Cànoves i Samalús

Cànoves i Samalús és un municipi del Vallès Oriental, situat al sud del Montseny. És drenat per la riera de Vallforners, que neix sota el Pla de la Calma i desguassa, com diverses rieres, per la dreta, al Mogent, i al Congost. El Rocacentella arriba als 1.002 metres, al límit nord.

El clima és mediterrani temperat per la proximitat de les muntanyes prelitorals (Montseny), amb temperatures suaus. Està condicionat per la disposició del relleu: en ser una plana envoltada de muntanyes afavoreix el fenomen de la inversió tèrmica. Hi ha unes precipitacions anuals amb destacades variacions entre un any i un altre, i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques, pròpies de la zona mediterrània.

La major part del terme està coberta de boscs de pins, alzines, roures i grans castanyers. El conreu de cereals, llegums i patates és un recurs força important, així com productes d’horta, gràcies al regadiu de l’embassament de Vallforners.

El turisme de caps de setmana té un paper destacat, amb unes cinc urbanitzacions de segones residències.

Existeixen també prats de pastura per a bovins i ovins.

Les restes més antigues d’un assentament humà al terme corresponen al poblat ibèric del puig del Castell (segles IX-III aC) i al jaciment també ibèric del molí de Can Ribes, on es va localitzar un tresor de 40 monedes de bronze.

Tant el poble de Cànoves com el de Samalús es van formar al voltant de dues esglésies romàniques: la de Sant Muç i la de Sant Andreu. Ambdós nuclis apareixen documentats des de principis del segle XI, depenent respectivament del monestir de Sant Cugat del Vallès i de la canònica agustiniana de Santa Maria de Manlleu.

Des del 1113 el castell, que tenia jurisdicció sobre el terme, pertanyia a la família dels Cànoves. A finals d’aquell mateix segle, però, va passar a mans dels Bell-lloc. El 1380 el castell i el terme van passar a mans d’Eimeric de Centelles. Aquesta família, que van ser barons i posteriorment comtes de Quirra, van establir una batllia amb centre a Cànoves.

El terme de Samalús, també possessió dels Centelles tot i que anteriorment havia estat sota la jurisdicció de la Garriga, va integrar-se a la batllia de Cànoves excepte en un període com a municipi independent entre els segles XVII i XIX.

L'església de Sant Andreu, que presideix el centre històric de Samalús, és un edifici romànic del segle XI que conserva l'absis primitiu. A prop hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Salut, d'estil gòtic i construït al segle XVIII damunt d'una antiga ermita romànica.

Més enllà del patrimoni eclesiàstic, Samalús acull una cinquantena de masies i cases senyorials, com Can Bot, Can Cavaller, Can Julià, Can Flaquer, Mas Vallfiguera o Can Cuní (una masia convertida en museu pel sacerdot i folklorista Ramon Garriga). El Mas de Can Bori va ser reconvertit en una fortificació a principis del segle XX i actualment és conegut com a castell de Samalús.

Del nucli urbà de Cànoves cal destacar l'església parroquial de Sant Muç, que encara té com a base un temple romànic del segle XII d'una sola nau, a la qual es van anar afegint capelles, el campanar i la sagristia.

Del castell de Cànoves encara es pot admirar el perímetre i algunes de les cambres enmig de la vegetació. En plena muntanya també hi ha masos com Can Quintana, Can Moreta, Can Pou i Can Cuc, tots a prop de la capella de Sant Salvador de Terrades, d'estil neogòtic.

A la vora de Can Cuc hi ha el Castanyer Gros de la Baga d'en Cuc, un arbre monumental amb un tronc de 12 metres de diàmetre. Es pot accedir a l'interior, una soca buida que crea un espai d'uns 4 m2 i que temps enrere havia servit d'habitacle a un carboner.

Els amants del senderisme poden recórrer rutes com la que va de Vallforners al Suí, la de Roca-sentella a Tagamanent o la que surt del roc Fiter i acaba al veïnat de Sant Salvador de Terrades.

L'embassament de Vallforners també ofereix moltes possibilitats d'excursions a peu o amb bicicleta de muntanya i és un punt d'accés important al Parc Natural del Montseny. També té una zona habilitada per al bany i la pesca.

A Cànoves i Samalús se celebren diferents fires: a la Mostra del Carboneig, biennal, es ret homenatge als carboners, mentre que a la Fira de Sant Ponç hi ha tota mena d'herbes remeieres i productes artesanals i locals, com mel, fruita confitada, formatges o embotits.

- El Parc Etnològic de Tagamanent.
- La ruta per les antigues cases pairals de Sant Pere de Vilamajor.
- L'escalada al sot del Bac, a Figaró-Montmany.
- Les torres modernistes de Cardedeu.
- Els paratges de Marata, a les Franqueses del Vallès.
- La vall de Sant Marçal, al Montseny.