Cervelló

El municipi està situat a l’oest de la ciutat de Barcelona, a prop de l’àrea metropolitana i damunt dels contraforts orientals de la serra d’Ordal, a tocar del marge dret del riu Llobregat. Les Agulles, de 652 metres, és un dels cims més alts d’aquest sistema muntanyós. Pel terme municipal hi passa la riera de Cervelló, que neix al nord de la penya del Moro i és afluent per la dreta del Llobregat, i la riera de la Palma. Als voltants de Cervelló hi ha moltes fonts. Des del punt de vista geològic, cal destacar l’avenc d’en Roca, prop del coll de l’Ordal, amb més de seixanta metres de fondària i una sala subterrània.

Actualment, l’agricultura ha desaparegut i la base econòmica de Cervelló és la indústria. El sector metal·lúrgic està representat per diverses empreses; hi ha també una fàbrica de sedes, una altra de paper i una de vidre, amb molta tradició. També tenen cellers on s’elabora vi i cava.

La població es va originar amb el castell que es va construir al segle X, en temps de Guifré el Pilós, pare de la nació catalana, i que va ser posteriorment venut pel comtat de Barcelona a un dels seus consellers, Ènnec Bonfill.

Lligada durant molt de temps a la baronia de Cervelló, la vila no es va constituir com un nucli demogràfic important fins al 1787, arran de la construcció per part de Carles III de la carretera de l’Ordal. En aquell període la localitat va passar de 85 a 500 habitants.

El seu desenvolupament econòmic no comença fins a finals del segle XIX, quan allotja importants fàbriques de vidre. Cervelló compta amb algunes de les construccions romàniques més importants de la comarca, com les esglésies de Sant Ponç i de Santa Maria.

Entre el llegat romànic de la vila, destaca especialment l’església de Sant Ponç de Corbera, en ple massís de l’Ordal, i l’església de Santa Maria de Cervelló, construïda sobre una antiga capella preromànica, ambdues del segle XI.

De la mateixa època és el castell, del qual queden notables restes dels murs d’una torre i de la capella. Construït l’any 904, va ser parcialment enderrocat el 1714 pel rei Felip V.

Al camí dels dos darrers monuments esmentats hi ha una creu de terme gòtica (segle XIII). El pont del Lledoner és un viaducte del segle XVIII (acabat el 1802) allunyat del nucli urbà, que va consolidar definitivament la carretera de l’Ordal, la qual permetia el trànsit d’aquesta zona cap a Barcelona. Construït per enginyers militars, està format per dos pisos d’arcades transitables.

L’església de Sant Esteve és d’estil modernista. Té una nau amb capelles laterals entre els contraforts i un campanar de planta quadrada. Fou construïda entre el 1896 i el 1908, amb una interessant combinació de maó i pedra vista.

El municipi es caracteritza per un paisatge de bosc caducifoli que canvia de tonalitats de colors segons l’estació. El travessa la ruta que es dirigeix a la vall de Can Sala de Baix, un indret encisador. Una altra ruta s'enfila fins a les muntanyes de la penya Roja i les Rovires, des d’on s’obté una panoràmica de la vila.

Cervelló és el municipi dels cellers Rondel (fundats el 1949), on s’elabora un dels caves més populars de Catalunya. Una visita al recinte permetrà tastar el cava i veure la sala d’actes i la gegantina nau central de 2.000 m2, suportada amb uns arcs inspirats en les Drassanes de Barcelona,

D’entre les dates per visitar Cervelló destaca el 3 d’agost, en què se celebra la festa major.

- Ermita de Sant Joan, a la Palma de Cervelló.

- Colònia Güell, especialment la cripta, a Santa Coloma de Cervelló.

- Can Negre, a Sant Joan Despí.