Sesgueioles, la vall de la riera Gran i la carena de les Viudes.

A Copons s’hi poden fer àpats autènticament medievals, ja que alguns dels seus restaurants cuinen receptes del Llibre de Coch, un receptari del segle XV, com els cargols guisats, el potatge de porrada (sopa de porros enriquida amb ametlles i canyella) o la búrnia de figues (unes postres afrodisíaques fetes amb mel i pètals de rosa).

Una de les festes més importants del municipi és la dels Traginers, que recorda com es vivia aquesta professió a la vila al segle XVII. S’hi apleguen venedors ambulants, firaires, comerciants de cavalls, etc., i s’arrodoneix amb el tradicional esmorzar de traginer: llesques de pa torrat amb all acompanyat de botifarres artesanes i vi.

La festa major té lloc per la Mare de Déu d’Agost. El Ball de Crespell se celebra per Sant Sebastià (a finals de gener).

- Igualada.

- Calaf.

- Església de Sant Pere d’Ardesa, a Rubió.