Castellterçol

El municipi està situat a la Catalunya central, al nord de Barcelona i al sud de Vic, entre les conques del Llobregat i el Besòs, a la comarca del Moianès. El sector del nord s'estén per l'altiplà de Moià, entre les depressions de la plana de Vic i del pla del Bages. Aquesta part del territori està solcada per la riera de la Fàbrega, capçalera de la riera Golarda; la zona del sud s'estén per les valls de capçalera de la riera de Tenes, l'inici de la depressió vallesana.

La ramaderia és important en els sectors boví i porcí. L’agricultura se centra en els cereals, les patates, els llegums i els farratges.

L’activitat industrial, especialment la tèxtil, és la base econòmica principal. La indústria alimentària també és important; a més de conserves de mel, tòfones i bolets, s’hi fan embotits, torrons, neules, xocolates, etc.

El terme de Castell de Terçol o Castellterçol apareix documentat per primera vegada l’any 898. D’aquells Terçol no es té cap altra referència, i són els Xetmar els propietaris del castell des del segle XI. El 1259 Ramon de Xetmar va vendre la propietat de la fortalesa al monestir bagenc de Santa Maria de l’Estany.

A partir d’aleshores el castell va anar canviant de mans amb relativa freqüència i va passar sota la propietat de les famílies Guàrdia, Tost, Maresch, Barraquer, Oller i Anzizu, entre d’altres.

A finals del segle XVIII el municipi destacava per la indústria llanera, amb una activitat fins i tot superior a la de poblacions com Sabadell o Terrassa.

La població va veure néixer i morir el cèlebre polític catalanista Enric Prat de la Riba (1870-1917), secretari de l’assemblea que va redactar les Bases de Manresa (1892), president de la Diputació de Barcelona, fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917).

El castell, que dóna nom al poble, va ser construït per ordre de Terçol, home de confiança de Guifré el Pilós. Actualment se’n poden visitar les fosses i la torre de defensa (segle XII), les muralles exteriors (segle XIII i XIV), la capella de Sant Miquel (segle XII) i l’antiga residència dels senyors.

El municipi conserva una dotzena de pous de glaç que es poden visitar. Són construccions excavades al segle XVII i XVIII, la majoria de pedra, on es conservava el glaç o la neu.

Al centre del poble s'hi troba la Casa-Museu Enric Prat de la Riba, on va néixer i morir el polític català.

El perfil del nucli urbà està presidit pel campanar de l’església parroquial de Sant Fruitós (construïda entre 1628 i 1679).

En aquest nucli s'hi poden trobar des de cases senyorials antigues a edificis modernistes i naus industrials ara reconvertides en habitatges. El terme també inclou una cinquantena de masies històriques, com la Serradora o la Ginebreda, i dòlmens com el del Gavatx o el de Can Criac.

Castellterçol té un fort dinamisme comercial. Al voltant de l’església de Sant Fruitós trobem bona part de les botigues que ofereixen productes locals: mel, bolets, tòfones, embotits casolans, artesania popular, etc.

El dimarts de Carnaval se celebra la festa de l’Escudella, preparada pels veïns.

És recomanable passejar pel nucli urbà per contemplar les cases senyorials dels carrers de Barcelona, del Quadró, de Baix o de Sant Llogari.

Una altra opció de lleure és gaudir del bosquet de Can Sedó, un parc natural infantil, cultural i esportiu, o bé fer una excursió fins a la parròquia rural de Sant Julià d’Úixols, a uns quatre quilòmetres del poble, una construcció preromànica reedificada al segle XI.

Els amants de l’art poden visitar l’Espai Franc (Museu Municipal Josep Franch Clapers), i els de la cultura popular i tradicional han d’assistir per la festa major a la dansa de Castellterçol i al ball del ciri.

El club de golf de Castellterçol, inaugurat el 1990, és també un centre d’atracció turística.

- El castell de Granera.

- Els gorgs Blaus, a Monistrol de Calders.

- El recorregut del torrent de l’Espluga fins a la balma de l'Espluga, a Sant Quirze Safaja.

- Les coves del Toll i de les Teixoneres i la Tuta, a Moià.

- El castell de Castellcir, també conegut com de la Popa.