Argentona

El municipi es troba entre la costa del Maresme i la serralada Litoral, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Argentona és a la vall mitjana de la riera homònima, al vessant sud-est de la serralada Litoral. Al terme hi ha diverses fonts d'aigua mineromedicinal, com la font de Bellot i la font de Burriac.

Els primers pobladors d’aquesta zona van ser els ibers, dels quals es conserven les restes d’un poblat a Can Balençó. Els romans van aprofitar intensament les possibilitats que oferia el territori, sobretot a la zona de la vall de la riera, on van construir una via al segle II per unir les poblacions del litoral amb les de l’interior.

Durant l’edat mitjana Argentona estava formada per masos i cases disperses, sota la jurisdicció feudal dels senyorius de Vilassar o Mataró. Les fams i la pesta posterior al segle XIV van fer que la població minvés i que les masies s’anessin agrupant i formessin els primers nuclis de població, com el de la sagrera de l’església de Sant Julià. Durant aquesta època el poble va fer el vot a sant Domènec, patró de les aigües, sota la protecció del qual es van posar totes les fonts.

Als segles XVI i XVII es va anar assentant i ampliant la població al voltant del nucli de l’església, que va ser substituïda per l’edifici actual al segle XVII.

Tradicionalment aquesta vila va ser lloc d’estiueig dels senyors i nobles de Barcelona, que venien al poble a descansar en els seus balnearis i a beure de les seves fonts.

Al segle XIX, Argentona va suportar la duresa de les guerres carlines. El 1926 es va construir un pont de pedra que substituïa els anteriors, que molts cops havien estat arrossegats per la riera. El segle XX es va caracteritzar per un gran augment de població i industrialització de la zona.

Una de les riqueses més importants d'Argentona són les aigües, de gran qualitat i puresa, que són filtrades per les terres de sauló de la serralada Prelitoral. La vila compta amb més de 215 fonts, la més emblemàtica de les quals rep el nom de font Picant. La seva peculiaritat recau en la naturalesa de la seva aigua mineral, que és gasificada. Al llarg del segle ha rebut centenars de visitants, que pujaven a la vila només per prendre l'aigua picant amb els seus anissos.

El cor de la vila és la plaça Nova, el punt de trobada per excel·lència. S'hi fan els principals actes de la festa major i es disposen els mercats a l'aire lliure. Tocant a la plaça hi ha l'església de Sant Julià, una construcció del segle XVI reformada anys més tard per Puig i Cadafalch.

Aquest arquitecte també va construir Can Garí, un palau modernista envoltat de jardins, amb grans dependències, un teatre i fins i tot una església i la casa on va viure durant molts anys. La ruta Puig i Cadafalch, que parteix de Mataró, s'atura també a Argentona.

Altres cases modernistes de la vila són Cal Gol, Cal Galopa i Cal Caramany.

A la plaça Nova hi ha aparcat el comboi número dos del tramvia que comunicava el poble amb Mataró, i que transportava treballadors i turistes que anaven d'excursió a la vila. Les fortes pluges de 1965 van destrossar el pont que travessava la riera i des d'aleshores aquest transport va quedar inactiu.

Prop de la plaça central, en una edificació d'estil gòtic es troba el Museu del Càntir, que acull una col·lecció de més de 1.500 exemplars. Aquí hom pot conèixer la història d'aquesta tradició dels ceramistes argentonins, que va començar el 1951 i que ja ha traspassat fronteres.

Sobre un turó de quatre-cents metres s'aixequen les restes del castell de Burriac, una edificació de l'any 1017 que es veu des de diferents punts de la comarca i que representa un dels símbols de la vila. Hi ha diferents vies que porten al cim, però totes resulten passejades tranquil·les pensades per a caminants de totes les edats. De camí al turó, al vessant sud de la falda de la muntanya, es poden trobar les restes d'un poblat iber, un dels més importants de la zona.

El Parc Natural del Montnegre i el Corredor és també un espai boscós idoni per fer excursions i admirar la panoràmica de la talaia litoral. Una ruta comença a Argentona en direcció a la Roca del Vallès i passa per Dosrius, l'església de Sant Andreu i diferents camps de conreu, fins a arribar al santuari del Corredor.

Una cita imprescindible és la festa major de Sant Domènec, el 4 d'agost, que coincideix amb la Fira Internacional de Ceràmica. Durant aquesta jornada s'organitzen els actes de més tradició, com la renovació del vot del poble, la benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec, la venda del càntir de l'any i els jocs d'aigua. Un cop beneïdes les aigües, és costum beure de la font, que es creu que té propietats curatives.

Altres festivitats importants d'Argentona són la festa major d'hivern de Sant Julià, el segon diumenge de gener, i la festa de les catifes de flors, al juny, durant la qual es decoren els carrers de la població.

Al maig es fa el ball de les gitanes, dansa carnavalesca del segle XVIII.