Badalona

Badalona s'emplaça al vessant marítim de la serralada de Marina, a la plana al·luvial costanera a l'esquerra del delta del Besòs. De ponent a llevant, el terme és travessat per diverses rieres que acaben desembocant a la platja. Aquestes característiques fan de Badalona una localitat típica de la veïna comarca del Maresme. Cal destacar la conurbació amb els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Montgat, al nord, i Barcelona, al sud.

El clima és mediterrani, amb temperatures mitjanes suavitzades per la proximitat de la serra de Collserola. Les pluges, irregulars i poc abundants, acostumen a produir-se durant la tardor i la primavera. És destacable l'elevat índex d’humitat, que comporta una sensació de xafogor a l'estiu i de fred a l'hivern.

Un dels factor més importants en l’economia de Badalona prové de l'activitat comercial, amb mercats, centres comercials i carrers amb petits comerços, especialment a la part antiga del nucli.

L’altre factor econòmic amb més rellevància és la indústria, la qual s'ha reconvertit i modernitzat en els darrers anys. Una bona part de la producció es destina a l'exportació, especialment la microelectrònica i la robòtica.

La presència humana al territori es remunta a l’època ibèrica, tal com demostra l’existència d’un poblat. Ara bé, van ser els romans els qui, al segle I aC, van fundar la ciutat, que anomenaren Baetulo.

Després de segles de despoblament i decadència, al segle XVII va sorgir sobre les restes de l’antiga ciutat romana un petit nucli urbà, conegut amb el nom de Dalt la Vila. Aquest poble, als voltants del qual s’estenien nombrosos masos i masies, va tenir un caràcter eminentment rural fins a la segona meitat del segle XIX, quan hi va començar una important industrialització que dècades després la va convertir en una de les ciutats més dinàmiques de Catalunya i la tercera en nombre d’habitants.

Al centre de la ciutat hi ha el Museu de Badalona, al subsòl del qual es poden visitar les termes romanes. A pocs carrers d’aquest també trobem les restes d’una casa romana.

D’època molt més recent són les nombroses masies situades per tot el terme municipal, com el mas fortificat de Can Canyadó, i el ric patrimoni industrial, del qual sobresurt la mítica fàbrica Anís del Mono, fundada el 1868.

També són remarcables els diversos edificis d’estil modernista escampats per la ciutat, com la casa Agustí (del cèlebre arquitecte Lluís Domènech i Montaner), la casa Pavillard, Can Casacuberta o la fàbrica Gottardo d'Andreis-Metalgraf (la Llauna), entre d’altres.

Fora del nucli urbà hi ha dos indrets, situats a la serralada de Marina, de visita molt recomanable: el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que va rebre personatges com els Reis Catòlics o Cristòfor Colom, i on destaca un claustre gòtic declarat Monument Historicoartístic d’Interès Nacional, i l’antic poblat ibèric de Baitolo, des d’on es gaudeix d’unes excel·lents vistes panoràmiques.

La joia del centre històric, que ha sabut conservar cert aire antic, és el passeig Marítim, prop del qual hi ha diversos carrers de vianants amb una gran activitat comercial, com el carrer del Mar.

A banda de les platges urbanes, probablement les millors del Barcelonès, cal destacar les nombroses activitats i rutes que organitza periòdicament el Museu de Badalona, com les visites al monestir de Sant Jeroni de la Murtra o els itineraris de descoberta del patrimoni romà, industrial i modernista.

Entre els equipaments culturals destaquen, a part del museu, el Teatre Principal i el Centre d’Arts Escèniques Teatre Zorrilla, que compta amb una àmplia oferta teatral i musical.

Les principals celebracions de la ciutat són la festa major, el 14 i 15 d'agost; les Festes de Maig, el moment central de les quals és la vigília de sant Anastasi, el 10 de maig, quan es fa a la platja la tradicional Cremada del Dimoni, i el festival de música Blues & Ritmes. A

Can Canyadó, que acull el Centre de Cultura Tradicional de Badalona, s’hi celebra una fira medieval pels volts de Sant Jordi, a l’abril.