Cabrera de Mar

Cabrera de Mar és un municipi de la comarca del Maresme. Es troba situat a la costa, al costat de la riera d'Argentona i limitat pels contraforts de la serralada Litoral. Al nord hi ha els turons d'en Cirers (471 metres) i de Burriac (401 metres), famós pel llegendari castell; a l'oest hi ha el Montcabrer (319 metres). Entre les rieres que desguassen a la Mediterrània hi ha la de Cabrera i la d'Agell. Una plana lleugerament inclinada arriba fins a un ampli litoral de sorra.

El clima és mediterrani, amb uns estius secs i calents i uns hiverns força moderats, amb escasses precipitacions i una humitat elevada. La proximitat al mar fa que els estius siguin més aviat frescos i als hiverns no hi hagi glaçades importants, però sí sensació tèrmica de fred. La serralada Litoral protegeix el territori dels vents freds, que a l’hivern bufen del nord-est. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor. A l’estiu hi ha una llarga secada d’uns dos mesos de durada. El vent típic de la zona és el llevant, que és el responsable principal de la pluja que cau al territori.

Malgrat l’activitat turística i el progrés del sector industrial que han crescut molt al litoral, l’activitat agrícola segueix tenint força importància.

Hi predomina el regadiu, que produeix patates, hortalisses i, sobretot, clavells i plantes ornamentals; més minoritaris són els cultius de secà: cereals, vinya i garrofers, i l’avicultura.

El poblat de Burriac, una de les ruïnes ibèriques més importants de la zona, va ser la primera capital històrica del Maresme, anomenada Ituro en temps dels laietans que poblaven la zona.

De l’època romana es conserven les restes de les termes de Ca l’Arnau, a la vall de Cabrera, les més antigues de la península. L’hegemonia d’aquest poblat agrícola va durar fins al segle I aC, quan es traslladà la capital a Iluro, l’actual Mataró.

La importància d’aquestes vil·les romanes es va mantenir durant els segles següents, com demostren les restes d’un santuari a Can Modolell dedicat al déu Mitra. Les vil·les van anar deixant pas a les masies, testimoni encara viu del passat agrícola de Cabrera.

Al segle XI es va construir sobre les restes iberes i romanes el castell de Burriac, conegut fins al segle XIV amb el nom de Sant Vicenç i que va ser habitat fins al segle XVIII.

Cabrera va ser durant època medieval un terme independent dins de les Franqueses del Maresme. L’any 1480 es va alliberar de la jurisdicció feudal de la Corona i es va convertir en carrer de Barcelona.

Tradicionalment dedicada a l’agricultura, Cabrera ha viscut durant el darrer segle una forta industrialització. El tèxtil, el metal·lúrgic i la construcció són els principals sectors de dedicació d’aquestes empreses, ubicades en la seva major part al Polígon Industrial del Camí del Mig.

La vall de Cabrera és rica en jaciments arqueològics. Entre aquests destaca el poblat ibèric de Burriac, que s’estén pel vessant de migdia del turó, just per sobre de Can Modolell. El jaciment és a la bifurcació del camí de Can Segarra que mena cap a la muntanya de Burriac, en una part elevada entre dues rieres. Les excavacions han permès documentar les termes públiques com les més antigues de la península.

A prop de Can Modolell es troben les restes de la capella de Sant Joan. Documentada l'any 1025, ja es trobava en estat ruïnós al segle XIV.

A la vila també destaquen alguns indrets i monuments d’interès cultural i turístic, com l’església de Sant Feliu, edifici d'estil gòtic tardà construït al segle XVI. Al Museu Diocesà de Barcelona s’exposa un retaule de Bernat Martorell pertanyent al temple original, avui ja enderrocat.

L’església de Santa Helena (segle XVI), d'estil gòtic tardà, mereix una visita. Es troba a Agell de Dalt, un petit nucli pertanyent al municipi.

El passat agrícola de la zona es manté viu en les masies que es conserven, com les de Ca n’Aimeric, Can Fontanals i Ca l’Escolà.

Sobre un turó es poden contemplar les ruïnes del castell de Sant Vicenç de Burriac, datat dels segles XII-XV i edificat sobre una antiga construcció ibèrica, de la qual es conserven una porta hel·lenística i diversos llenços de muralla. Del castell medieval sobreviu la torre circular de l’homenatge i les restes de la capella de Sant Vicenç.

A Cabrera tant es pot gaudir de la platja com dels boscos del voltant. La línia de costa està formada per una platja de sorra, continuació de la de Vilassar de Mar. Per contra, l'àrea interior presenta el relleu accidentat de la serra de Sant Mateu, que forma part del Parc de la Serralada Litoral.

Els amants dels esports nàutics tenen un espai dedicat a aquesta activitat al Club Nàutic de Cabrera de Mar. Fundat el 1966, està situat a la platja del terme, disposa d'una escola de vela i organitza regates de diferents modalitats.

La Fira Iberoromana, al juny, mostra al visitant els orígens històrics de la població. A finals de gener té lloc la festa major de Sant Vicenç i el primer d'agost la de Sant Feliu.

És interessant recòrrer les rieres, un tret característic de tota la comarca i, per tant, també d'aquest municipi. Les més importants són, de sud a nord, la de Cabrera, la d'Agell i la d'Argentona. Aquesta darrera exerceix de límit entre els termes de Cabrera de Mar i Mataró.