Castellar del Riu

Castellar del Riu, amb un territori de muntanya escarpat, s’estén al sud dels rasos de Peguera, a la Catalunya central, al nord-oest de Barcelona. Com a espais naturals cal destacar les bagues de Terçà i de Campllong i l’espai natural protegit de rasos de Peguera. El punt més alt del municipi té 2.056 metres d’altura.

El clima de Castellar del Riu és mediterrani humit i força variable, amb una continentalitat marcada i de muntanya que pot provocar temperatures extremes. Les precipitacions poden ser força irregulars a l’agost, ja que és el mes normalment més plujós. A l’hivern són habituals les glaçades i nevades a les cotes altes.

L’economia del municipi es reparteix entre l’explotació forestal, l’agricultura –conreus de patates, blat i blat de moro– i la cria de bestiar.

Amb tot, l’impuls que ha rebut la vida econòmica de Castellar del Riu és gràcies a la gent que hi estiueja i al turisme (pistes d’esquí Rasos de Peguera).

Les primeres referències documentals del terme es remunten a l’any 839, quan Castellar i Espinalbet formaven part del comtat de Berga. A Espinalbet s’aixecava un castell que el 1183 va pertànyer al trobador Guillem de Berguedà i que controlava un terme on també figurava Castellar.

D’altra banda, Llinars de l’Aiguadora, actual cap del municipi, pertanyia històricament al Solsonès i, per tant, al vescomtat de Cardona. Fins al 1840 va ser un municipi independent.

Les masies es troben al cor del terme municipal, a l'abast dels sons de les campanes de Sant Vicenç de Castellar del Riu, una nau romànica bellament reformada al segle XVIII.

La població, reduïda i disseminada, agrupa també Espinalbet (on es concentren la majoria d’habitants), els Rasos i Llinars d'Aiguadora, entre l'aigua de la Corba i la d'Ora o de Llinars.

Al centre de l'extens pla de Campllong s'aixequen les restes de l'històric Pi de les Tres Branques, on cada any, el tercer diumenge de juliol, se celebra una trobada nacionalista.

L'originària estructura romànica de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet va ser substituïda per una d'estil barroc amb decoració neoclàssica. Al costat mateix es troba el castell d'Espinalbet, del qual resta una plataforma defensiva i alguns panys del mur. Però potser la més sublim és l'església de Sant Llorenç dels Porxos, rodejada pels cims de muntanyes fantasmagòriques que ens faran perdre l'alè.

Per les seves característiques geogràfiques, el municipi de Castellar és ideal per a la pràctica d'esports relacionats amb la natura. L'esquí alpí i de fons –a l'estació Rasos de Peguera– i les excursions i rutes a peu o amb bicicleta de muntanya són exemples de les possibilitats que ens ofereix el municipi, sense oblidar la pesca, la caça i l'equitació. Val la pena aprofitar la quietud i calma dels paratges fascinadors de la serra d'Ensija i els seus camins trets de pàgines de contes.

D'altra banda, aquest municipi és un paradís per als boletaires, que el primer diumenge d'octubre poden gaudir d'allò més amb la tradicional Festa del Bolet.