Caldes d'Estrac

Caldes d'Estrac és un petit municipi costaner de la comarca del Maresme. Es troba junt a la desembocadura de la riera de Caldetes, o de Torrentbò, torrent que ve del vessant meridional del Montalt (598 metres), situat a la serralada Litoral. El nucli es troba emplaçat entre el puig de Castellar i el turó de Caldes.

El clima és mediterrani, amb uns estius secs i calents i uns hiverns força moderats, amb escasses precipitacions i una humitat elevada. La proximitat amb el mar fa que els estius siguin més aviat frescos i els hiverns suaus. La serralada Litoral protegeix el territori dels vents freds que a l’hivern bufen del nord-est. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor. A l’estiu hi ha una llarga secada, d’uns dos mesos de durada. El vent típic de la zona és el llevant, que és el responsable principal de la pluja que cau al territori.

La població té l’origen en les fonts termals. Els romans ja anomenaven el poble Aquae Calidae, i posteriorment els àrabs també en deixaren testimonis.

Al segle XIII, un cavaller barceloní hi va construir un hospital, atès per uns religiosos que hi van afegir la seva església. Poc després els senyors de Mataró van cedir-hi una part de les terres de Sant Vicenç, i amb això l’indret es va convertir en la quadra d’Estrac.

No va ser fins al segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta, que Caldes es va convertir en municipi. Els drets dels banys van ser adquirits per l’Ajuntament a principis del segle XIX i a mitja centúria va ser annexat el barri de Caldetes, el qual va seguir creixent durant el segle XX.

Caldes d’Estrac va ser un dels centres d’estiueig més prestigiosos del país durant el segle XIX i primeres dècades del XX. Lloc d’estiueig predilecte de l’aristocràcia barcelonina del segle XIX, a Caldes arribaven moltes personalitats il·lustres: americanos, polítics, diplomàtics i literats de renom, com Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer o Joan Maragall. Molts van situar finalment la residència en aquest poble.

Ja al segle XX, la burgesia barcelonina va construir a Caldes les seves mansions modernistes i aquest poble es va convertir en tot un referent d’estiueig a la costa catalana.

Actualment el turisme continua sent la base de la seva economia, tot i que el sector de la construcció també hi ha tingut cert pes. El poble actual està format per dos nuclis: la vila vella i la nova, amb la riera com a nexe d’unió.

El passeig marítim de Caldes d'Estrac és ple de palmeres. També trobem dins la vila un conjunt d'edificacions modernistes i noucentistes, com la casa Ugalde, obra de l'arquitecte Coderch i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

La vida local s'organitza al voltant de la plaça Muntanyà, coneguda popularment com l'esplanada de Can Muntanyà, situada justament al centre de la població, al costat de l'històric safareig municipal.

El visitant hi pot trobar durant tot l'any una àmplia oferta cultural. Bona part d'aquesta activitat es concentra al Museu Fundació Palau i Fabre, que disposa d'una important mostra de creacions de pintors catalans i unes setanta obres de Picasso.

Del segle XIX són l'església parroquial de Santa Maria de Caldes, a la vila vella, i la del Carme, a prop del mar, a la vila nova.

A la vila vella, escampada pel turó de Caldes, es poden veure dues torres de defensa: la torre Busquets i la torre Verda, ambdues del segle XVI, que juntament amb la torre dels Encantats, del segle XIII, es van construir per defensar el poble dels pirates.

Un dels principals atractius d'aquest petit municipi és gaudir de les aigües termals al balneari Caldes d'Estrac, del centre de la vila, l'únic de Catalunya que és públic. Les aigües mineromedicinals arriben al centre de la població des del massís granític del Maresme a través d'una galeria subterrània.

Aprofitant la tradició termal de Caldes, també hi ha un altre hotel amb centre d'aigües. L'aigua del mar es pot gaudir no només a la platja sinó també a l'Hotel Colon, un centre especialitzat en talassoteràpia.

D'altra banda, les àmplies platges conviden a passar-hi hores gaudint del mar i el sol, com fan nombrosos turistes que hi busquen tranquil·litat i descans. L'oferta d'esports aquàtics, com el surf o l'esquí aquàtic, se suma a altres opcions igualment interessants, com l'hípica, el golf, el tennis o el pàdel.

Qui vulgui relaxar-se passejant per alguna zona verda, pot arribar-se al Parc Muntanyà, un bosc enjardinat molt proper al nucli que abraça una gran varietat d'espècies vegetals i on es pot fer una visita comentada.

L'altre gran espai verd del municipi és el Parc Joan Maragall, situat al davant de l'antic Casino Colon, ara balneari Hotel Colon.

L'oferta gastronòmica del terme es basa en dos productes, els pèsols i les mongetes del ganxet, cadascun dels quals està relacionat amb un esdeveniment. Els pèsols es vinculen amb la Pesolada, certamen gastronòmic que se celebra d'inicis de la primavera a finals d'abril. Les mongetes del ganxet, per la seva banda, són les protagonistes d'unes jornades gastronòmiques al llarg de tres setmanes, després de Tots Sants.

La festa major és el 8 de setembre i sol durar quatre o cinc dies. Altres esdeveniments d'interès són la processó del Carme al juliol i la Festa de Santa Llúcia.